"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
Compartir:
"A casa amb els seus llibres": un bon Nadal
eliteratura | 19 Desembre, 2008 14:01
Que la il·lusió la fantasia no hi manquin mai.
Bones festes!
At Home With Their Books, mural d'Elena Climent.
Via Libros y Bitios
Compartir:
La constatació d'un doble fracàs. Hàbits de lectura (i 3)
eliteratura | 15 Desembre, 2008 15:00
Llegir a la contra. La resistencial lectura en català
Diu l'estudi de la Conselleria d'Educació i Cultura sobre els hàbits de lectura que un 78'7% de la població és capaç de llegir en català de manera fluïda. Déu n'hi do, del percentatge. Elevat, sens dubte.
Tanmateix, si el comparam amb el percentatge de persones que afirmen llegir habitualment en català, aquesta xifra queda pràcticament en no-res: just un 20'7% dels lectors habituals, que ja són poquets, llegeixen per norma general en català, un percentatge irrisori vista la fal·lera lectora del personal. És a dir, només entre un 8% i un 12% de la població total llegeix en català. I això sí que és preocupant.
Podríem suposar que els interessos dels potencials lectors en català no poden ser satisfets en aquesta llengua. Aquesta suposició, però, és errònia. Doncs resulta que d'entre els deu títols més llegits, tant en català com en espanyol, hi ha set coincidències. Són set bestsellers disponibles en ambdós idiomes: El noi del pijama de ratlles, L'església del mar, Harry Potter, Els pilars de la terra, El joc de l'àngel, El Codi Da Vinci i Els homes que no estimaven les dones.
Conclusió: tot i la disponibilitat en català dels títols més llegits o comprats, la gent tendeix en gran mesura, per inèrcia tal volta, a llegir-los en espanyol. I això que parlam de lectors -una gent a la qual li pressuposam una inquietud cultural mínima-, i no pas de televidents seguidors de programes pestilents dits telebasura i que, en un percentatge altíssim, només poden trobar-se a les televisions que emeten en espanyol.
Dues o tres dècades d'educació en català, doncs, no han aconseguit una fidelització lingüística acceptable. Es podria haver donat el cas que la lectura fos una excepció. No ha estat així. Posats a cercar-hi responsabilitats, som del parer que l'escola, particularment la pública, fa tant com pot. L'escola no és un búnker, sinó que infants i joves hi respiren el mateix aire enrarit que la resta de catalanoparlants; un aire, val a dir, tan contaminat lingüísticament parlant, tan espanyolitzat en molts aspectes, que encara me'n faig creus que hi hagi gent que llegeixi en català.
Seguem sincers: un català no llegeix en català com un fet natural sinó resistencial i incisiu, coratjós, forçat, caparrut. Llegir en català no és una heroïcitat -encara que viure en català a casa nostra és impossible- però sí un acte de voluntat, a la contra; perquè la majoria d'indicadors empenyen a fer-ho en espanyol. Per tant, no és la llengua que hem de normalitzar: és el país.
L'estudi, doncs, és la constatació d'un doble fracàs que afecta les polítiques lingüística, educativa i cultural. Però també, i sobretot, a la política general dels Països Catalans, sempre subjugats a les pressions, dictats i interessos d'Espanya; dictats i interessos que no solament no coincideixen amb els nostres, sinó que són contraris a les nostres necessitats. A això, però, no s'hi posa remei amb una tímida campanya promotora de la lectura als transports públics.
Tenim un país que no llegeix, i encara menys en català. Ens cal una empenta cultural ingent; acompanyada d'una tasca política -legislativa, doncs- encara més ambiciosa que ens porti a una normalització total de la vida en català. Hi podrem fer voltes i més voltes, rumiar-hi tant com calgui, però jo no hi veig més via o camí que la independència respecte d'Espanya. No vol dir que sigui la solució a tots els problemes, però ajudaria moltíssim a resoldre'ls.
Compartir:
L'estudi de la Conselleria d'Educació i Cultura sobre l'hàbit lector (2)
eliteratura | 09 Desembre, 2008 15:00
El que crida més l'atenció de l'estudi, presentat la setmana passada, que la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears encarregà a Gadeso és que, al meu entendre, s'han llegit malament els resultats. Sense ànim d'ofendre: considerar com a lectora la gent que fulleja revistes del cor -vius, estem parlant d'un 32%- és inflar les estadístiques. És a dir, voler que apareguin més lectors dels que hi ha en realitat. Així, doncs, el percentatge de població lectora ha estat incrementat en incloure-hi un sector que no és pròpiament lector; per no quedar tan malament, supòs. Però la cosa no acaba aquí. Hi ha un 11'9% que llegeix "alguna vegada al mes": una vegada, dues, tres o quatre vegades com a màxim... Finalment, hi apareix un 5'6% que llegeix de manera esporàdica. O sigui, quasi mai. Un dia de xeremies que es llegeixen el prospecte de l'antibiòtic per a les angines. Si recapitulam, ens trobam amb un panorama diferent del que reflecteix inicialment l'enquesta. - Tenim un 42'5% de població que no llegeix mai.
- Tenim un 11'9 % que llegeix poquíssim.
- Tenim un 5'6 % que no llegeix pràcticament mai.
- Sumam els tres percentatges, i quina pena: 60% de població no lectora analfabeta funcional que no llegeix mai o gairebé mai.
El resultat inicial, doncs, d'un 56'7% de població lectora queda reduït, me sap greu, a un 40% de lectors més o manco habituals. O sigui, que "llegeixen tots o quasi tots els dies" (25'2%) o un cop o dos a la setmana (14'8%). Aquests sí que els poden considerar lectors.
25'2% | llegeix tots o quasi tots els dies |
14'8% | un o dos cops a la setmana |
11'9% | alguna vegada al mes |
5'6% | de manera esporàdica |
42'5% | no llegeix mai |
Compartir:
La biblioteca infinita i l'hàbit lector (I)
eliteratura | 03 Desembre, 2008 15:00
La lectura és un "vici" sense aturall, un coitus continuum, un connexió que ve del passat i s'expandeix geomètricament vers l'infinit.
Però hi ha un 43'3% (vols dir?) de la població de les Illes Balears que, pobra, no llegeix mai; ni tan sols una trista revista del cor, que sempre n'hi ha d'escampades a les perruqueries. Un 43'3% de la població que no en gaudeix!
Autor: Job Koelewijn.
Via De libros
Compartir:
L'Escurçó Negre. L'humor, si no és intel·ligent, no fa gràcia
eliteratura | 01 Desembre, 2008 15:00
Enguany es compleix el XXV aniversari de l'L'Escurçó Negre (The Black Adder ), una sèrie televisiva de la BBC emesa temps enrere per TV3 i protagonitzada per Rowan Atkinson, actor molt conegut també pel personatge de Mr. Been.
Coincidint amb aquesta efemèride s'ha editat tota la sèrie en DVD, quatre temporades en total més extres: humor intel·ligent i corrosiu, jocs de paraules, crítica a l'Església i al poder... En definitiva, una sèrie que marcà època i que malgrat els anys s'aguanta, i molt, precisament ara que la crisi d'idees a la gran pantalla ha revifat el format televisiu amb títols com Els Soprano, Deadwood, etc. L'humor irreverent de L'Escurçó Negre, políticament incorrecte, us complaurà, i no fa cap mal paper al costat de les sèries esmentades.
Com es comentava l'altra dia a Hic et Nunc, L'Escurçó Negre ens introdueix en la història del Regne Unit a través d'un noble anglès que amb els anys (cada temporada correspon a una època diferent) va adquirint més intel·ligència i astúcia, però perdent posició social.
A la sèrie hi ha moltes referències a Shakespeare i al món del llibre. Tant és així, que a la primera temporada l'insigne autor teatral figura als crèdits with additional dialogue by William Shakespeare. Una petita llicència humorística gens casual. Així, al segon episodi de Blackadder the Third , Ink & Incapability , hi apareix ni més ni manco que el Dr. Samuel Johnson, qui pretén que el beneit i inútil Príncep de Gal·les li patrocini el seu Dictionary of the English Language, en el qual havia treballat deu anys. Com us podeu imaginar, només en tenia un exemplar, el manuscrit original, que gairebé acaba cremat a la llar de foc del príncep.
D'aquesta temporada, m'encanta la capçalera. Totes les obres que hi apareixen fan referència a l'Escurçó; naturalment són inventades. Que en gaudiu.