Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Perdiu jove. Poesia per a infants

eliteratura | 08 Novembre, 2007 23:32

És complicat introduir el infants en la lectura de poesia. Cal trobar un poema apropiat i intentar-ho. Això és el que deu pensar l'editor de la col·lecció "Vull llegir! Poesia" (de l'Editorial Cruïlla). Me n'arriba un exemplar ben il·lustrat: "Perdiu jove", de Joan Margarit. Es tracta d'un poema molt tendre que pertany a l'obra Càlcul d'estructures.
"Perdiu Jove" és un bon poema per intentar acomplir l'objectiu d'apropar la poesia als nins. No m'ha vingut gens de nou que l'hagin inclòs en la col·lecció; el recordava de quan vaig llegir-lo juntament amb la resta del poemari. Aquest i "Final del dia" són  dels que més me van agradar. És un poema senzill però emotiu, que tot d'una aconsegueix que el lector es sentí amarat de tendresa per la pobra perdiu, animaló indefens i ferit.
En faig la prova amb la meva filla -vuit anys- i l'experiència obté un resultat esperançador. Pareix que li agrada. Tanmateix, fins a quin punt en copsa el sentit estètic és difícil d'escatir. A la fi sorgeix el tema de la mort, preocupant però incomprensible als ulls d'un infant. Llegeix el poema un parell de vegades en veu alta, intenta desxifrar-ne el sentit. Construeix -construïm- una història al voltant dels versos (abans hem hagut d'aclarir el significat d'unes quantes paraules). Aviat sorgeixen qüestions importants: qui era el "ser fràgil", què vol dir "donar sentit" i, sobretot, per què "ara es també darrere una pedra"? La perdiu era rere una pedra, com ho són els morts rere la làpida, al cementiri (potser l'hauríem d'haver llegit el dia de Tots Sants).
Tothom,  adults i infants, ens fem preguntes similars, amb respostes molt semblants. Passen de les dotze. Tenc son, i demà hi ha feina.

Perdiu jove

S'arraulia en un solc i, en agafar-la,
he sentit com si fos la teva mà en la meva.
Duia taques de sang seca en una ala:
els petits ossos, com barnilles,
eren trencats per la perdigonada.
Ha provat de volar, però amb prou feines,
l'ala penjant, s'ha arrossegat per terra
fins a amagar-se rere una pedra.
Encara sento l'escalfor a la mà,
perquè un ser fràgil va donar sentit
a cada un dels meus dies. Un ser fràgil
que ara és també darrere d'una pedra.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS