Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Mapa conceptual de Romeo i Julieta

eliteratura | 27 Maig, 2009 14:00

A més del brevíssim resum de Twitter de l'altra dia, he trobat aquest mapa conceptual del drama romàntic que també en fa una sinopsi, però basada en els personatges. És una bona eina per a les obres de Shakespeare i que jo aplicaria, sobretot, als drames històrics en els quals la multitud de personatges pot dificultar la comprensió de l'obra.
 
 
 

Via El blog de Álvaro Felipe




latafanera.cat meneame.net

Jocs lingüístics

eliteratura | 26 Maig, 2009 14:00

El somni d'una nit d'estiu és una de les comèdies emblemàtiques de Shakespeare. Està meravellosament estructurada en quatre nivells, definits pels personatges. D'una banda hi ha Teseu i Hipòlita, que s'han de casar i representen l'autoritat i el seny. En segon lloc ens trobam les dues parelles desgavellades d'enamorats: Helena i Demetri, Hèrmia i Lisandre.  Després hi ha el món dels esperits, juganers i entremaliats, encapçalat per Puck, Oberon i Titània. Finalment ens queden els artesans d'Atenes -Cabdell n'és el màxim exponent- que, al darrer acte, representen una obra per als noviis.
Aquests quatre nivells estan relacionats de manera exquisida, convergint al final de l'obra.
A més del virtuosisme estructural, el Somni d'una nit d'estiu destaca pel preciosisme lingüístic, per la riquesa del llenguatge a què me referia en un altre post. Un botó de mostra:
 
You draw me, you hard-hearted adamant;
But yet you draw not iron, for my heart    
Is true as steel: leave you your power to draw,    
And I shall have no power to follow you.

(Acte II, escena I)
 
La traducció de Salvador Oliva (el fragment és d'Helena, qui pateix per l'amor no correspost del jove Demetri):
M'atreus com un imant, que té el cor dur,
no perquè sigui de ferro, sinó perquè el meu cor
és fidel com l'acer. Llença el teu magnetisme,
i jo perdré la força de seguir-te.
 
El conflicte amorós es materialitza en relació al ferro, l'acer, l'imant, el magnetisme, el poder i la força i reflecteix la duresa amb què Lisandre tracta Helena.
latafanera.cat meneame.net

Romeo i Julieta en vint paraules

eliteratura | 25 Maig, 2009 14:00

Hi ha una iniciativa a Twitter que consisteix a reduir les obres de Shakespeare a vint paraules. L'altra dia vaig parlar de la popularitat de Romeo i Julieta en forma d'acudit. Avui en tenim un brevíssim resum:
 
"Romeo falls for Juliet, vice-versa. Family problems. Marry anyway. Romeo kills Tybalt, banished. Juliet fakes death. Romeo suicides, Juliet ditto".
 
La traducció en vint-i-tres paraules:
Romeo i Julieta s'estimen. Problemes familiars. Tanmateix es casen. Mort de Tibald: Romeo desterrat. Julieta simula la mort. Romeu es suïcida. Julieta també.
 
És vigent el drama de Romeu i Julieta? Podem parlar d'amor romàntic en el mateix sentit?
Els dos joves confien en fra Llorenç, un religiós; on haurien acudit avui dia? Quina mena de conflicte haurien mantingut amb els pares? Què en pensaria la ministre d'Igualtat?
 
 
shakespeare

 
latafanera.cat meneame.net

La grandesa dels personatges de Shakespeare

eliteratura | 21 Maig, 2009 14:00

"Els personatges dels altres autors són personatges de ficció, més herois que homes, que actuen falsament en universos falsos, però en aquest sentit Shakespeare supera la ficció i crea un món tan heterogeni que gairebé equival a la pròpia natura".
John Stone, autor del pròleg a Prefaci a Shakespeare, de Samuel Johnson .

 
 
Sir John Gilbert: The Plays of William Shakespeare
latafanera.cat meneame.net

Romeo i Julieta: idealisme Vs pragmatisme

eliteratura | 20 Maig, 2009 14:00

sóc generosa com el mar; el meu
amor és tan profund com ell; com més el dono
més tinc. L'amor i el mar són infinits.
Romeo i Julieta
Acte II, escena II
 
Julieta només tenia 13 anys quan d'amagat es va casar amb Romeo, enemic mortal de la seva família, els Capulet. Aquesta nina adorable de casa bona estava destinada a fer un matrimoni profitós, concertat pel seu pare, amb el noble comte Paris, cosa que li hauria proporcionat una vida plàcida i una mica avorrida a la Verona renaixentista. L'amor, però, ho va capgirar tot. La passió per Romeo la va convertir en un símbol de l'amor romàntic portat a l'extrem: la mort per amor. És a a dir, la mort per un ideal.
En certa manera, Romeo i Julieta es pot entendre com una lluita entre l'idealisme i el pragmatisme, una lluita desigual i de resultat incert. Podem pensar que la mort dels dos joves amants situa el pragmatisme dels adults -els pares d'ambdós, i també la Dida; el frare és un cas apart- per sobre de l'amor dels joves que finalment els portarà  a la mort (recordem que no només moren Romeo i Julieta, sinó que també assistim a la mort violenta de Tibald, de Mercutio i de Paris; de l'altre costat, en el que podríem considerar un efecte col·lateral, mor de pena la mare de Romeo).
 (Segueix)
latafanera.cat meneame.net

Shakespeare i la natura

eliteratura | 19 Maig, 2009 14:15


Si qualcú encara dubta de llegir un clàssic com Shakespeare que prengui mostra de Rosa M. Martínez Ascaso, que l'any passat va publicar Shakespeare i la natura. Inspiració i simbolisme. Rosa M. Martínez, shakesperiana de vocació i bibliotecària de formació, ha reunit més 2.000 volums sobre Shakespeare i va pensar que bé podria escriure'n qualque cosa. La seva passió va néixer als 14 anys, quan son pare li va regalar Treballs d'amor perduts, una comèdia de contingut filosòfic, plena de jocs lingüístics. Així ho explica a l'entrevista que li va fer Ada Castells al suplement de cultura de l'Avui de dia 9 de maig. De llavors ençà, Rosa M. és una enamorada de Shakespeare i en destaca l'ambigüitat, un tret dels clàssics, i l'aspecte ludolingüístic, molt actual.
Shakespeare i la natura, un bon títol per submergir-se en el món shakespearià, esta dividit en nou capítols tan suggestius com:
 
1. La Natura, desena musa de Shakespeare
2. Espectacularitat lingüística
3. Fenòmens sobrenaturals
4. El somriure i la rialla
5. Flora i fauna
6. Cromatisme amorós
7. Ordre i caos
8. Tànatos
9. Identificació de Shakespeare amb la Natura
 
Que en gaudiu.
latafanera.cat meneame.net

Romeo i Julieta a l'imaginari col·lectiu

eliteratura | 14 Maig, 2009 14:00

La història de Romeo i Julieta ha transcendit l'obra de Shakespeare i ha passat a formar part de l'imaginari col·lectiu. El preu de la popularitat és car. Vol dir que pràcticament tothom en sap qualque cosa, però poca gent -fora d'Anglaterra- ha llegit l'obra o l'ha vista representada. Llavors les referències són més aviat pobres. Això, però, també pot tenir un vessant còmic, com veiem en aquests dos acudits.

 

Acudit de Romeu i Julieta
 
 
Shakespeare Romeu i Julieta 

 

Vegeu també Shakespeare for kids

 

latafanera.cat meneame.net

La consciència a Ricard III: vici i maledicció (i III)

eliteratura | 12 Maig, 2009 14:00

A dòcil idiota!  Dona mutable i superficial
Ricard III
Acte IV, escena IV

Tots els personatges femenins de Ricard III són dignes de llàstima, per infelices; infelicitat a la qual Ricard fa una contribució important. L'odien. Però ell se'n fot i acaba doblegant-les. Les dones -Lady Anne, la reina Elisabeth, la La reina Elisabeth i la duquessa de Yorkreina Margaret i fins i tot la mare de Ricard, la duquessa de York- són víctimes de la lluita per la corona. Hi perden esposos i fills. Són, en la majoria del casos, meres comparses, sotmeses als interessos polítics i successoris. Ricard III, que excel·leix en crueltat, no s'està d'utilitzar-les així com més li convé. No és que tengui gaire més respecte pels homes, tanmateix. Ricard, simplement, utilitza les persones per aconseguir els seus objectius. Per això, manipula, assassina, enganya, enamora...
La festa, però, sempre dura poc. Especialment colpidora és la relació entre Ricard i la vella reina Margaret, vídua d'Enric VI. Val a dir que Margaret no és precisament una dona passiva, sinó que en tot moment va lluitar, sense fortuna, pels drets al tron del seu fill Eduard. Aquest personatge turmentat, que ha sofert en carn viva les desgràcies del contenciós entre els York i els Lancaster, és, al meu parer, una precursora de les bruixes de Macbeth. No ha estat sinó Ricard qui a sang freda li ha mort espòs i fill. És una dona derrotada que té motiu per odiar aquest gran ordidor d'intrigues. Llavors no ens ha de venir de nou que després de maleir la reina Elisabeth
1, s'aferrissi a Ricard de mala manera. La vella Margaret, aprenent de fetillera, li llença una maledicció terrible:

Si té amagat el cel algun desastre
més terrible de tots els que et desitjo,
que el guardi bé, fins que les teves culpes
siguin encara més madures. I aleshores,
que llenci tota la seva ira damunt teu,
torbador de la pau del pobre món!
Que el cuc de la consciència devori la teva ànima!
Que mentre visquis tinguis la sospita
que els teus millors amics són traïdors,
i tinguis traïdors com a millors amics!
Que no et clogui cap son els ulls funestos,
llevat que en algun somni de turment
et quedis espantat amb un infern
de dimonis terribles.
Avortí de senglar, senyalat per les bruixes,
en el mateix moment de la teva naixença!
Fill de l'infern, esclau de la natura!
Tu, vergonya del ventre d'una mare prenyada!
Descendència odiada dels lloms del teu pare!
Tu, parrac de l'honor, execrable...

Ricard no en fa cas. Ben cert és que acabara sol, però en el fons sempre hi ha estat. Més que una premonició, doncs, la maledicció de Margaret és una constatació del destí de Ricard, que ja va ser "senyalat per les bruixes" al moment de néixer. Tant és així, que fins i tot la seva mare el maleeix i li desitja la mort. Què pot esperar un home maleït per la pròpia mare?
De totes maneres, la "grandesa" de Ricard no prové del destí (simbolitzat per la malformació), sinó del camí que ell mateix emprèn i del qual, en certa manera, ens fa còmplices. Ricard forja la seva pròpia corona; altra cosa és que no respecti ni la pròpia família. En el fons, Ricard no és molt pitjor que els seus germans. Però és més astut, més intel·ligent, més ambiciós i, sobretot, més conscient de la capacitat de fer mal. I domina com ningú l'art de la paraula. Això és el que realment el diferencia i el converteix en un monstre, un monstre molt especial.

 

La reina Margaret
 

 

Imatges extretres de Broadwayworld.com

Notes:

 (Segueix)
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS