Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Cultura? ROTONDES!

eliteratura | 17 Novembre, 2007 20:05

Per què tenc la sensació que tot és millor a l'estranger?
Com és que hi ha millors biblioteques, es cuida més la formació musical, l'educació té més recursos, la gent està més formada, es llegeix més, es fa millor cinema, els carrers són més nets, es respecta el medi ambient...
Potser som jo, que torn un malsofrit. Tanmateix no puc evitar pensar que aquí, generalment, la cultura és el darrer mot del credo, una assignatura obligatòria però sempre pendent. Som com aquell estudiant sense vocació l'objectiu del qual no és aprendre sinó aprovar. No fem les coses ni per obligació. Com a màxim, per quedar bé. Sí, ens desvivim per "quedar bé" i, per això, sense criteri. La mediocritat campa arreu, sense límits.
Definitivament, la cultura s'ha instal·lat a les rotondes.
 rotonda
 
Imatge extreta del blog de Climent Picornell.
latafanera.cat meneame.net

Els soprano. Una bona sèrie

eliteratura | 17 Novembre, 2007 00:06

Fa quinze dies que vaig de bòlit i no tenc temps per res. O quan en tenc vaig cansat. Així que no me dedic al blog així com m'agrada fer-ho quan dispòs d'una mica de temps lliure.

És difícil repartir el temps: la feina, la família, la lectura, Internet i una mica de cinema. De televisió, allò que es diu veure la Tv, quasi ja no ho faig. Només seguesc Porca misèria -aquesta sèrie està fent història-, els diumenges. I pus, llevat de qualque informatiu. M'agrada, en canvi, veure qualque film, però en DVD. Res d'anuncis. És curiós això dels anuncis. Als nins els encanten. I a mi me fan una nosada. No ho suport de cap manera. És una de les raons per les quals pràcticament he renunciat a la Tv diguem-ne convencional.
El cas és que un bon amic m'ha deixat, sencera, la primera temporada d'Els soprano . I m'hi he enganxat. En devers deu dies he vist tota la primera temporada: tretze episodis, irreverent i divertits, sobre la màfia americana. Hi circulen un seguit de personatges curiosos, a més dels propis mafiosos. Hi ha una capellà que li agrada festejar les feligreses, un entrenador de futbol femení pedòfil, una psiquiatra molt valenta, un xef italià de dalt de tot...
El protagonista, Tony Soprano, és una espècie de Homer Simpson però en mafiós. A Tony Soprano el du de corcoll la relació amb sa mare, una ment retorçuda i malvada, una Hannibal Lecter però en femení i, no sé si dir-ho, maternal. El cas és que la psiquiatra va desembullant el caos mental de Tony Soprano en relació a sa mare. Però al mafiós no li agrada el que descobreix: no s'ho vol creure, fins que a la fi no li queda més remei que acceptar-ho davant les evidències irrefutables. Memorable l'escena final de la mare en la camilla.
Vegeu-la i disfruteu.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS