Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Homenatge a Rostropovich

eliteratura | 28 Abril, 2007 07:12

Ahir va morir el mestre i digne violoncelista Mstislav Rostropovich, que en pau descansi.

 

latafanera.cat meneame.net

Identitat digital i literatura. El cas de Toni Ibàñez a "Entrellum"

eliteratura | 25 Abril, 2007 21:46

Durant els darrers quinze dies he estat ocupat en un curs on line sobre “Identitat digital” que m’ha mantingut allunyat del blog. Com diuen en bon català, mentre filen no debanen.

Després de gairebé dos anys de mantenir obert eLiteratura, ha estat interessant reflexionar sobre la imatge que de mi mateix desprèn aquesta eina ciberespacial.

És evident que la identitat digital no es crea d’un dia per l’altre. Cada post afegeix, modifica, alterna, enriqueix, un tret de la nostra personalitat i mostra en públic la nostra ideologia, a banda de gustos literaris i cinematogràfics, etc. Actuam en el ciberespai i ens cream un “jo digital” que pot acostar-se més o manco al nostre “jo real”.

 (Segueix)
latafanera.cat meneame.net

Per Pasqua, "La vida de Brian": un al·legat contra l'estupidesa

eliteratura | 06 Abril, 2007 21:14

“Has vingut del no-res i ara hi tornes. Què has perdut? No-res!”
De la banda sonora de La vida de Brian
  
És tradició que cada any, per Pasqua, els canals de televisió, almanco els que emeten en obert, programin qualque pel·lícula relacionada amb el cristianisme o sobre algun passatge de la Bíblia.
 
Hi estic d’acord: la història bíblica ha estat decantada de la vida cultural i pareix que només per Pasqua s’hi fa esment, encara que sigui mitjançant antigues superproduccions com Ben-Hur, La túnica sagrada, Quo Vadis  i similars.
 
A l’escola, per mandat ministerial i amb la el beneplàcit de l’Església, s’imparteix l’assignatura de “Religió” (la catòlica, s’entén; mentre, els musulmans i d’altres fan “estudi”) o no-sé-sap-ben-bé-què, en detriment d’una més-que-necessària “Història de les religions” a la qual hauria d’assistir sens falta tot l’alumnat, ja que no s’hi impartiria doctrina, ni catòlica ni de cap altra religió, sinó ciència i tolerància.
 
No sé quant de temps caldrà per a què una idea tan simple com aquesta qualli a l’estat espanyol. Mentrestant, ens hem de conformar amb la limitada i acrítica programació cinematogràfica pasqual. Tanmateix, fa estona que hi not a faltar l’emissió d’un film cabdal com La vida de Brian. I no ho dic per provocar.
 
La vida de Brian, dels genials Monthy Python, és un al·legat contra la l’estupidesa i la intolerància; a més d’un film intel·ligent i ple d’humor. Per al meu gust, a banda de les cèlebres produccions de Hollywood, s’haurien d’aprofitar aquestes dates per programar-la i veure-la en família, riure una estona i parlar-ne.
 
Si hagués de triar un acudit, només un, de tot el film, sé cert que triaria el de la crucifixió (vegeu-ne el fragment). És net i fresc, sense gens de malícia, i no es riu del turment que patien els crucificats, sinó de l’absurd del sistema imperial romà (i per extensió de tots els sistemes de dominació). De fet, l’humor dels Monthy Python en aquest film, a part de la paròdia de Pilat, es centra bàsicament en la innocència i en els equívocs.
  

  
Cal destacar també l’episodi final en què Brian, confós unes quantes vegades amb el Messies –fins i tot a la primera escena–, és crucificat juntament amb d’altres cent trenta-nou condemnats. El film acaba amb Brian totalment abatut però amb el consol de la posteriorment famosa cançó Always Look on the Bright Side of Life (Mira sempre el costat brillant de la vida).
  


 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS