eLiteratura

"Som allò que llegim i tenim el que dam". Ponç Pons

La mort, si ve quan toca

eliteratura | 07 Març, 2008 16:00

La mort, si ve quan toca, sempre acaba sent una sort, un alleujament, un sortir-ne. El món canvia de fesomia a un ritme trepidant, excessiu, descompassat, i nosaltres, limitats com som, no tenim prou eima, així com feim anys, d'assimilar-ho. Quan el món arriba a ser una caricatura maldestra, una riallota de mal gust, i ja no en filam de les tres parts una, ha arribat, no ho dubteu, la nostra hora.
Aleshores la Mort es frega les mans i va per feina. Toca la porta i entra amb el consentiment tàcit i dolorós de qui la veu arribar. Ens mirarà, no sé si amb placidesa o malcaradament, un xic desafiant, com volent-nos dir: ara, ja no podeu fer-vos enrere. I no, no ho farem. Amb expressió tranquil·la i convenciment profund, li lliurarem l'ànima (si en tenim, és clar).