Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Parole, parole, parole... Carta de Philipp Lord Chandos a Francis Bacon

eliteratura | 13 Octubre, 2007 15:00

Inefable, el món trontolla, i ni tan sols la literatura ens pot servir de bàlsam. Que ningú no desesperi, però, si en una primera lectura no és capaç de copsar la profunditat d’aquest text. AlHugo Von Hofmannsthal contrari, persevereu-hi, sigueu pacients, paladegeu cada fragment d’aquest pretesa carta, en realitat una mena de manifest estético-literari, d’un poeta que es confessa incapaç d’enraonar, que ha perdut la capacitat de discernir, d’abastar el món mitjançant la paraula.

Abans ferm, segur, no veia cap diferència entre el món espiritual i el corporal. El seu esperit, temps enrere vigorós, s’ha vist reduït a un estat d’impotència que l’impedeix d’escriure, turmentat espiritualment. Ras i curt: ha perdut la capacitat d’enraonar de manera coherent. “Com bolets podrits”, les paraules abstractes se li desfan a la boca. Fins i tot les converses trivials se li entravessen, les paraules suren aïllades, el món esdevé inabastable per al poeta. Les paraules, en lloc de comunicar, en lloc d’humanitzar, l’enfonsen. El domina un “sentiment terrible de soledat”, com si l’haguessin “tancat en un jardí ple d’estàtues sense ulls”. Així, no té altra sortida que llançar-se al buit.

Tanmateix hi ha moments de joia per al poeta, quan es veu immers en una altra dimensió, en una mena d’estat mental més enllà de l’experiència quotidiana i en el qual, “de sobte i en qualsevol moment”, sense que ell hi pugui fer res, les coses més comunes adquireixen qualitats torbadores i inefables.

Són moments en què experiències “divines” i “salvatges” que li provoquen patiment, com quan li “neix a dins” la imatge d’una rata que dirigeix la mirada cap al buit, “o cap a l’infinit a través del buit”, mentre la seva cria mor enmig de terribles convulsions per causa de la ingestió de verí.

El poeta voldria “esclatar en un mar de paraules”, però no n’és capaç. No pot fer-nos partícips de les seves experiències perquè no troba els mots adequats per expressar el que sent en moments en què


(...) qualsevol criatura insignificant, un gos, una rata, un escarabat, una pomera seca, un camí de carro que s’enfili serpentejant pel turó, una pedra cada cop més coberta per la molsa, em semblen més importants que mai no ho ha estat l’amant més bella i amorosa de la nit més feliç de totes”.


El poeta manté una relació quasi mística amb aquestes “criatures”. Claudio Magris, al pròleg de la Carta, afirma que Lord Chandos “es troba immers en un univers màgic i animístic, en el qual cada objecte (...) és una presència total no susceptible de ser enquadrada i englobada en una categoria superior”. Així, Lord Chandos va a la recerca d’aquests “objectes pobres i matussers” la senzillesa dels quals podrien desfermar en ell aquest estat “misteriós sense nom ni límits”. En definitiva, una nova dimensió més enllà del temps i de l’espai en la qual el poeta flueix cap ell mateix, “al si de la pau més profunda”.

A la fi, Lord Chandos s’acomiada del seu amic Francis Bacon. Li confessa que no escriurà cap altra llibre perquè desconeix per complet la llengua amb la qual podria fer-ho: es tracta, efectivament, “del llenguatge que fan servir les coses mudes” per parlar amb ell. Com diu Magris, la paraula ha deixat de ser un vehicle de coneixement, ja no té cap funció més que potser llustrar el discurs inequívocament fals que ha dominat el segle XX i, encara més, els inicis del XXI. El llenguatge que ens fa humans, doncs, esdevé estèril, buit i sense sentit. Aquest és el premonitori missatge de Lord Chandos.


Hugo Von Hofmannsthal

Carta de Philipp Lord Chandos a Francis Bacon

Quaderns Crema 

 
 
Primera imatge: fotografia d'Hugo Von Hofmannsthal, extreta de Terror y cultura on line.
 
Segona imatge: Quadre de Gustav Klimt, pintor contemporani de Hofmannsthal. 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS