Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

André Schiffrin. Una educación política: ètica i estètica de l'edició independent

eliteratura | 27 Octubre, 2008 15:00

Quan finalment remeti -caigui qui caigui; ja ho sabem, tanmateix, que sempre n'hi ha que cauen de més amunt- l'actual crisi econòmica, en essència, res no haurà canviat en el sistema capitalista. Les grans multinacionals i els depredadors de coll blanc que hi campen al darrere continuaran amb la política d'expansionisme sense restriccions, a Acudit crisi econòmicala recerca del màxim benefici en el mínim temps possible, mentre la resta de mortals en patiran les conseqüències en major o menor mesura.
 
El sistema, en aparença indestructible, oblidarà amb rapidesa l'intervencionisme forçat dels estats en bancs i asseguradores. Els més puristes, tal volta encara de genollons, hauran acotat cap; a canvi, el deute i les incerteses s'hauran eixugat per art de màgia, tancant-se així el cercle viciós més pervers que hauria pogut imaginar un detractor del capitalisme: la socialització del deute enfront de la privatització del benefici. Un benefici cridaner, fruit del consumisme i l'especulació; sovint improductiu, deslocalitzador i antisocial; creador de desigualtat i mantenidor de la injustícia.
 
Tot plegat, propi del sistema decadent, pretesament igualitari i descafeïnat en què s'ha convertit la democràcia. Qui comanda, més que mai,  és l'economia, que s'ha fet global i indomable. Els salvatges que que en tenen les regnes es creuen els amos del món, trepitgen fort i no segueixen altra doctrina que la del benefici a qualsevol preu. Tant és que veus formades i informades els retreguin les contradiccions. Els crítics són reclosos en l'anonimat, decantats com si fossin malalts de lepra. Fins que la realitat, caparruda, els dóna la raó.
 
És el cas, sens dubte, d'André Schiffrin (París, 1935), editor independent d'origen jueu i autor d'unes singulars memòries intitulades Una educación política , on aquest franco-americà fill de l'alta cultura ens demostra com l'honestedat intel·lectual d'un llibre pot canviar la nostra percepció del món i acostar-nos una mica a la veritat.
 
Víctima prematura de la invasió nazi de França i del Règim de Vichy, emigrà forçosament als Estats Unitats quan encara era un infant (amb escala inclosa a Casablanca, en un èxode digne d'inspirar el film del també jueu Michael Curtiz). A Nova York s'educà en una escola quàquera anomenada Friends Seminary. L'etapa universitària, la passà a les prestigioses universitats de Yale i de Cambridge, en una època marcada per la Guerra Freda i el mccarthysme. Va viure també la tensió i l'efervescència social i política dels anys seixanta, les conseqüències de la crisi dels 70 i el nefast període de la presidència de Ronald Regan. De Bill Clinton, en canvi, no en parla; però sí la famosa dama de ferro, Margaret Thatcher, iniciadora de les nefastes polítiques neoliberals les quals després continuaria amb gran aplicació Tony Blair. Menció especial, finalment, per les mentides de George Bush.
 
Tornem, però, una mica enrere. Acabada l'etapa de formació, s'incorporà a la prestigiosa editorial Pantheon Books, on Una educación políitcaja havia treballat el seu pare, Jacques Schiffrin. L'edició, en aquell temps, era un ofici del qual avui dia se n'han perdut els fonaments. La concentració editorial, a la recerca del benefici màxim en detriment de la qualitat, ha convertit l'edició en un negoci lucratiu però amb poc prestigi. Només les editorials independents, amb devers un 1% dels llibres editats, mantenen el llistó de la qualitat per sobre de la quantitat.
 
Schiffrin, tanmateix, destaca com a editor de la vella escola, quan els best-sellers ajudaven a finançar d'altres llibres més aviat crítics, de llarg recorregut (assajos, llibres d'història, política...), però de vendes més escasses.
 
Per això, quan Random House, que havia adquirit Pantheon Books l'any 1962, va iniciar polítiques editorials agressives, i el capital va desplaçar la cultura i els executius van substituir els editors, Schiffrin no va trigar gaire a adonar-se, tot i que el procés va ser colpidor, que havia de deixar aquella editorial. Arran d'això va néixer The New Press, editorial independent i, per tant, no sotmesa als dictàmens purament econòmics mantenidors de l'status quo.
 
Quan els grans grups de la indústria editorial es posen al servei del poder, el llibre perd la raó de ser; així és molt més senzill imposar la censura. L'ombra de l'11 de setembre és allargada i regira. En conseqüència, la Guerra d'Iraq  i tot el que hi té relació esdevingué un tema tabú als Estats Units. La democràcia en sortí encara més debilitada. Però la política de concentracions, una música agradable a les orelles dels neoliberals, no es limita als Estats Units. Els taurons europeus segueixen el camí marcat pels americans. Tothom es veu amb cor de donar lliçons de liberalisme triomfant. Almanco fins fa un parell de mesos, quan l'Estat -és a dir, el contribuent- ha hagut de salvar els bancs de la fallida.
 
Veurem, finalment, què en surt de tot plegat. La meva incredulitat, a hores d'ara, és gairebé absoluta. No veig sortida airosa a molts problemes de caire estructural que pateix el sistema, al primer món (manca d'oportunitats dels joves, treball precari, habitatge a preu d'or...)  i tampoc al tercer (fam, malalties...).
Mantenc la fe, ingènuament potser, en l'amor a la cultura i als llibres, i en personatges com André Schiffrin, que, sense renunciar als seus principis, es veuen amb coratge de fer front a la marabunta del capitalisme salvatge. Llegiu, llegiu Schiffrin perquè us insufli optimisme; sentiu la veu d'un mestre, d'un home savi que encara no ho dóna tot per perdut. Tant de bo tengui raó.
 
 
André Schiffrin
Una educación política. Entre París i Nueva York
Ed. Península
 
André Schiffrin
L'edició sense editors
Ed. Destino
 
André Schiffrin
El control de la paraula
Pagès Editors
 
 
Acudit extret de Dirty.ru
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS