Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

El llibre electrònic: el pes de la tradició (III)

eliteratura | 18 Setembre, 2007 13:30

Els llibres, tal i com els coneixem avui dia, són fruit de l’experiència de molts segles de lectura. No ens ha d’estranyar, doncs, que tenguin avantatges sobre els llibres electrònics.

De la mateixa manera que el pergamí va substituir el papir, el llibre -un caramull de fulls cosits- es va imposar com a mitjà de lectura, ja abans de l’època del descobriment de la impremta. En certa manera, en aquell temps el llibre representava una nova tecnologia i potser -no ho sé- va despertar recels entre els lectors avesats a d’altres mitjans.

No hi ha cap dubte que amb el temps els llibres electrònics es faran un forat en el món de l’edició. Se’n generalitzarà l’ús i serà aleshores quan veurem més clarament els avantatges i inconvenients entre un format i un altre.

Tal volta els e-books podrien arribar a ser una bona solució per als llibres de text a les escoles i abaratir-ne el cost. Estalviaríem paper i, a més, es podrien reutilitzar.

Mentre, vegem aquest vídeo que il·lustra de manera divertida el canvi d’un suport a un altre a l’Edat Mitjana.

Via: L'illa dels llibres

Posts relacionats

El llibre electrònic: lectura ficció (I)

El llibre electrònic: tenen ànima els e-books (II)

Com funciona un llibre (manual d’ús en vídeo)

latafanera.cat meneame.net

TV3, amb la selecció espanyola. Així de clar

eliteratura | 17 Setembre, 2007 21:26

No cal filar gaire prim per treure a la llum els arguments ideològics que justifiquen el tracte colonial que rebem els ciutadans, de segona però ciutadans al cap i a la fi, dels Països Catalans.

Avui he hagut de pair el dinar de mala manera en veure la secció d’esports del Telenotícies Migdia de TV3. Hi han anunciat, en un to compungit, que el famós partit de futbol entre les seleccions nacionals dels Estats Units i Catalunya difícilment es jugaria. Res de nou, doncs. Però a continuació, més compungits encara, han emès la notícia estelar: la selecció espanyola de bàsquet només havia aconseguit la segona posició a l’Eurobàsquet. En vols de plors! Espanya va patir “derrota més dolorosa en el pitjor moment” (sic). Tanmateix, per alegrar-ho, ens hem pogut congratular amb l’or de la selecció espanyola de voleibol al campionat europeu. I per acabar-ho de confitar, seguidament han emès un reportatge sobre els èxits de les seleccions espanyoles de diferents esports d’equip, amb l’excepció del futbol, destacant, a més, l’aportació dels jugadors catalans.

El missatge no pot ser més clar: no cal patir per les seleccions catalanes. Ja hi ha catalans abastament a les espanyoles, que són les que guanyen títols.

A Espanya, que no són beneits, bé que ho aprofiten. Així, fa uns quants dies ens assabentàrem que “La selección recibe los nuevos DNI electrònicos”. I ben contents, tu. I va ser el propi Rubalcaba, ministro del Interior, qui els va donar als jugadors, encapçalats per Gasol. Ja tenim la seu plena d’ous: els mateixos que quan interessa parlen de no polititzar l’esport, són els primers a fer-ho quan els convé. Sis dies després de la foto político-esportiva, el mateix ministre Rubalcaba s’encarregava al Congreso de los Diputados de desmentir categòricament l’atac racista que Saïda Saddouki va patir per part de la guàrdia civil a Mallorca pel fet de parlar en català.

Es tanca, així, el cercle virtuós de l’espanyolitat, cercle al qual els catalans de pro, amb TV3 al capdavant, contribueixen en gran mesura. La resta només són petites anècdotes i, en el millor dels casos, curolles de quatre desgraciats que no volen contribuir a la grandesa d’Espanya.
latafanera.cat meneame.net

El llibre electrònic: tenen ànima els e-books? (II)

eliteratura | 17 Setembre, 2007 13:30

Gairebé ha arribat el dia que amb un simple estri tindrem accés al contingut de milers de volums, clàssics i novetats. S'hauran acabat els problemes d'espai, ara que els pisos són tant diminuts. Altra cosa serà el cost econòmic, l'accés universal, problemes amb els drets d'autor, etc. Però, com deia al post anterior, el llibre electrònic ha d'oferir qualque cosa més: és imprescindible un salt qualitatiu, quelcom que justifiqui el canvi de format.

També caldrà resoldre uns quants interrogants dignes d'esmentar: hi podrem deixar anotacions als marges?, tindran tots els mateix suport?, si s'espatlla el podrem recuperar?, el podrem llegir d'aquí a deu anys o vint anys o l'haurem perdut per sempre més i n'haurem de comprar un altre perquè l'han substituït per un altre format com ha succeït amb els vídeos? En definitiva, de quina manera es garantirà la perdurabilitat d'una biblioteca formada per llibres electrònics?

Potser sí, potser serà fantàstic: millor del que ara per ara som capaços d'imaginar-nos. Una cosa, però, sí que l'haurem perduda tal i com la concebem actualment. La bellesa d'un llibre ben editat, les sensacions que transmet en obrir-lo per primera vegada. A més, com diu Jesús M. Tibau, el fet de no consumir energia, de ser fàcilment transportable, etc. provocarà que el llibre tal i com el coneixem fins ara sigui difícil de substituir. Seran, en definitiva, sensacions noves que ben segur haurem d'anar experimentant.

Tanmateix, hi ha una cosa insuperable i que la virtualitat dels llibres electrònics no aconseguirà sobrepassar mai per molts avantatges que pugui arribar a tenir per sobre del llibre tradicional: l'espiritualitat, el vertigen que provoca una bona biblioteca. I sí qualcú ho dubta, que faci una ullada a Librophiliac Love Letter: A Compendium of Beatiful Libraries i sabrà de què parl.

Biblioteca

Biblioteca Angelica 

Via: Diari d'un llibre vell.

latafanera.cat meneame.net

El llibre electrònic: lectura ficció (I)

eliteratura | 14 Setembre, 2007 14:00

He trobat, via El futuro del libro, un vídeo humorístic molt il·lustratiu sobre l'ús deficient de les noves tecnologies. El vídeo es basa en un anacronisme: veiem un personatge de l'edat mitjana que redacta una carta mitjançant el correu electrònic. Un cop i un altre comet qualque error que, en lloc d'esmenar adequadament, l'obliga a tornar a començar el missatge de nou, de cap a cap, cosa evidentment el desespera. Per si amb això no n'hi havia prou, superades les dificultats inicials de redacció, el lliurament del missatge és digna dels Monty Python. Vegeu-lo que riureu.

Bromes a part, cal ser conscients que no sabem que ens trobarem en el futur en relació al llibre. Perquè un llibre és més que un llibre. Una biblioteca és quelcom més que una simple col·lecció de llibres. La imatge romàntica, fetitxista fins i tot, del llibre-objecte no morirà mai. Però de la mateixa manera que, llevat de qualque cas excepcional, ja no escrivim les cartes amb ploma i tinter perquè és molt més ràpid i net enviar un correu electrònic, no podrem menysprear les aportacions i potencialitats del llibre electrònic. Pareix obvi que les característiques no seran les mateixes i que permetrà (hauria de permetre!) llegir d'una manera diferent.  Així, doncs, el llibre electrònic guanyaria pes i raó de ser en funció de les noves aportacions -aportacions qualitatives-  a la lectura, que entraria en una nova dimensió. Parlam d'una mena de "lectura ficció" que suposaria una autèntica revolució. Joaquín Rodríguez al seu article "Repensar el libro" ho diu així:

¿Cabría siquiera pensar en una alternativa que no requiriera de la lectura secuencial, del razonamiento sucesivo, de la concatenación lógica y acumulativa de razonamientos para sustituirlo por una hiperrelación de diversas masas de contenidos enlazadas por algún elemento en común? ¿Le resultaría posible al ser humano, si quiera, abandonar esa forma de razonar progresiva por una modalidad hiperreflexiva de concatenación de contenidos, o es una mera falacia y, por tanto, un sinsentido? Si fuera posible, cabría pensar en nuevos dispositivos que nos enseñaran a hacer las cosas de otra manera; si no fuera posible, porque nuestra naturaleza nos lo impide, es posible que los libros electrónicos no puedan ser otra cosa que trasuntos digitales de lo que ya conocemos.

El mitjà (l'objecte) condiciona la lectura: serem capaços de llegir, raonar i sentir d'una altra manera? Aquest és el quid de la qüestió.

latafanera.cat meneame.net

El mercader de alfombras: Els confiats van a l'infern

eliteratura | 12 Setembre, 2007 22:11

"Todo va bien. No puedo fracasar en nada, porque no intento hacer nada."


Lectures estiuenques (II)

Un temps bastava néixer en el si d'una família, aristocràtica evidentment, perhome cargol saber que no caldria moure un fil per viure com un rei. Avui dia només ho tenen tant bé, a l'estat espanyol, els membres de la família, la reial s'entén. La resta de mortals, encara que siguin de casa bona, no poden permetre's aquests luxes i s'han d'espavilar, perquè si no el sistema els passa factura. Els privilegis propis de l'Antic Règim, in aeternum, només persisteixen en la monarquia, per molt constitucional que sigui.

Diu Raimon en una cançó: "No és difícil morir en aquesta vida / que viure és més difícil". Sí, empènyer cada dia el carro de la vida pot esdevenir una tasca complicada. En una gran ciutat, encara hi ha més dificultats. Això que en diuen competència pot arribar a ser ferotge, paralitzador, mortífer gairebé. Per sobreviure i triomfar cal ser fort, enginyós, competent, aplicat, de vegades submís. I el que calgui. Però no tothom vol o pot passar per aquest sedàs.

Imagineu un home que rodola cap a l’abisme i que tanmateix és incapaç de fer res per impedir-ho. O un altre que s’ofega irremissiblement i que just voga una mica per intentar sortir del remolí que l’enfonsa cada cop més cap al fons de la mar. Sí, aquest home podria ser Cyrus Irani, propietari d’una decadent botiga d’estores a Nova York, membre de la comunitat zoroàstrica, culte, introvertit, fadrí als 45: no sap què fer amb la seva vida, així que el millor és no fer res, que la vida es visqui tota sola.

El temps fa la seva i Cyrus s’enclota a la botiga, qui dia passa any empeny, sobrevivint amb la venda de les estores. Fins que un dia els amos del local li n’augmenten el lloguer fins a 3.000 dòlars, suma impossible d’aconseguir amb el negoci. Pot tancar en voler o lluitar. I què fa Cyrus Irani? Pràcticament res, a banda de demanar doblers a sa mare. I és que abordar el tema econòmic li fa oi.

“Cyrus era perfectamente consciente de que, objectivamente, sus problemas económicos no dependían de su disposición para abordarlos: el tiempo se le agotaba, aparte de su desconcertante indiferencia. Era como si estuviese esperando igual que un niño que una fuerza exterior, una especie de deus ex machina, acudiera a rescatarle.”

“Lo malo era que a él le disgustaba incluso tener que pensar en asuntos económicos. Se resistía a esa clase de pensamientos como se resistiría a escuchar a un bocazas intelectual que tratase de monopolizar todas las conversaciones. De echo, siempre que gente supuestamente refinada hablaba de oportunidades en el mercado bursatil o de estrategias financieras, se sentía avergonzado por ellos, como si hubiesen expresado sin querer algo tan desagradable com un prejuicio racial. Y en aquel momento era él quien tenía que dedicar tiempo a esa estupidez”.

Temptador, asseure's a esperar que la divina providència, o el que sigui aquesta força exterior, ens resolgui la vida. Irani es tanca en banda. Es reclou com un cargol en la seva closca, a esperar que passi la turmenta, com tothom ha fet qualque vegada, amb la falsa creença que així s'esvairan les dificultats, amb el pensament erroni que el temps, pel simple fet de transcórrer, té la facultat de resoldre els problemes als quals nosaltres no sabem, no podem o no volem posar fi.


Phillip Lopate
El mercader de alfombras
Libros del Asteroide

 

Fotografia: Jordi S. Carrera
 

latafanera.cat meneame.net

El noi del pijama de ratlles: L'horror amb ulls d'infant

eliteratura | 07 Setembre, 2007 13:30

Lectures estiuenques (I)

Per bé o per mal l'estiu s'acaba. Fa un mes llarg que estic desconnectat del blog. Tornar-hi costa. Tens idees noves, bellumes que circulen pel cervellet, però aixòE noi del pijama de ratlles no basta. Cal vèncer la mandra i obrir l'ordinador. I escriure. El que més em satisfà  -per bé que no puc oblidar l'escàndol de la censura a "El Jueves", el traspàs de Xirinacs  o el comandament de la Guàrdia Civil que insultà i vexà Saïda Saddouki, la mora catalanista-  és parlar una mica de les lectures estiuenques, normalment variades, esporàdiques, una mica caòtiques fins i tot.

Una lectura impactant ha estat "El noi del pijama de ratlles". L'autor, John Boyne, sacseja el cor dels lectors sense caure en la lacrimonologia. Es tracta d'una novel·la efectista però intel·ligent. Protagonitzada per Bruno, un nin de nou anys el pare del qual és oficial de les SS -la família no es tria, s'imposa-, l'obra convida a respirar aire pur enmig de la basca nihilista de l'holocaust jueu. És, precisament, la visió infantil de Bruno, innocent encara, el que fa especial aquesta novel·la que transcorre a Berlín i a Out-Witch. En aquest lloc sinistre hi ha dos costats, representants simbòlicament per Bruno i Schmuel, el noi del pijama de ratlles. Els nins estan separats físicament per una tanca de fil de ferro, però es fan amics: una amistat impossible que propiciarà un final sorprenent i cru. L'amistat, l'amor, i també la por, són presents en aquesta obra de John Boyne que revisita amb encert i originalitat la temàtica nazi.

Posts relacionats:

Parlem de llibres

Malerudeveuret

Llibrofags

L'illa dels llibres

Camp de concentració d'Auschwitz

Imatge extreta de Wikipedia

latafanera.cat meneame.net

Homenatge a Ingmar Bergman

eliteratura | 31 Juliol, 2007 12:10

Va ser en ple mes d'agost,

amb aquella calorota nocturna

que no permet que t'adormis de cap manera.

Les imatges me van escarrufar

i, tanmateix, una frase

me va quedar gravada:

"Vull entendre, no creure".

El setè segell

 

latafanera.cat meneame.net

Sriptur

eliteratura | 30 Juliol, 2007 12:30

Abandonat el desig, neguitós, amb coïssor als ulls, un impuls fatal l’obliga, amb llàgrimes i una pena incompresa, a allunyar-se del llibre abans tant cobejat. Passa el temps. El lector ensopit d’ulls ara esbatanats jeu al sofà, amb el comandament del televisor a les mans, literalment esbraonades de tant pitjar botons de múltiples canals que no el satisfan.

“I si me compràs el darrer best seller, hauria de demanar hora al psiquiatra?” El lector comprèn que pateix un bloqueig que l’impossibilita de concentrar-se en el ritual de la lectura. Així que n’esdevé conscient, sent un impuls vehement de posseir un volum acabat d’editar... I mentre desembolica el llibre imaginari ja l’envaeix la flaire de tinta fresca; n’observa la portada, fotografia inclosa -la fotografia que il·lustra de manera vaga el contingut, evidentment, d’una novel·la-, i hi passa l’índex pel llom, de dalt a baix, a poc a poc. Comença la lectura: en acabar el primer i brevíssim paràgraf s’adona que hi ha qualque cosa -no-sap-què- que el pertorba i que no afina a destriar...

cb l primer p`gin i no pot continur. H perdut el fil. Torn sentir coïssor ls ulls, com un ternyin que li entel de tristor l’`nim.

L’endem` es despert trd. El llire és dmunt el comodí. Record que s’h dormit mentre intentv llegi. gf el llire m decisió i l’ore ltre cop pel principi. l’instnt s’don que hi h prules que li sonen estrnyes. H de fer un grn esforç per completr-ne el sentit. Llegeix i rellegeix. Però no en treu el net.

El terer di l letor s’emull enr més. El llengutge es torn inintel·ligile: és evient que hi mnquen lletres. Però quines hi mnquen, si j no és pç de reordr-les? om pot distingir d prul, fer-ne seu el sentit, si no sp om les h d’imginr, sino les reoneix? Els textos li reorden vgment els misstges de telèfon mòil.

Una setmana després, abans de suïcidar-se, l’exlector ha redactat, així com ha pogut, l’epitafi de la seva tomba:

Rpos n pu qi fou un grn ltor, qu oli l signifit l’sriptur

«Anterior   1 2 3 ... 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 ... 67 68 69  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS