Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Albert Sánchez Piñol. Pandora al Congo: Història d’una gran mentida

eliteratura | 29 Setembre, 2005 17:22

 Si hem de fer cas a la contraportada de La Campana, mentre que “a La pell freda es vol destruir l’enemic, a Pandora al Congo es construeix la invenció de l’amor”. Frase, aquesta, lapidària i promocional, que ben segur atreurà la ja immensa colla d’incondicionals de Sánchez Piñol.

Però és aquest el tema principal de la novel·la i sobre el qual, per tant, es fonamenta? Potser és l’amor el que impulsa Thomas Thomson a escriure i reescriure durant seixanta anys la història de Marcus Garvey i un ésser singular, de nom Amgam, de raça desconeguda, i de la qual no hi ha més testimoni que el d’un acusat de doble assassinat?

Un romanç inexistent, un heroi que és un assassí, un advocat manipulador i maquiavèlic, un jutge carregat de prejudicis, un famosíssim autor de novel·les que es limita a formular guions per a què els desenvolupin els negres literaris, una tortuga sense closca, un irlandès amb llinatge escocès, una raça desconeguda, dos aristòcrates perversos però no tan dolents com semblaven... Voleu dir que això és la invenció de l’amor?

Què és, doncs, el que empeny un home, un esperit senzill i idealista a fer voltes durant tota la vida sobre la mateixa història, sobre la mateixa mentida?

Pandora al Congo és la història –novel·la de novel·les– d’una fabulació convincent i de gran volada. Amb falsos autors i negres literaris, Pandora al Congo dóna títol a l’obra de Sánchez Piñol. Però també és una altra novel·la suposadament escrita pel Doctor Flag –en realitat redactada per Thomson– la qual inspirarà el relat que el misser Edward Norton inculca a Marcus Garvey per a què aquest, des de la presó, l’expliqui a Thomson. De la seva banda, Thomson el reelabora una i altra vegada fins a aconseguir una primera versió, versió que romandrà inèdita per causa de les flames. Llavors, la història haurà d’esperar uns anys a ser escrita de bell nou per Thomson i publicada sota l’autoria de Norton. Més envant, a la segona edició, el públic en coneixerà el veritable autor: Thomas Thomson. A la fi aquest descobreix que la contarella de Garvey és falsa –es tracta d’un estratagema de Northon, l’advocat– i que Amgam i els tecnon no han existit mai.

No ens ha d’extranyar, doncs, que Thomson es passi 60 anys reescrivint, com confessa al principi, “el mateix llibre” sense voler-ne conèixer realment el perquè. És l’amor per una dona que no existeix el que ho provoca? Potser sí. “Per ella? No ho sé. Potser per alguna cosa més gran que ella”.

Qui ha inventat Amgam? Amgam és la idealització de l’amor, el somni platònic d’un esperit idealista com Thomson que topa amb la realitat. És a dir, amb la gran mentida en què s’ha convertit tot plegat.

L’argument de Pandora al Congo és envitricollat, un enginy en clau detectivesca i amb dosis d’humor que aparentment podria arribar a desconcertar, però que es desplega amb mesura i intel·ligència. Fins i tot el gir provocat per la carta del cònsul britànic –ironia: el principal testimoni de l’acusació resulta ser un traidor– és inevitable, s’intueix, i hom el paeix així com pot.

Finalment ens podem demanar qui és el responsable/culpable que la mentida prevalgui sobre la veritat? Segons l’advocat, aquesta Henry Morton Stanleypregunta seria improcedent, ja que a “la gent no l’interessa que els fets s’ajustin exactament a la veritat (...). El que volen és que els commoguin”. Norton ha après “una lliçò singular: que la mentida més creïble sempre és la més gran”.

Thomson s’interroga un cop i un altre tot intentant demostrar quelcom impossible perquè ell vol no contestar, i queda en evidència en el darrer encontre amb l’advocat en reconèixer ímplicitament que no havia qüestionat en cap moment la història de Garvey.

 Thomson ha caigut de ple en el parany, i no pot estar-se de pensar què succeiria si “les lleis universals s’haguessin escrit així? (...) S’imagina que tot fos obra d’un negre literari, i que rere el negre no hi hagués res? Com a molt, un guionista dolent?” És a dir, si tot fos obra d’un mentider. Quan la credibilitat d’un esser humà depèn directament de la pigmentació de la pell o la nacionalitat, cal inventar. O no dir res, com Pepe, que calla tot i conèixer la veritat de l’assassinat dels dos germans, perquè ell és negre i Marcus Garvey només amarronat. Té por que li encolomin el crim.

Aquest és l’horror veritable de Pandora al Congo. En definitiva, la convivència fonamentada sobre la llei del més fort, en una civilització absurda en què les ambicions i les convencions estan per davant de les conviccions. I que tot plegat sigui argumentat i justificat per la llei, una llei no escrita i, tanmateix, present a l’ideari col·lectiu –amb el jutge al capdavant– que, ja abans del procés, fa impossible la comdemna de Marcus Garvey per increïble que sigui la història dels tecnon. És la moral de l’imperi a les colònies, “llocs (...) on el dret no hi té drets (...) actes que estan més enllà de la jurisdicció humana”.  L’imperi no pot penjar un heroi que ha salvat la humanitat en plena I Guerra Mundial.

La mentida que condueix a l’èxit de l’advocat i l’escriptor, malgrat li sàpiga greu, és el producte de la societat, de l’imperi colonial que acluca els ulls davant la inhumanitat.

Què en resta, doncs, de l’amor, després de tot? Potser la nostàlgia i un poema dolent, i la imatge del Congo, sota “un oceà verd. I sota els arbres, no res”. Tristesa. Solitud.

 

 Albert Sánchez Piñol. Pandora al Congo. Barcelona: La Campana, 2005. 592 p. ISBN 84-95616-70-X. (Col·lecció Tocs ; 47)


Articles relacionats: http://bloc.balearweb.net/category/245/1003

Enllaços recomanats:

Diari Avui. Novel·la de negres, crítica de Joan Josep Isern.

Fragments de la novel·la seleccionats per l’autor

Entrevista a Albert Sánchez Pinyol

 

Llibre recomanat

Hochchil, Adam: El fantasma del rey Leopoldo.

Editorial Península, Barcelona. 2002.

Pròleg de Mario Vargas Llosa

Les històries d’amor, per boniques que siguin, sempre generen problemes, multitud de problemes. En canvi, quan una història d’amor és perfecta té un problema, només un: que és mentida”.

 

 (Segueix)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS