"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
eliteratura | 15 Febrer, 2008 14:30
Post redactat sota els efectes de l'observació atenta de la Historia de la fealdad d'Umberto Eco.
El bell és lleig, i el lleig és bell.
Amunt, amunt,
entre la boira i l'aire immund.
Macbeth, acte I, escena I
Un dia tan bonic i tan lleig com aquest
no l'havia vist mai.
Macbeth, acte I, escena III
William Shakespeare
Acceptar-nos tal com som. Mirar-nos al mirall i somriure. La lletjor humanitza. Rere la lletjor no hi ha, com sovint s'afirma, la mà del Diable, sinó una gran dosi d'humanitat. La lletjor, doncs, és profundament humana. Fins que arriba el dia en què la censura reuneix ambdues, bellesa i lletjor. Perquè és l'ull qui les aprecia o rebutja. La mirada bruta dels qui ens volen protegir per no ofendre'ns. La mirada indecent que no pot suportar la immoralitat d'un cos nu.
Posts relacionats a eLiteratura
|
No, en el seu cos no hi havia res de monstruós. No tenia sacs sobre les espatlles, sinó uns pits més aviat petits. La mare es reia d'ella perquè no tenien la grandària que calia, així que havia sofert una sèrie de complexos dels quals no es va desfer fins que va conèixer Tomás. I, encara que avui estava disposada a acceptar la seva mida, la molestaven els cercles massa grans i massa foscos al voltant dels mugrons. Si hagués pogut dissenyar el seu propi cos, els tindria discrets, delicats, a penes sortint de la cúpula dels pits i d'un color gairebé indestriable de la resta de la pell. Aquella gran diana de color vermell intens li semblava l'obra d'un pintor de poble amb pretensions de fer art eròtic per als pobres. Milan Kundera La insostenible lleugeresa de l'ésser
|
Blog de Llorenç Carreres. Comentaris sobre literatura, premsa, cinema, política...
« | Febrer 2008 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 |