Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

La memòria, la Bíblia i els dinosaures

eliteratura | 21 Desembre, 2006 22:30

Crec que ningú no hauria d’estar segur de res. Si hom està segur del que sigui, està equivocat, certament, puix que no hi ha res mereixedor d’una certesa absoluta i tots hauríem de considerar la possibilitat d’afegir a les nostres creences un determinat element de dubte i ésser capaços d’actuar enèrgicament a desgrat d’aquest dubte.

Bertrand Russell

La meva concepció del món

 

Explicava Bertrand Russell, a Iniciació a la filosofia, que la memòria –és a dir, el record d’esdeveniments passats– és poc fiable. El record lluita contra l’oblit, però més prest o més tard la memòria es fa fonedissa; així que els investigadors procuren fer via  a posar per escritBertrand Russell els seus experiments per tal d’evitar falls i llacunes propis de l’acte recordatori. Tanmateix –continua Russell– pot ben esser que entre l’observació i el moment de descriure-la passi un espai de temps, encara que siguin només uns segons. No hi ha, doncs, simultaneïtat entre l’observació de l’experiment i l’anotació. De tal manera que el científic, per molta via que faci, es veurà obligat a recórrer a la memòria per descriure l’experimentat. Així, culmina la dissertació l’il·lustre filòsof, no hi ha manera de defugir la necessitat de creure en la memòria fins a un cert grau. O sigui que no tenim més remei que creure en la certesa d’allò que la memòria recorda.

Més enllà d’això, Russell afegeix un altre impediment a la demostrada fal·libilitat de la memòria. Així ens trobam amb l’escèptic, el qual ens indica que no podem demostrar –tampoc no ho podem negar, afegiria jo– que el que recordem hagi succeït realment en un moment determinat, car el món pot haver sorgit fa tot just cinc minuts, tal com era aleshores, ple d’actes de record, completament desorientadors. I qui diu cinc minuts, diu sis mil anys. Aquesta hipòtesi –segons el propi Russell, improbable però lògicament irrefutable–, va ser defensada al segle XIX pel creacionista Philip Henry Gosse. La “Hipòtesi Omphalos” postulava una nova categoria d’esdeveniments succeïts fora del temps. Partint d’una interpretació literal de la Bíblia, per a Gosse, el quid de la qüestió era saber si el primer home, Adam, va tenir llombrígol o no. Si en va tenir, poca broma, això implicaria un naixement inexistent d’una mare inexistent, ja que abans de la creació no hi havia res que existís –llevat de Déu, s’entén. Es donava el cas, doncs, d’un fet (el naixement d’Adam, per exemple) que no existia en el temps Museu del creacionismeperò sí que havia succeït. Gosse dóna nom a aquesta categoria d’esdeveniments succeïts fora del temps: procrònics. Era el cas, també, dels espectaculars fòssils dels dinosaures, creats expressament perquè pensàssim que havien existit fa milions d’anys, cosa d’altra banda impossible perquè, segons el còmput basat en la Bíblia de l’arquebisbe anglicà James Ussher, el món té tot just uns sis mil anyets. Es tractaria, ni més ni manco, d’una espécie de broma divina. Potser en podríem dir una prova de fe. El cas és que la Hipòtesi Omphalos va ser atacada tant pels creacionistes com pels evolucionistes i, finalment, descartada.  Però no tant.

Per a Ken Ham, fonamentalista cristià i director del primer Museu del Creacionisme, ubicat als Estats Units, no hi ha cap problema. En obrir les portes del museu el proper estiu, la gent podrà contemplar-hi, segons informava Vilaweb, rèpliques d’esquelets de dinosaures pràcticament al costat de recreacions del paradís i de l’arca de Noè. D’això, en diuen mesclar ous amb cargols. Tot i que l’Antic Testament no en parla, Ham no ha dubtat a juntar la tradició bíblica amb les evidències de les restes dels dinosaures en un mateix espai, sense aparent contradicció. Posats a fer, hauria pogut optar per la negació o inventar-se un complot contra la literalitat bíblica que explicàs les troballes i, de passada, desmuntàs la teoria cièntífica de l’evolució. Però no.

Ja ho veieu. Mentre alguns, com el savi Russell, reflexionen sobre la fal·libilitat de la memòria, d’altres elucubren sense cap mirament, casen ciència i religió i no deixen espai al més mínim dubte.

 

 


 

 

Bertrand Russell 

La meva concepció del món

Edicions 62. Col. El Cangur. 1976

 

Bertrand Russell

Iniciació a la filosofia

Edicions 62. Col·lecció el Cangur. 1977

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS