"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
eliteratura | 09 Juny, 2006 10:51
NOVEL·LES
Arribaran per la porta del carrer.
Algunes es quedaran uns quants dies
a casa. Convidades. Trobaran un racó,
es posaran còmodes i, si se’n van,
deixaran un bon record malgrat,
amb el temps, els perdi la fesomia.
D’altres s’hauran de quedar a la porta
-ja en tenim, gràcies- els diré
i tancaré la porta amb alleujament.
N’hi haurà de vestides amb teles
luxoses, fetes a mida, o cuiro lluent.
N’hi haurà d’altres que s’espassaran el fred
amb un folre de paper de diari sota la camisa.
D’algunes m’enamoraré, ballarem plegats
a la calor de la xemeneia. Serà una dansa lenta.
Dissimulant, els posaré la mà a l’esquena
per endevinar si els seus sostenidors
duen el tancador davant o darrera.
No en podré conèixer gaire.
Unes vuit mil si visc fins als vuitanta.
Josep Lluís Aguiló
La biblioteca secreta
Llegesc, a poc a poc i amb bones, el poemari de Josep Lluís Aguiló La biblioteca secreta. Confés que som un mal lector de poesia. Me costa. Me costa fins que, egocèntric, trob el poema que m’agradaria haver escrit. Llavors me’l faig meu, i el puc llegir i rellegir tantes vegades com calgui, com si mai no aconseguís exhaurir-lo. Un poema t’enrampa o no és res.
Llegesc. Imagín que llegesc. Hi ha plaer més gran que jeure’s ben deixondit, al sofà , a l’hamaca o al llit de casa, a llegir una bona novel·la? Em veig, infant immaculat, estirat amb un llibre a les mans, qualsevol, gruixat millor, polsegós, tret a préstec de la biblioteca rònega i estantíssa, l’única que hi havia, que a l’hivern la vella bibliotecària, ara ja difunta, intentava escalfar amb una estufa franquista de butà.
Què succeirà si un dia no podem llegir? Confés que ho he pensat més d’una vegada. M’emprenyaria molt, no poder llegir en ser vell, si hi arrib. Perdre la facultat de llegir. O pitjor encara: perdre l’enteniment, però no pas per llegir massa.
El segon cas té difícil solució. El primer, en canvi, pot solventar-se. Me’n parlà en Fausto Puerto l’altra dia i me va venir molt de nou. I n’Àlex Volney s’hi refereix en un article al Balears: De l’ofici de lector. I jo hi afegiria: el més bonic del món, sempre que es tengui feina. És així, doncs, que Eulari Arlés s’ha llançat a l’aventura de la lectura a domicili, fent-se, com molt bé diu Volney, lectora d’ofici. Ben segur que hi ha qualcú a qui podrà fer bon servei.
Blog de Llorenç Carreres. Comentaris sobre literatura, premsa, cinema, política...
« | Juny 2006 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 |