Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Quadern de viatge: lifting a l'església i lectura d'imatges (II)

eliteratura | 01 Abril, 2008 14:00

Dia primer d'abril, engana bèstia com trenta mil.
 
El primer que faig en arribar Menorca, després de desfer les maletes i fer una volta pel poble, és agafar un bon refredat. Així ho mana la tradició. Deu ser el canvi d'aires o, més aviat, la coincidència amb el mal temps. Fins i tot a l'estiu va refrescar. L'agost passat gairebé no vam poder anar a la platja. I record un Sant Llorenç (patró d'Alaior, dia 10 d'agost) en què vam haver de portar màniga llarga i caçadora.

La notícia més rellevant a Alaior és la reobertura de l'Església de Santa Eulàlia, tancada per rehabilitació durant més d'un any. L'hi han fet un lifting impressionant, finançat en bona part amb aportacions populars. El rector, Pere Oleo, gran persona i impulsor de l'obra, estava exultant.
 
Panoràmica d'Alaior
 

Agradi o no, l'església -vull dir l'edifici- fa poble. Moltes vegades religiositat iFaçana de l'Església de Santa Eulàlia d'Alaior (Menorca) cultura popular constitueixen un tàndem curiós que no tany res, posem per cas, a les doctrines i emanacions de la Conferencia Episcopal Española, gràcies a Déu -mai tan ben dit. El Diumenge de Rams, dia de la beneïda de palmes i brots d'olivera -aquesta festa cristiana, al contrari de la Setmana Santa, la trob agradosa, neta, optimista- la van mostrar al poble. Jo hi vaig entrar, inoportunament, el Divendres Sant, dia més solemne i poc recomanable per a visites de caire cultural i artístic. Així que, vist i no vist, l'estada va ser curta. La contemplaré a l'estiu, sense interferències.

Dissabte vaig anar a la llibreria, "La mar de llibres". És encoratjador veure com als pobles petites llibreries resisteixen l'embat així com poden, amb oferta més o manco complementària (quadres, material per pintar...), però amb una mica de fons. Tot sia per vendre llibres. Hi vaig aprendre que no només llegim textos, sinó també imatges, en un llibre de l'estimadíssim i del sempre interessant Alberto Manguel. Li seguesc la pista d'ençà que vaig descobrir Una història de la lectura, 100% recomanable. Ja l'havia ullat en visites anteriors, així que sé cert que m'esperava. Leer imágenes és una obra d'un apassionat de la lectura de paraules i imatges, és una obra de qui es recrea "descobrint els relats entreteixits de manera explícita o secreta de tota casta d'obres d'art". El meu exemplar és una edició del 2003 i n'emana una flaire estranya, com si s'hagués passat  molt de temps dins una cuina, exposat als efectes de partícules oloroses de fregits. És una olor curiosa per a un llibre, molt particular. Ofensiva, però no quan el llegeixes; només si hi fregues el nas i passes les pàgines com si fos un ventall.
 
Portal principal de l'Església de Santa Eulàlia (Alaior)
 

He començat a llegir la versió de Joan Francesc Mira, traduïda de bell nou directament del grec, dels Evangelis.
 
Les fotos d'aquest post són meves.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS