Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

El "Hamlet" d'Oriol Broggi

eliteratura | 30 Setembre, 2009 14:00

Fa uns quants anys que no he llegit el text de Hamlet, en versió de Salvador Oliva, tot i que ho he fet en prou vegades com per tenir frescs, a més de l'argument, alguns detalls. Tanmateix, en parlar de teatre, no hi ha res més saludable que passar del llibre a la representació; sempre que en tinguem ocasió, és clar. Mai no podem desaprofitar, doncs, un Hamlet en cartellera.
La posada en escena d'Oriol Broggi fa palès que és possible, i saludable,  i fins i tot recomanable, representar Hamlet amb senzillesa i austeritat, sense excessives floritures escenogràfiques i barroquismes que ens allunyin del text.
Text i representació, doncs, es complementen: és bo recordar-ho, ja que hi ha directors que, en un ànsia desmesurada de protagonisme, voldrien suplir text i autor. Naturalment el resultat guarda poques semblances amb l'obra original. No és el cas, però, d'Oriol Broggi, que -excepte en el que podríem considerar un parell d'excentricitats, per bé que sense abusar-ne- aborda l'original de Shakespeare amb respecte per l'esperit hamletià. Tal volta per això, l'esplèndid Julio Manrique, que ha tingut la sort de protagonitzar aquest clàssic, no es desferra d'un llibre o bloc de notes, tant és, que dóna testimoni dels fets esdevinguts a Dinamarca, on efectivament quelcom hi fa olor de podrit (i avui dia, més que mai, tots som Dinamarca). Consumat el fracàs de Hamlet -intel·ligència i honestedat extrema el devoren-, serà el seu amic Horaci qui recollirà el manuscrit i, doncs, esdevindrà la corretja de transmissió d'una història que no es pot perdre, ja que en bona mesura la història de Hamlet és un compendi de les debilitats humanes: enveja,  por, covardia, ira, malenconia, luxúria... Bogeria. De tal manera que el Hamlet personatge, esperonat per l'espectre del seu pare, esdevé una mena de consciència col·lectiva que exposa els poderosos, però també a nosaltres, davant el mirall de la vergonya.
I doncs, Horari, el bon Horaci, en dóna explicació al jove Fortimbràs, que ara serà rei.
 
(...)
i permeteu que expliqui al món, que no en sap res,
com han passat aquestes coses. Sentireu
actes desnaturalitzats, luxuriosos, violents;
sentències accidentals, matances casuals,
morts festes amb astúcia i arteria,
i, com a resultat final de tot això,
propòsits que han caigut sobre els que els van ordir.
Tot això us ho podré dir, i en veritat
 
I Broggi aconsegueix que l'escenificació d'això tan enrevessat que és la vida sembli senzill. Bravo.
 
 
 
latafanera.cat meneame.net

La tempesta: "Is Caliban a bad guy?"

eliteratura | 28 Setembre, 2009 14:00

Vaig tenir una gran alegria en comprovar que el títol original d'Hacia los confines del mundo, This Think of Darkness, corresponia a un vers de La tempesta, de William Shakespeare. Aquest fet, fins i tot, va provocar que alteràs l'ordre de lectura de les obres de Shakespeare. Com sabeu, l'enigmàtica tempesta és considerada la darrera obra del bard anglès.
Hi ha qui llegeix La tempesta des d'una òptica postcolonial, un tant simplista, la qual condemna taxativament Pròsper, duc de Milà, i veu Caliban com una mena de salvatge innocent.  Tanmateix, la naturalesa de Caliban no deixa lloc al dubte: és fill de bruixa i dimoni. Què en podia sortir d'un engendre així?
No obstant això, és lícit demanar-se, precisament per l'origen i situació de Caliban fins a l'arribada a l'illa de Pròsper i la seva filla Miranda, quin dret tenia el duc de Milà sobre la persona de Caliban. Llavors, com ens proposen a Deeds & Words, qui és the real villane de La tempesta? En altres paraules, hem de llegir aquesta obra només com una història de bons i dolents?


Caliban i Pròsper (La tempesta)
 

Henry Fuseli, The Enchanted Island: Before the Cell of Prospero (1797)



Llegiu també
Show Caliban Some Love

latafanera.cat meneame.net

Una relectura de '1984'

eliteratura | 23 Setembre, 2009 14:00

Comentàvem amb Josep Porcar un excel·lent poema de W.H. Auden, El ciutadà desconegut, un text escrit sota els efectes de la II Guerra Mundial, però d'una vigència extraordinària.
El poema és anterior a la novel·la de George Orwell 1984 (pens que els adolescents haurien de llegir-la als instituts), tot i que el tema del "control" hi és present amb gran ironia.
Precisament aquests dies la companyia de Tim Robbins estrena a Barcelona una adaptació teatral d'aquesta novel·la. Per a Robbins -que va manifestar-se obertament contra la política de George Bush- Orwell va ser un visionari. L'actor americà afirma que "vivim en una societat controlada, en la qual s'utilitza la intimidació i la por per governar".
També destaca la vigència de 1984 en predir el que seria Al Qaeda amb molts anys d'antelació: "La necessitat d'una guerra constant contra un enemic ocult que mai pot ser derrotat. Això és el que actualment s'assemblaria bastant a la guerra contra el terrorisme. Nosaltres, els nord-americans, ens hem vist involucrats en una guerra contra un enemic que no és cap Estat i que mai no acabes de saber si has derrotat".
 
 
 
 
Notícies i entrevistes relacionades
"La revolució en una societat moderna és apagar la televisió"
"Una obra de teatro es una advertencia"
Si t'intimiden fins a arribar al silenci, ets un esclau
latafanera.cat meneame.net

Shakespeare i la Lluna. Apunts sobre "El somni d'una nit d'estiu" (V)

eliteratura | 21 Setembre, 2009 14:00

 


 

 

Dia 20 de juliol de 2009 es van complir quaranta anys de l'arribada de l'home a la Lluna. Fins aleshores l'únic satèl·lit terrestre havia estat, en certa manera, un misteri per a la humanitat, tot i que des del punt de vista astronòmic la tenim molt a prop: a la velocitat de la llum, hi seríem en 1'28 segons aproximadament. Una rialla, comparat amb altres distàncies astronòmiques.

El cas és que la Lluna tradicionalment havia tingut mala premsa. Encara ara els poc assenyats encara són tinguts per llunàtics; també n'hi ha que són tallats de mala Lluna, és a dir, inestables, perillosos, que no saps per on els has d'agafar.

Tot i així, també s'atribueixen a la Lluna elements romàntics, com ara en la cançó Blue moon. A més, Lluna representa la feminitat en contraposició al sol, considerat masculí i tingut en més consideració. No obstant això, a les societats agràries, el calendari lunar tenia molta importància i marcava el temps de sembra, de poda, etc. El calendari musulmà ve marcat per la Lluna i, així, el Ramadà és el novè mes, caracteritzat pel dejuni diürn. La Pasqua cristiana també es calcula segons la Lluna i, doncs, és una festivitat mòbil.

Amb aquests precedents, no ens ha d'estranyar la importància de la Lluna en la literatura, ja sigui per bé o per mal. Sabem que el Baró de Münchhausen hi va ser primer que ningú. També els personatges de Jules Verne van anar De la Terra a la Lluna i, fins i tot abans que Neil Armstrong, el reporter Tintín i el capità Haddock hi van fer una passejada.

Tot i això, en llegir El somni d'una nit d'estiu, quedarem sorpresos de la quantitat de referències que hi apareixen. Shakespeare s'hi refereix en dues ocasions com a Hècate, deessa grega considerada com la personificació de la Lluna. És una visió negativa del satèl·lit terrestre, ja que, segons Pierre Grimal, Hècate, deessa afí a Àrtemis, està lligada al món de les ombres i hom li atribueix la invenció de la bruixeria. A més, antigament hom creia que de dia la Lluna s'amagava sota terra; és a dir, tenia relació amb l'infern.

Hi ha a El somni d'una nit d'estiu una quarantena de mencions a la Lluna. La Lluna, doncs, hi és omnipresent, gairebé com si fos un personatge de l'obra o un element que donàs fe del succeït. Just als primers versos de l'obra Teseu i Hipòlita frisen perquè arribi la Lluna nova, ja que és la data escollida per al seu matrimoni. Per tant, la Lluna presidirà la cerimònia, de la mateixa manera que és present durant el festeig secret entre Lisandre i Hèrmia. Així mateix, un possible destí d'Hèrmia, si continua desobeint el seu pare, és mantenir-se verge i "cantar pàl·lids himnes a la Lluna, freda i estèril".

En general, la visió de la Lluna que ens ofereixen els personatges de Shakespeare és negativa, plena de prejudicis. La Lluna, acompanyant nocturna, traïdora quasi per definició, escorta la fuga dels amants Hèrmia i Lisandre cap a Atenes. És també "un clar de Lluna" que possibilita la trobada entre Titània i Oberon, curiosa parella d'esperits nocturns que manté una relació força conflictiva i adúltera. Les seves baralles provoquen tota mena de desastres naturals. I la Lluna, "pàl·lida de furor" també hi contribueix, segons ens explica Titània, provocant "tots els mals catarrosos".

A més a més, Titània, reina de les fades, s'interessa pels efectes lumínics de la Lluna: passa ànsia que la claror no pertorbi el son de Cabdell, de qui està transitòriament enamorada. Per això les fades han de fabricar ventalls que desviïn els rajos lunars -això sí que és filar prim!- dels ulls del seu estimat mentre dorm.  Una mica més envant, en aquesta mateixa escena primera del tercer acte, Titània tornar a fer esment de la Lluna, atorgant-li, en aquest cas, qualitats humanes: sembla com si la Lluna / ens contemplés amb ulls plorosos i, quan plora, / ploren totes les flors per lamentar-se / d'alguna castedat forçada".

En un altre nivell, a l'igual que en les noces de Teseu i Hipòlita, la Lluna té un paper important en la representació dels artesans artenencs. Preocupats per si tindran prou claror, cerquen al calendari si hi haurà Lluna plena el dia assenyalat. Efectivament, farà el ple i els il·luminarà. Però això no els basta, i s'empesquen un personatge que representi la pròpia Lluna. Precisament Hipòlita, en comentar el desenvolupament de la representació, en dirà que "brilla amb molta gràcia". I ja en plena actuació, el personatge de Píram (interpretat per Cabdell) li dóna les gràcies, a la Lluna, pels seus "raigs de sol" i "perquè brilles ara". Això s'explica perquè Píram espera veure la seva estimada Tisbe gràcies a la claror lunar. Tanmateix, en lloc de Tisbe veurà el xal tacat de sang, la qual cosa l'incita a pensar que la seva estimada és morta. Píram no ho pot suportar i es suïcida. Mor, vet-ho aquí, invocant la Lluna: "Lluna, perd el teu esclat! / Lluna, vés-te'n aviat! / I ara moro, moro, moro! Sigui com sigui, la Lluna té un paper important en aquestes escenes protagonitzades, com hem vist, pels artesans atenencs.

Cal comentar, finalment, les paraules de Teseu a l'inici del cinquè acte. El duc d'Atenes desconfia del que conten els quatre enamorats. Pensa que exageren, afectats per un excés de fantasia. Per a Teseu, "tant el llunàtic com l'enamorat com el poeta / estan farcits d'imaginació. / L'un veu molts més dimonis dels que hi ha en tot l'infern, / i aquest és el dement". Teseu, doncs, posa dins el mateix sac el dement i el llunàtic, que patirien d'un mal similar. Un cop més, els efectes lunars són nocius.

Hem observat que els qualificatius que acompanyen la Lluna,en general, no són positius: pàl·lida, gèlida, freda, estèril... Tot plegat contribueix a crear-ne una visió negativa, determinista, i plena de prejudicis. Aquest fet era habitual a l'època elisabetiana, per més que l'astrologia topava frontalment amb la teologia cristiana. Shakespeare, doncs, no fa res més que recrear artísticament creences i contradiccions pròpies del temps que li va tocar viure. També a Romeu i Julieta hi ha referències a la Lluna, encara que no tantes com al Somni. De totes formes, Julieta no dubta gens a censurar el jurament de Romeu: "No juris per la Lluna, la inconstant / que canvia cada mes, / no fos que el teu amor fos igual que ella".

La importància de la Lluna en aquesta obra, doncs, és cabdal. Salvador Oliva, al pròleg de la seva traducció, diu que "La Lluna està present i contempla; és el testimoni de les coses que passen, però també actua. Algunes vegades ho fa obertament (...); d'altres vegades simplement exerceix les seves influències, o bé possibilita que passin coses que no són corrents".

La Lluna és present a tota l'obra, a tots els nivells de l'obra -és impossible imaginar-se el Somni sense ella-, que són quatre. Tenim un primer nivell presidit per Teseu i Hipòlita. Llavors tenim la història, entremeliada, dels quatre enamorats. Tenim el món dels esperits, amb Oberon, Titània, Puck i les fades. I per acabar, la paròdia dels artesans atenencs, encapçalats per l'inefable Cabdell. Als quatre nivells, la Lluna hi té el seu paper; un paper essencial en l'estructura d'El somni d'una nit d'estiu, ja que actua d'element de cohesió entre ells. Shakespeare, en definitiva, en fa un ús que incrementa la qualitat artística de la comèdia.

Resum relacions el somni una nit estiu

latafanera.cat meneame.net

Penjat pels llibres

eliteratura | 19 Setembre, 2009 08:00

Book lovers never go to bed alone és un blog on trobareu un fotimer un fotimer de fotos de llibres realment bones.
No me digueu que aquesta perspectiva impossible no és espectacular.

Perspectiva impossible
 
Encara que aquesta altra també fa caure de cul.

Llibres penjant

Via Horas Serenas




 


latafanera.cat meneame.net

Creation: la vida de Charles Darwin al cinema

eliteratura | 16 Setembre, 2009 14:00

Dia 25 de setembre arribarà als cinemes del Regne Unit el film Creation. La veritable història de Charles Darwin. La pel·lícula és oportuna, ja que enguany se'n commemora el segon centenari de naixement i el cent cinquantè aniversari de la publicació de la seva obra cabdal L'origen de les espècies.
Molta gent no és conscient de la gran importància de la teoria de l'evolució i de com aquesta va trasbalsar els fonaments de la ciència i la religió, ja que fins aleshores hom creia fermament -fins i tot el propi Darwin- en la interpretació literal de la Bíblia, a partir de la qual, per exemple, es calculava l'edat de la Terra.
Pel que diu el web oficial, Creation posa l'èmfasi en el drama personal i familiar (la seva evolució cap a l'agnosticisme contrasta amb les profundes conviccions religioses de la seva esposa) que va suposar per a Darwin la constatació de la veritat científica enfront de la religió:
A world-renowned scientist, and a dedicated family man struggling to accept his daughter’s death, Darwin is torn between his love for his deeply religious wife and his own growing belief in a world where God has no place. He finds himself caught in a battle between faith and reason, love and truth. This is the extraordinary story of Charles Darwin and how his master-work “The Origin of Species” came to light. It tells of a global revolution played out in the confines of a small English village; a passionate marriage torn apart by the most provocative idea in history – evolution; and a theory saved from extinction by the logic of a child.
Esper que el film no caigui en el sensacionalisme, sinó que aprofundeixi en el personatge i l'època. Darwin és interpretat per Paul Bettany, un actor que a l'interessant film Master and Commander  feia també el paper de naturalista.
Creation adapta a la pantalla gran l'obra de Randal Keynes (re-besnet de Darwin) Annie's Box: Charles Darwin, his daughter and human evolution. Randal Keynes posa especial esment en la relacions familiars dels Darwin, sobretot entre Charles i la seva filla Annie la qual va morir als deu anys. Hi apareix també el capità Fitzroy, vell conegut nostre.
Així mateix, els amans de la polèmica ja la tenen servida. Segons informa el Daily Telegrah, els productors de Creation no han aconseguit cap distribuidor del film als EUA. El motiu del rebuig, un clar atemptat contra la llibertat d'expressió i la ciència, és la controvèrsia que suposa la teoria evolucionista als Estats Units.
 
Via El buit del temps
 
 

 

latafanera.cat meneame.net

The Globe, l'històric teatre de la companyia de Shakespeare

eliteratura | 14 Setembre, 2009 14:00

No sabem amb certesa com eren els teatres a l'època de William Shakespeare. Originàriament, un cop abandonades les esglésies i catedrals com a espais de representació, les obres de teatre es van escenificar als hostals. I no va ser fins el 1576 que James Burbage va construir The Theatre a l'altra riba del Tàmesi, fora de la jurisdicció de l'Ajuntament de Londres per tal d'evitar-ne els impediments i així poder efectuar les representacions amb llibertat. Un cop finalitzat el contracte d'arrendament, The Theatre va ser desmuntat i amb la mateixa fusta, el 1599, es va construir The Globe, també a l'altra costat del riu.
The Globe era la seu de la companyia de Shakespeare, els 'Chamberlain Men', els quals van obtenir un gran èxit durant anys. Tanmateix l'alegria del Globe va durar poc: el 1613 un canó (ja hi havia efectes especials en aquella època) va prendre foc a la palla de la teulada i va cremar tot el teatre. El van reconstruir al mateix solar i va funcionar fins al 1642, any en què l'administració, en un rampell puritanista, va clausurar tots els teatres anglesos. Com que no l'empraven, el van derruir el 1644.
Llavors no en va quedar res, i al lloc on s'havia ubicat només hi havia una placa a la paret d'una fàbrica de cervesa. El director americà Sam Wanamaker se'n va sorprendre i el 1970 va fundar The Shakespeare Globe Trust amb l'objectiu principal de reconstruir el mític teatre. Finalment, el 1997 va quedar enllestits el teatre i els edificis auxiliars.
La reconstrucció, ja que no hi havia cap plànol,  es va basar en diverses fonts d'informació: uns dibuixos panoràmics de la zona, les excavacions del Rose Theatre (1587) i fins i tot les referències que apareixen a les obres de teatre. També es va fer servir una còpia d'un dibuix de Johannes de Wit que presenta el teatre The Swan, construit devers el 1596.
La reconstrucció, doncs, es va ajustar a l'original tant com va ser possible. Així van tallar i modelar roure "verd" d'acord amb la pràctica del segle XVI. Els llistons i els travessers estan revestits de calç i guix segons la tècnica de l'època i la teulada també és construïda  a la manera tradicional. On hi havia més dubtes va ser a l'escenari i, doncs, el disseny final respon als models de l'època i als consells dels actors que van participar a les preestrenes els anys 1995 i 1996. A més, aquest espai compta amb els elements i mecanismes que es feien servir en aquell temps: "the Heavens" (literalment, el cel), d'on els actors que interpreten els papers de déus i d'àngels poden baixar a l'escenari; i també  "the trapdoor", una mena de porta parany que condueix a l'infern, un subespai escènic a través del qual poden accedir a l'escenari bruixes, fantasmes, dimonis i d'altres éssers malignes.
Avui dia The Globe funciona a ple rendiment, amb representacions de maig a octubre, tal i com es feia antigament: plogui o nevi la funció continua... Si anau a Londres, el podeu visitar fora de l'horari de representació, i veure'n també el museu dedicat a Shakespeare.
 
The Globe
 (Segueix)
latafanera.cat meneame.net

Discriminacions de gènere, discriminacions lingüistiques: un atac a la dignitat humana

eliteratura | 10 Setembre, 2009 14:00

"Em van agafar entre tres guàrdies civils i, sense deixar-me dir res, em feren entrar dins una estança mentre m'amenaçaven dient: "¡Ahora verás tú!". Encara no s'havia tancat la porta quan em pegaren enèrgicament al cap i, sense tenir temps de reaccionar, em varen pegar un cop a la boca, per on vaig començar a sagnar, i un altre a la panxa... Després de l'agressió, m'explicaren que havia estat una falta de respecte parlar-los en català, que ells eren allà per protegir-nos. Estaven visiblement ofesos perquè els vàrem parlar en català. En aquells moments entraren dos guàrdies civils més demanant què havia passat. Un d'ells els respongué: "Que el chaval le ha hablado en catalán y al cabo se le ha ido la mano".
 
Agressió física per parlar en català. Diari de Balears. 3 de setembre de 2009.
 
"Lo que le pegaron (que parece ser que es cierto) tambien se pasaron, con haberle retenido, registrado y varias cosas más a fin de que perdiera el vuelo ya había sufiente y hubiese entendido que ir de chulo no trae nada bueno".
 
Paliza de la Guardia Civil por hablarles en catalan. Foro Policia. Policias y compañeros. Dijous, 3 de setembre de 2009, 2:34 pm.
 
El primer testimoni, per molt literari que pugui semblar, no és un fragment d'una novel·la negra: són les paraules d'Ivan Cortès, recollides pel Diari de Balears, en denunciar el  tracte a què va ser sotmès per la Guàrdia Civil a l'aeroport de Palma, abans d'embarcar-se cap a Londres.
El segon text (amb errors sintàctics i faltes d'ortografia inclosos) és extret de Foropolicia.es, una pàgina no oficial però interessant per comprovar com es respira als ambients policials espanyols.
Així, doncs, Un home va ser colpejat a Palma, sense cap mena d'explicació ni acusació, per parlar en català; una llengua, la catalana, que, segons l'estès discurs fonamentalista espanyol, és inadequada per adreçar-se als funcionaris de la Guàrdia Civil.
L'home en qüestió, Ivan Cortès, és valent i, en lloc de callar, ha explicat els fets mitjançant l'Oficina de Drets Lingüístics de l'OCB. Diu Cortès que, per parlar en català, va rebre cops al cap, a la cara i a la panxa. A hores d'ara encara no hi ha hagut resposta per part del delegat del govern espanyol a les Illes Balears, Ramon Socias. Això sí, la guàrdia civil ha denunciat Ivan Cortès per desordre públic i, doncs, serà citat a declarar al jutjat.
Aquests dies hi ha hagut una altra notícia alarmant als mitjans de comunicació. Una dona ha estat condemnada al Sudan, sota l'acusació d'indecència, per portar calçons, una peça que, segons la ideologia fonamentalista, només és adequada per als homes. La dona en qüestió, Lubna Ahmed al-Hussein, és periodista de professió i treballa a l'ONU. La pena inicial era de 40 fuetades, però finalment el tribunal ha decidit rebaixar-la a una multa de 140 euros. Tanmateix Lubna Ahmed al-Hussein és valenta. En lloc de pagar i callar, es nega a acceptar la injusta multa, per la qual cosa, si no és indultada, haurà de passar per la presó sudanesa. Finalment, en contra de la seva voluntat, el sindicat local de periodistes ha pagat els 140 euros i Lubna Ahmed al-Hussein ha estat alliberada.
Com és obvi, la comunitat internacional es congratula del final feliç, encara que l'afectada pateix per les dones que, de forma injusta, romanen encara a les presons del Sudan per "delictes" semblants al que ella havia comès.
Ser condemnada per portar pantalons és una greu injustícia. Ser agredit i denunciat per les forces de seguretat d'un estat per parlar en català és una greu injustícia.
A Mallorca, siguis home o dona, parlar en català als funcionaris de la guàrdia civil es gairebé tan perillós com portar pantalons al Sudan si ets dona. La diferència rau en el fet que, com és natural, la discriminació per motius de gènere al Sudan i onsevulla escandalitza a tothom i, en conseqüència, té una condemna internacional; mentre que la discriminació per motius de llengua (la catalana, naturalment) als Països Catalans no rep el mateix tracte mediàtic, ni a Espanya ni enlloc. Vol dir, doncs, que la conducta antidemocràtica d'un estat -que no sanciona els funcionaris agressors i, per tant, n'esdevé còmplice- no és reconeguda i l'agredit criminalitzat. Ningú no es congratularà pel final feliç perquè la discriminació de la llengua català per part de l'estat espanyol és una constant històrica que només acabarà el dia que proclamem la independència i instaurem un estat democràtic.
 
Jo també vull votar.
 
Més informació
Agressió física per parlar en català
Un home és agredit per la Guàrdia Civil a l'aeroport de Palma per parlar en català
L'OCB denuncia una agressió física contra Ivan Cortes parlar català
L'OCB demana la dimissió del delegat del govern espanyol a les Illes pels casos de discriminació lingüística
La directora de Política Lingüística cree que las fuerzas de seguridad 'no deben vulnerar los derechos ciudadanos'
Solidaritat amb Ivan Cortès i Díez, agredit per parlar català
Jo acús
Una periodista del Sudan s'enfronta a 40 fuetades per dur pantalons, «indecent» segons la llei islàmica
El Sudan empresona una periodista per dur pantalons en públic
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS