Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Instint, sexe i religió

eliteratura | 25 Novembre, 2009 15:00

D'ençà que vaig llegir el Caín de Saramago, faig voltes a la qüestió del fet religiós: aquesta necessitat de l'home de cercar resposta més enllà del que podem conèixer de primera mà; aquesta necessitat de transcendir; aquesta Rene Magritte: El castell dels Pirineusmancança, tan humana, que ens impulsa a fabular històries que expliquin orígens desconeguts i més aviat indesxifrables. L'ésser humà, limitat com és, cerca contesta. Els animals, en canvi, tenen altres preocupacions, més mundanes.
Però Jostein Gaarder -que es va fer famós amb El món de Sofia i que ara publica una altra novel·la, El castell dels Pirineus, sobre la fe i la raó- pensa que "la religió és un instint tan bàsic com el sexe". L'escriptor noruec, en una aposta interessant, situa sexe i religió en un mateix nivell. La religiositat, doncs, seria una mena d'instint, una curiositat innata que l'ésser humà ha de satisfer de qualque manera. Llavors el més fotut no seria la religiositat (la incògnita), sinó com es plasma aquest anhel de coneixement. Hi ha dues possibilitats: religió (certesa) o ciència (simple aproximació). La religió ens presenta la veritat, que és inalterable, dogmàtica, i ho explica tot. La ciència, més modesta, obté respostes canviants, mutables; aspira, només aspira, a saber una mica més.
Ciència i religió tenen un origen comú, però difereixen en les respostes. Gaarner, tanmateix, fa raonaments un tant paradoxals. Diu: "Com més astrofísica llegeixo, més religiós em sento. I com més llegeixo la història de les religions, menys religiós sóc". Per què? Tal volta perquè ambdues, ciència i religió, estan abocades al fracàs. Per què les respostes, en el fons, mai no acaben de satisfer-nos. Fracassa l'Homo sapiens i fracassa també l'Homo religiosus. Senzillament, perquè la condició de l'home és el fracàs de l'autoconsciència (precisament allò que ens fa humans i, per tant, febles, limitats, temorosos).
Posats a triar o a salvar qualque cosa d'aquest naufragi em qued, permeteu-me que ho digui amb paraules de Miquel Àngel Riera, amb la bellesa de l'home que crea bellesa.
 
Imatge: El castell dels Pirineus, de Rene Magritte
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS