Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Ricard III, de W. Shakespeare: el mal com a forma de seducció i de govern

eliteratura | 28 Abril, 2009 14:00

he decidit ser pervers, i detestar
els plaers frívols d'aquests temps;
he ordit complots, els primers passos perillosos,
amb profecies, somnis i libels
Ricard III
Acte I, escena I

 
En alguns aspectes, la lectura dels clàssics ens aïlla de l'actualitat. Ens manté al marge de novetats editorials, premis, promocions, etc. Aquesta mena de reclusió voluntària, tanmateix, ens permet veure el present des d'una altra òptica: és el dia a dia passat pel sedàs de la saviesa -no pas la nostra, sinó d'aquest geni de la literatura que va ser William Shakespeare .
Per què, però, hem de llegir un dramaturg que va escriure fa cinc segles? Deia Joan Fuster  que hom "llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps". I més encara: "El clàssic no és clàssic per ser antic, sinó perquè segueix sent «modern», «actual»". Llavors hem d'admetre que llegim el geni de Stradford per comprendre millor el present; per gaudir de l'enginy literari de Shakespeare, sí, però també per intentar treure sentència de l'atribolada actualitat.

 (Segueix)
latafanera.cat meneame.net

Per Sant Jordi, compto calories

eliteratura | 24 Abril, 2009 14:00

Constat, després de la ressaca santjordiera, que vivim una època estranya. La democratització de la literatura obre camins inversemblants pels quals pasturen l'alta cultura i la de masses.
En què se semblen una cursa de fórmula 1, un partit del Barça i el Dia del Llibre? Que en tots tres esdeveniments hi ha un guanyador.
Succeeix que tot es quantifica. La numerologia és una de les xacres de l'era de la informació. Tant vens, tant vals. No hi ha relaxació possible. És talment aquell anunci de les calories: què fa l'home per relaxar-se? Deixa de comptar. És a dir, abandona la cursa, momentàniament només.
Doncs hi ha una part de la festa de Sant Jordi que és igual. En un partit de futbol ens informen del temps de possessió (de pilota, no penseu malament, ara) i d'altres dèries sense les quals hom pot gaudir perfectament d'un matx. El dia del llibre demanen, entre d'altres coses, al més venut , quants llibres ha signat. Gaspar Hernández, un home senzill tot i ser el gran triomfador de la jornada, que no s'adona de llarga cua dels qui volen un exemplar signat, es pren la pregunta seriosament i respon que el que li agrada és comentar amb els lectors què els ha semblat la novel·la. Corprenedor.
Potser que deixàssim de comptar, féssim el silenci i ens posàssim a llegir.

 


Afegitó: llegiu l'article de Sam Abrams a l'Avui de dia 29 d'abril I el més venut és... on fa un balanç del dia del llibre al Principat.
latafanera.cat meneame.net

Una llibreria eterna

eliteratura | 20 Abril, 2009 14:00

Aquesta innocent prestatgeria pot convertir-se en un estri imprescindible per a lectors d'ultratomba imitadors dels antics egipcis.


Més informació a Shelves for life
Via dirty.ru
 
Una prestatgeria per a lectors d'ultratomba
 
Taüt llibresc 
 
latafanera.cat meneame.net

Si ells llegeixen, tu llegiràs!

eliteratura | 09 Abril, 2009 14:00

O era a la inversa?

 

 

 

Alfabetització infantil

Via: Horas serenas

latafanera.cat meneame.net

Política, educació i crisi

eliteratura | 07 Abril, 2009 14:00

D'ençà d'Aristòtil, fa devers 2.300 anys, sabem que l'home és un animal polític. Tota manifestació humana es pot llegir en clau política. La vida en societat, doncs, no es pot deslligar de la política. Tothom, en major o menor mesura, fa política: uns, de manera explícita; d'altres, per exemple, en un acte tan quotidià i necessari com és dur els infants a escola.
L'educació és política. Per això fa gràcia quan determinats mitjans de comunicació acusen els mestres o el sistema educatiu d'estar polititzat. I molt que hi està! Un model educatiu està condicionat per paràmetres polítics i socials.
Fa molts anys, quan estudiava Magisteri, una llumenera del Departament de Ciències de l'Educació deia que una escola, i per extensió el sistema educatiu, era com una liquadora: si hi posen bo, surt bo; i si hi posen dolent, surt dolent. Traspassava, d'una manera gens subtil, tota la responsabilitat a l'alumne i la família. Si l'alumne era bo, assoliria l'èxit. Si l'alumne era dolent, engreixaria les llistes del  fracàs escolar. Pura tautologia.
Val a dir que tenia raó aquell catedràtic amb qui tanmateix mai no vaig congeniar, però només en part. L'escola i la Conselleria i el Ministeri d'Educació, evidentment, hi tenen un paper que ell no esmentava. Els mals resultats obtinguts per Espanya al famós Informe PISA (un programa per a l'avaluació internacional d'alumnes de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) responen a molts factors, no solament als familiars. Però només ens recordam de Santa Bàrbara quan fa trons i llamps. I ara que la crisi econòmica colpeja la societat, tot l'espectre polític hauria de recordar que l'educació, tan malmenada pels governs de torn, també forma part de l'economia. Com va dir no fa gaire Barack Obama, polític de moda i imitadíssim en les formes però no tant en els continguts, a la Cambra de Comerç Hispana, "la causa de la prosperitat d'Amèrica no ha estat mai només l'habilitat amb què acumulam riquesa, sinó el grau d'eficàcia amb què educam el nostre poble".
Que prenguin nota de la lliçó.
 
Vegeu també
El compromís d'Obama amb la lectura
Reportatge a El País: La classe perdedora
latafanera.cat meneame.net

El sentit de l'art (i de la vida)

eliteratura | 02 Abril, 2009 14:00

"Cineclub " és una novel·la la qual el més segur és que no llegeixi però que m'agradaria haver llegit.
L'autor hi planteja una educació sentimental a través del cinema. En parla el suplement de
l'Avui de 28 de març de 2009.
L'autor, David
Gilmour, no creu "que el cinema ni l'art serveixin per canviar res (...). Si servís no hi hauria guerres, ni violència. Jo crec que aprens de la mateixa vida, i que el patiment és l'únic que t'ensenya alguna cosa, l'únic que et pot fer canviar. La literatura i el cinema fan un paper de recordatori d'alguna experiència que hagis passat, més que provocar-te una experiència nova. Jo al cinema veig el meu passat, però no el meu futur".
Eva Piquer, a la seva secció, també en parla. I es contagia del to transcendent i afirma que amb la lectura d'aquest llibre t'adones "que no és tan important l'art com la vida. Que, de fet, l'art només té sentit (o adquireix el màxim sentit) si es posa al servei de la vida. Un llibre, o una pel·lícula, és una eina que ens ajuda a entendre el món. Però el que realment val la pena és el món, no l'eina. I el repte d'educar una persona pot ser tan apassionant com el propòsit d'escriure, o filmar, una obra mestra".
 
L'art, tanmateix, encara que no canviï el món, el pot fer més suportable.
 
El desconcert davant el món
 
 
Vegeu també
L'art de la indiferència
Picasso i Papini al "Llibre negre": la fi de l'art com a religió
latafanera.cat meneame.net

Llengua i medicina

eliteratura | 01 Abril, 2009 14:00

No hem de caure mai en la resignació davant l'atac dels genocides a la llengua catalana, a nosaltres que en som els parlants.
Per res del món em posaria en mans d'un metge que no respecta el pacient. I fer befa de les peculiaritats lingüístiques dels parlants d'un poble demostra quina és l'actitud d'una persona. Dir que fins i tot entén el parlar dels alaiorencs, com si el nostre català tingués alguna tara o impediment per ser comprès, no és només ironia, és un insult que palesa la mala fe de qui posa la ideologia per davant de la professionalitat; és a dir, de la medicina i de la cura dels pacients.
Sàpiga, senyor
Lázaro, que estic orgullós del català que parlam al meu poble, Alaior, una llengua que vaig aprendre en el si de la família i al carrer, no a l'escola. Perquè fins i tot a l'educació infantil m'imposaren l'alfabetització íntegra en espanyol.
Dir que ningú es queixa per no ser atès en català perquè el seu cervell ha evolucionat, a més d'una mentida, és un acte indigne d'un psiquiatra.
 
Ningú no és queixa de la llengua perquè el seu cervell ja ha evolucionat
L'evolució del cervell humà i els seus efectes segons el psiquiatra Lázaro
Salut i llengua

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS