"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
eliteratura | 01 Juliol, 2013 10:00
Els més ingenus vam pensar que en Bauzá va triar l'esbelta Verónica Hernández com a secretària de presidència perquè havia estat Miss Balears l'any 2009. Ben segur que aquest va ser un mèrit tingut en compte per la llumenera que ens (des)governa. "A nadie le amarga un dulce", devia pensar el farmacèutic de Marratxí. Tanmateix, l'Institut Balear de la Dona no en va dir ni mitja, de pressumptes atacs misògins, perquè sabia cert que l'apotecari més espanyolista encara valorava més la formació en l'Espíritu Nacional que la pubilla havia rebut a la Universidad CEU San Pablo, la mateixa Universitat adoctrinadora que recentment ha negat en un informe la persecució política de la llengua catalana durant la dictadura franquista.
Segons informa La Veu del País Valencià, l'informe negacionista ha estat elaborat, entre d'altres, per l'advocat de l'Estat en el Suprem José Ramón Recuero Astray i ha comptat amb les aportacions impagables de José M. Aznar, Esperanza Aguirre, Luis M. Ansón i Pio Moa. Vet aquí, doncs, la veritable raó de Bauzá, més enllà d'apriorismes estètics, per contractar la bella bergantella: pujar de nivell l'integrisme espanyol de l'executiu balear.
eliteratura | 27 Juny, 2013 15:00
Pel que es veu i a hores d'ara l'Institut Balear de la Dona és un organisme del Govern de les Illes Balears que té un encefalograma pla amb una activitat, doncs, pràcticament nula que només li permet fer lectures literals i políticament correctes, pobríssimes, la qual cosa l'impedeix destriar i entendre una metàfora no divertida però sí enginyosa sobre la qual, mitjançant un video elaborat amb talls d'escenes cinematogràfiques, l'Assemblea de Docents de les Illes ha fet palès el malestar present entre la comunitat educativa.
S'hi entén perfectament que qui galteja és el Govern i la galtejada, l'educació. Potser sí, doncs, que es tracta d'un cas de maltractament, però no pas contra la dona, sinó contra la societat illenca: nins i nines, famílies i mestres. Es diu aviat.
D'això, tanmateix, l'Institut Balear de la Dona, ni se'n tem ni se'n vol tèmer. Com deia, encefalograma pla.
eliteratura | 27 Maig, 2013 16:37
L'estat espanyol de les autonomies és com un estol de corbs que se treuen els ulls. L'Espanya profunda està acostumada a viure sobre l'esquena dels altres -diga-li eix mediterrani, diga-li Països Catalans més Múrcia-, que s'han d'esllomar per sadollar-ne cada caprici, cada desig secret, cada vici, en nom d'una constitució desfasada i injusta. Ras i curt, Espanya es fonamenta en la injústicia històrica, política, econòmica, cultural... I fins i tot als partíceps d'aquesta Espanya els comença a caure la bena dels ulls. Temps al temps.
Notícia d'Ara Balears: Extremadura recomana a les comunitats de l'eix mediterrani que es llegeixin la constitució
eliteratura | 22 Maig, 2013 23:19
eliteratura | 21 Maig, 2013 22:16
eliteratura | 20 Maig, 2013 16:00
eliteratura | 19 Maig, 2013 14:43
El meu fill assisteix a una primera comunió. Un capella jove oficia la cerimònia. A l'hora del sermó s'acosta als infants micròfon en mà. Explica, amb dots pedagògiques, que avui acaba la festa de Pasqua. Avui és cinquagesma, o pentecosta, el cinquantè dia després de la resurrecció de Jésus. Se'n diu, també Pasqua Granada, i commemora es descens de l'esperit sant sobre els apòstols. El capellà du una casulla vermella elengantíssima, pròpia de la festivitat d'avui. El problema, tanmateix, és el context. Cap jove ja no sap a què es refereix el mossèn. L'element màgicoprotector de l'esperit sant, tan important un temps, ha perdut sentit i ja no és un referent per a la majoria de la societat.
A la sortida de l'esglėsia, tres nins juguen i riuen dins el confessionari.
eliteratura | 22 Novembre, 2011 17:45
Anselm Turmeda va ser un personatge nascut a Palma (encara no en deien de Mallorca) al segle XIV. Si fos americà, o fins i tot espanyol, seria famós i hi hauria una pel·lícula ben peculiar sobre aquest teòleg cristià i escriptor que es convertí a l'Islam, supòs que per inspiració divina i que es traslladà a viure a Tunis (d'on més o manco ara arriben les "pateres").
Aquest home, a més, símbol de la crisi espiritual que va patir l'home en el trànsit de l'Edat Mitja a l'Edat Moderna, va escriure un poema molt celebrat i d'una vigència extraordinària que Raimon va tenir l'encert de cantar i enregistrar i així popularitzar de bell nou després de la prohibició de la llengua catalana a les escoles on ara el podrien fer aprendre de cap per entendre una mica si més no el perquè de tot plegat; és a dir, de la crisi que ens està fotent a tothom llevat d'una minoria que la va provocar o que se n'aprofita per fer més calerons a costa de la penúria de la resta, que això és en part el bessó del capitalisme.
Sense més preambuls, el poema
Blog de Llorenç Carreres. Comentaris sobre literatura, premsa, cinema, política...
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |