Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Independència: cap a un punt sense retorn?

eliteratura | 16 Desembre, 2009 15:00

És fàcil analitzar els esdeveniments històrics un cop han succeït. Ara tothom sap el perquè de la crisi econòmica però ningú no la va saber deturar, fins i tot quan la bombolla immobiliària s'havia convertit en un globus enorme que no deixava veure el sol.
Igualment ningú no sap amb certesa com acabarà, amb paraules de Montilla, el procés "desafectiu" de Catalunya envers Espanya. Som conscients, això sí, que el tracte colonial que l'Estat espanyol dóna als Països Catalans fa segles que perdura. I no hi renunciarà.
Particularment pens que a Catalunya ha començat el compte enrere. No hi ha volta de full: Catalunya camina amb pas ferm cap a la independència. Ara bé, hem arribat al punt sense retorn a partir del qual no hi possibilitat que el procés s'estronqui? No ho sé.
Rellegia a Mossegades, de Jaume Sastre, un llibre força curiós i interessant publicat als anys noranta (recordau-ho: independència d'Estònia, Letònia i Lituània), que "generalment, dins tot procés de descolonització existeix el que s'ha anomenat punt sense retorn. Aquest moment històric pot esser de duració variada i tant pot esser qüestió d'hores, dies o setmanes. Si fa no fa, el podríem definir com aquell instant en el qual el colonitzador perd els papers, fa un moviment en fals i fa aflorar en el colonitzat sentiments de solidaritat tribal i consciència de nació que fins llavors romanien adormits. El punt sense retorn, doncs, es caracteritza per un acte de violència tan brutal per part del colonitzador que, en tant que representa una situació límit, és a dir, que veu la mort de ben aprop, té la propietat de relegar a un segon terme les discòrdies tribals, ja siguin de tipus geogràfic, polític, social, cultural o religiós, i de provocar un tancament de files enfront de l'enemic comú".
L'acte de violència per part del colonitzador, així ho esper, no té perquè ser físic. Pot ser igual de punyent i feridor, però simbòlic. Tan simbòlic i feridor com el rebuig de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. ¿Però quina autoritat té el Tribunal Constitucional de España -la web del qual, significativament, funciona en espanyol, anglès i francès- per confirmar o negar la condició nacional de Catalunya? Cap, llevat d'aquella que nosaltres li vulguem atorgar.
Si un referèndum sense validesa legal, que sí moral, ha mobilitzat devers el 30% de l'electorat, què succeiria si fos convocat amb tots els preceptes? Doncs segons una enquesta realitzada per la UOC i feta pública per l'Avui, el 50'3% dels ciutadans de Catalunya votarien sí a un referèndum sobre la independència. I atenció: el 83% dels enquestats creu que Catalunya ha de tenir dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític. Però, i aquest emperò és molt gran, el 58'1% creu que Catalunya no arribarà a ser independent!
Molta gent ha perdut la por i és conscient que la independència és imprescindible per a la supervivència dels Països Catalans. Paradoxalment, per fer-la possible, necessitam un cop de mà, el darrer impuls, per part de l'Estat espanyol, que obligàs els catalans a fer pinya. El millor regal de Reis seria que el Tribunal Constitucional de España acabàs d'escapçar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, de manera que aquesta sentència deixondís i unís la tribu d'una vegada per totes  i impulsàs la convocatòria, per part del Parlament de Catalunya, del referèndum per la independència amb el suport dels partits d'obediència catalana.
Pot ser, és una possibilitat a tenir en compte, que l'Estat espanyol perdi els papers davant aquest anunci. Però quines són les opcions reals de l'Estat espanyol a llarg termini?

  • Prohibir el referèndum?
  • Enviar la guàrdia civil a requisar les urnes?
  • Treure els tancs al carrer com va succeir a algunes capitanies generals al 23-F?
  • Empresonar els pacífics líders independentistes?
  • No reconèixer-ne els resultats?

Aquesta mena de respostes, tot i que a l'Estat espanyol li costarà reconèixer-ho -ves per on, encara no ha reconegut la independència de Kosovë quan per a Europa i els Estats Units això ja és aigua passada-, aquesta mena de respostes antidemocràtiques, no tenen cabuda a l'Europa del segle XXI. Quan a cada territori dels Països Catalans es convoquin els respectius referèndums d'independència, l'Estat espanyol no tindrà altra remei que acatar, vulguis no vulguis, els resultats de la consulta democràtica i popular la legitimitat dels quals serà garantida per observadors internacionals.
La qüestió és: som conscients d'haver sobrepassat el punt sense retorn?
Ciutadans, a les urnes!

 

Gràfic enquesta via Higini Herrero .Cat

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS