Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Grafologia: som com escrivim?

eliteratura | 16 Juliol, 2008 14:00

Malalts de literatura, podem creure que som el que llegim. Si a més som lletraferits, hi podem afegir que som el que escrivim. I es veu que som, també, com escrivim. Això, si més no, és el que ens diu la grafologia.
 
Un cop, devia tenir quatre o cinc anys, ves a saber per quin motiu —jo, que era un fillet aplicat i feia molta bonda—, me van castigar al parvulari. Vaig haver de romandre-hi una hora més, a una aula que no era la meva i amb un mestre grafologiadesconegut.
El càstig consistia a copiar un text o unes frases, supòs que a l'estil d'allò tan original i educatiu com "Mi mamá me mima". El cas és que jo era, i som, esquerrà, com a mínim per a escriure, i se'm va acudir que si copiava el text en qüestió amb la mà esquerra, encara me castigarien més. Així que vaig començar a escriure amb la dreta, amb uns resultats, supòs, tan esgarrifosos, que el mestre no devia entendre res.
Aleshores me va venir el plor. Venga plorar! I el mestre, desesperat, que no sabia què fer. I jo, aterrit, que no m'atrevia a dir-li que escrivia amb la mà esquerra.
De llavors ençà, mai més no he tornat a tenir aquesta mena de problemes. He exhibit, sense complexes i per tot arreu, la meva flamant escriptura esquerranosa. Encara que és ben cert que avui dia, a mà, no hi escric gaire. Hi prenc notes, als llibres, i hi escric qualque post aperduat, al cafè. La resta d'escrits, abrusadora majoria, neixen a l'ordinador.
 
Els infants, tanmateix, encara aprenen a escriure a mà. Segons indica la grafòloga Montse Perelló, és a partir dels 7 o 8 anys que, amb la singularització de la personalitat, la grafologia hi té qualque cosa a dir. Cal defugir, primer de tot, els antics patrons de bona lletra: aquella lletra cal·ligràfica. mongívola, pautada, rodoneta i pràcticament idèntica. La lletra, esdevinguda gairebé expressió de l'ànima, ha de ser lliure però intel·ligible. Fins aquí, doncs, la cosa pareix bastant lògica. No obstant això, tenc dubtes sobre la grafologia com a eina d'autoajuda. Em canviarà la personalitat si aprenc a fer la lletra "a" d'una altra forma? O potser és que no he de pressionar tant el bolígraf? Vols dir que puc curar-me l'estrès si modific la forma en què escric? Massa bonic per ser realitat.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS