Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

L’era del fast love. El joc amorós (2)

eliteratura | 08 Maig, 2007 21:29

L’amor és en gran mesura un joc. Ho va ser al seu inici –en paraules de Joan Fuster: “afer d’aristòcrates i de paràsits d’aristòcrates”. Altra cosa són els vincles matrimonials (la institució del matrimoni, originalment desvinculada de l’amor) i, d’altra banda, el sexe.

Seguim amb Joan Fuster. L’amor –aquest sentiment, sensació d’enamorament, aquest estat– és una invenció dels trobadors provençals. Els poetes posteriors i la literatura en general, més el cinema, en van provocar la universalització. La qüestió, doncs, és que l’amor tal i com el coneixem avui dia –diguem-ne amor romàntic– és pròpiament un invent i, com tal, variable i canviant. Vol dir que per ventura ja no és aquella passió/devoció desfermada que vam aprendre de Romeu i Julieta, de Madam Bovary, de Violeta Valery o fins i tot de Vivian, la prostituta de Pretty Woman.

El que possibilita l’amor romàntic, ens ve a dir Fuster al seu Diccionari per a ociosos, és la servitud de la dona respecte de l’home. La dona depèn de l’home: emocionalment, però sobretot econòmicament. La dona venerada pels romàntics és una dona que no és dona, sinó l’ideal que s’escampa amb la literatura, la música i el cinema.

És plausible, doncs, que un canvi en els factors socioeconòmis –l’emancipació de la dona, en aquest cas– provoqui alhora una modificació de les relacions amoroses, ja que s’estableix una relació nova entre iguals i sense dependències, almanco econòmiques. Això suposa, de facto, l’agonia de l’amor romàntic i la necessitat d’inventar-ne un altre.

Com es manifestaran, sentimentalment parlant, els herois i heroïnes del futur un cop assumida plenament la nova condició de la dona? Mitjançant la inestabilitat.

Els enamorats clàssics es juraven amor etern. L’amor tendia a l’eternitat, es perllongava en el temps fins i tot després de la mort. Avui dia, en canvi, l’eternitat és impensable, per lenta. El temps i les relacions transcorren més ràpid: és l’era del fast love. No hi ha moment per a imaginar un amor basat en l’estabilitat (emocional, professional, econòmica). Només uns quants privilegiats poden permetre’s el luxe de pensar a llarg termini.

L’amor romàntic és substituït progressivament per l’amor express. En l’amor, ja no hi ha sacrifici possible sinó només gaudi, que ha de ser immediat i amb un cost zero. Després ja vindran els efectes –de sempre n’hi ha hagut– col·laterals. És el preu per tancar els ulls i no fer-se gaire preguntes. Potser no tenen altre remei, els joves. I aquest és l’ideal: viure l’amor de pressa, abans que no es consumeixi.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS