Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Homenatge a Ingmar Bergman

eliteratura | 31 Juliol, 2007 12:10

Va ser en ple mes d'agost,

amb aquella calorota nocturna

que no permet que t'adormis de cap manera.

Les imatges me van escarrufar

i, tanmateix, una frase

me va quedar gravada:

"Vull entendre, no creure".

El setè segell

 

latafanera.cat meneame.net

Sriptur

eliteratura | 30 Juliol, 2007 12:30

Abandonat el desig, neguitós, amb coïssor als ulls, un impuls fatal l’obliga, amb llàgrimes i una pena incompresa, a allunyar-se del llibre abans tant cobejat. Passa el temps. El lector ensopit d’ulls ara esbatanats jeu al sofà, amb el comandament del televisor a les mans, literalment esbraonades de tant pitjar botons de múltiples canals que no el satisfan.

“I si me compràs el darrer best seller, hauria de demanar hora al psiquiatra?” El lector comprèn que pateix un bloqueig que l’impossibilita de concentrar-se en el ritual de la lectura. Així que n’esdevé conscient, sent un impuls vehement de posseir un volum acabat d’editar... I mentre desembolica el llibre imaginari ja l’envaeix la flaire de tinta fresca; n’observa la portada, fotografia inclosa -la fotografia que il·lustra de manera vaga el contingut, evidentment, d’una novel·la-, i hi passa l’índex pel llom, de dalt a baix, a poc a poc. Comença la lectura: en acabar el primer i brevíssim paràgraf s’adona que hi ha qualque cosa -no-sap-què- que el pertorba i que no afina a destriar...

cb l primer p`gin i no pot continur. H perdut el fil. Torn sentir coïssor ls ulls, com un ternyin que li entel de tristor l’`nim.

L’endem` es despert trd. El llire és dmunt el comodí. Record que s’h dormit mentre intentv llegi. gf el llire m decisió i l’ore ltre cop pel principi. l’instnt s’don que hi h prules que li sonen estrnyes. H de fer un grn esforç per completr-ne el sentit. Llegeix i rellegeix. Però no en treu el net.

El terer di l letor s’emull enr més. El llengutge es torn inintel·ligile: és evient que hi mnquen lletres. Però quines hi mnquen, si j no és pç de reordr-les? om pot distingir d prul, fer-ne seu el sentit, si no sp om les h d’imginr, sino les reoneix? Els textos li reorden vgment els misstges de telèfon mòil.

Una setmana després, abans de suïcidar-se, l’exlector ha redactat, així com ha pogut, l’epitafi de la seva tomba:

Rpos n pu qi fou un grn ltor, qu oli l signifit l’sriptur

latafanera.cat meneame.net

Viatge sense fi

eliteratura | 20 Juliol, 2007 09:20

Sense haver d’usar la clau rovellada que, de tant d’estrènyer-la, li ha tenyit la mà d’un polsim vermellós, la porta, com el plor noctàmbul d’un moix de carreró, s’obre grinyolant.

L’heroi posa un peu al llindar, i a la fi entra a la casa.

Avança d’esma pels passadissos -la claror de les faroles s’escola pel mig del cortinatge i esculpeix en la foscor cossos d’homes que, endormiscats, jeuen en terra, borratxos, un rere l’altre. Més enllà, l’irat fill adolescent dorm sobre una flassada, estesa al costat del ca. En sentir-lo passar, el vell animal s’ha deixondit i ha reconegut la flaire de l’antic amo.

Ja és vora la cambra tancada: clava l’ull al forat del pany. Veu un home tombat al llit d’olivera, absort, mentre la dona, nua encara, es posa amb gest distret les mitges púrpura.

L’home vol girar cua; tanmateix, amb la frisança, la clau se li esmuny entre els dits engalavernats, i li cau sobre el trespol pedrós. Ting. Rebota tres cops, mentre s’obre la porta. Ha estat llavors quan l’ombra de la testa reial s’ha projectat, fantasmagòrica, a la paret. I la dona n’ha reconegut la silueta inconfusible, i l’ha cridat quan ja s’allunyava.

-Ulisses, torna!

Però ell ja ni hi sent ni hi veu, i ha tornat a emprendre el viatge que pensava finat.

latafanera.cat meneame.net

Blogger's Dilemma

eliteratura | 17 Juliol, 2007 12:18

Caricatura sobre Shakespeare
Via: rocko weblog

latafanera.cat meneame.net

El bibliòfil

eliteratura | 13 Juliol, 2007 12:00

Com un fantasma, L. deambula per la biblioteca, una sala interior esquifida i putrefacta, sense ventilació, amb llibres de pàgines tacades d’humitat plens de cuquets grogosos, minúsculs, que s’amaguen sota el llom d’edicions obsoletes, totes de la primera meitat del segle passat: manuals de jardineria d’abans de la República, vides de sants, col·leccions de novel·letes amoroses que van passar la censura, biografies de generals i conquistadors desconeguts, exercicis espirituals... L. hi cerca qualque volum valuós, però aquí no hi ha res que s’ho pagui. Crec que un dia ho traurem tot al pati i en farem un bon fogueró. I ni tan sols ell en voldrà amnistiar cap.

L. somnia en una gran biblioteca, de milers de metres lineals de prestatgeries inacabables amb milers de volums catalogats informàticament i classificats. Un edifici modern, funcional, pulcre, racional.

L. és lladre de llibres. S’inicià a llibreries petites de ciutat, quan la lectura era un afer seriós i la gent respectava els homes de lletres, abans de la moda dels quioscs, aquests engendres que han copat els caps de cantó amb mostradors curulls de pornografia barata: Cómo sanar su vida, revistes rosa, superpops i edicions de butxaca d’autores amb glamour i talent telegènic.

L. -refinat fins a la medul·la, incondicional de la literatura, la mitologia i l’art, veritable devora-llibres, bibliòfil empedreït, cleptòman- aspirava a convertir-se en el col·leccionista més famós de la història, i cada cop es marcava fites més i mes altes: primeres edicions, manuscrits, incunables... Fins que el vici el portà a la ruïna. Li girà el cervell. El van glapir i condemnar.

Ara L. compleix sentència. És el bibliotecari de la presó; s’ha diplomat en Biblioteconomia i Filosofia i Lletres, i, com tothom aquí, diu que és innocent.

latafanera.cat meneame.net

Cosa Nostra. Historia de la Màfia siciliana

eliteratura | 04 Juliol, 2007 12:30

 


Anant de llibreries per Menorca vaig trobar una edició de butxaca de Cosa Nostra. Historia de la mafia siciliana, de John Dickie. En tenia la referència d'El País, però no l'havia comanada, així que, com aquell que diu, ja l'havia donada per perduda al caramull-dels-llibres-que-vull-comprar-però-no-m'acab-de-decidir. Mirava, doncs, els lloms dels volums quan, de rampellada, me va semblar llegir "John Updike" i me va venir immediatament a la memòria la seva darrera novel·la Terrorista. El trec de la prestatgeria, i la sorpresa va ser comprovar que en lloc de la novel·la d'Updike es tractava d'aquella història de la Màfia que me venia de gust llegir però que no havia trobat, ni demanat, a la meva llibreria habitual. La confusió, sortosa confusió, és fàcil d'explicar: "John Updike", "John Dikie", les diferències són mínimes. Evidentment, el vaig comprar.

No sé ben bé d'on me ve aquesta curiositat, una mica malsana, per la Màfia. Supòs que el cinema hi té molt a veure. Tanmateix, la visió cinematogràfica de la Màfia peca de folklòrica. I no s'ha ocupat del fenomen de la Màfia siciliana, sinó de l'americana, que hi té connexions però no és el mateix.

 (Segueix)
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS