Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

De moros i rondalles: literatura popular i interculturalitat

eliteratura | 04 Juliol, 2005 08:46

La interculturalitat implica cultures i xocs culturals, discriminació i integració, prejuís i tolerància, racismes i humanismes. Tot això podria resumir-se definint l'educació intercultural com aquell conjunt de creences i valors caracteritzat per un procés de compromís, respecte, valoració i apreci d'altres cultures, dins de societats diverses i en un món cada vegada més interdependent.

La paraula viatgera

 

 

Si cercam la paraula “moro” al Gran Diccionari de la Llengua Catalana o a l’Alcover Moll, el primer significat que se’ns dóna no té cap sentit pejoratiu. Al contrari, simplement ens diuen que es tracta de persones procedents de l’Àfrica septentrional o naturals del Magrib. Després, però, hi apareixen altres connotacions; per exemple, locucions d’allò més pintoresques que sí expressen, en general, un sentit ofensiu. Així, a l’Alcover-Moll trobam:

 

Loc.—a) Fer el moro: fer d'espantall, especialment de les criatures.—b) Fer es moro: estar inactiu davant els atropells o injúries. Mos vendran sa camia de demunt si continuam sotjant y fent es moro, Ignor. 58.—c) Donar-se al moro: exasperar-se, manifestar desesperació.—d) Esser pres de moros: estar una cosa en poder de qui no la tornarà o no se la deixarà prendre.—e) Passar una vida de moros: passar vida molt amarga.—f) No matar moros: no esser gran cosa, no tenir res de notable.—g) Haver-hi moros a la costa: haver-hi perill o indicis d'una cosa imminent.—h) Veure moros a la costa: adonar-se del perill o creure que n'hi ha.

 

Una recerca a les Rondalles Mallorquines també pot resultar d’allò més interessant. Val a dir que l’he feta directament per Internet, a la Biblioteca Virtual de Rondalles Mallorquines a una magnífica web de la UIB i de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. Així doncs, pot ser que me n’hagi passat per alt qualcuna.

 

Concretament, n’he trobades quatre:

 

§ Es reim del rei moro amb set pams de morro

 

§ En Pere poca-por

 

§ En Ferrandí

 

§ S’Hermosura del món (aquesta darrera no està enllaçada perquè, cosa curiosa, no apareix a la web esmentada. Val a dir que ha estat gràcies a Magdalena Gelabert, gerent de la Fundació Pública Antoni M. Alcover, que he sabut que en aquesta rondalla hi apareixia un personatge que era moro).

 

El tractament que fan les quatre rondalles esmentades dels personatges moros ens permet dividir-los, de manera esquemàtica i per entendre’s ràpidament, entre bons i dolents.

 

Els dolents poden arribar a ser-ho molt. Així, el rei moro d’En Ferrandí no té un pam de net. La rondalla, d’altra banda, pateix excessos de violència física i verbal, i fins i tot d’antropofàgia. Brutal.

 

Llegiu aquest llepadits:

 

“Ets altres hi acudeixen i queden aborronats davant aquella feta: es cap de la reina sense es cos, i el rei pegant-se amb so cap per ses parets, bolcant-se per en terra com un rabiós, traguent espires p'ets uis i foc p'es queixals, i carrerancs de carretades de flastomies per sa boca contra En Ferrandí; demanant per ell un pi dins cada ui i tant de foc damunt com terra tenia davall; tirant-li gotes, pestes i llamps de totes ses classes que es flastomadors fins se saben treure: gota serena; gota coral, que no deixa tirar cap coça; pesta cernuda, que no fa pont i arriba pertot;pesta grumaiosa, que s'afica an es foc, quant i més a sa gent; i fins i tot li tirà llamps verds, forcats i forrats de pell de dimoni.”

 

 

El rei moro d’En Pere poca-por no és, ni de bon tros, tant espectacular. Això sí, l’exèrcit del rei moro, en Pere i els gegants protagonitzen una batalla d’allò més coenta:

 

“Tot d'una es moros els estrenyien i else feien ses pessigoies ben endins; però com veren que finis-finis queien a sostres i feien una solada damunt s'altra, començaren a recular davant es cristians i a fer-los amples. Però, com eren tants, com estaven més espessos que es cabeis d'es cap, uns amb altres s'embarassaven i s'embuiaven. I es gigants i En Pere que mai s'aturaven de fer-se envant i sempre envant, i com més avençaven, més caps feien botir; i estaven ja tots remuis de sang, només dels esquits que botien d'es que nafraven o mataven.”

 

 

Tanmateix, per molt dolents que fossin, no aconsegueixen que en Pere conegui la por.

 

A S’Hermosura del món ens trobam amb un panorama diferent:

 

Això éra un senyor rei cristià i un senyor moro, amics corals ferm. Un dia se n’anaren a caçar”.

 

 

I era tant bo el senyor moro que, ves per on, al final fins i tot es converteix al cristianisme!

 

Ens resta Es reim del rei moro amb set pams de morro. Hem pogut constatar, fins ara, que les rondalles van farcides dels prejudicis més corrents de l’època, la qual cosa succeeix també, per exemple, amb el Quixot sense que ningú no se n’alci una cella, llevat de Nabokov.

 

I vet aquí la gran sorpresa: a aquesta rondalla, malgrat les reticències del pare, gaudim plenament d’un happy end; és a dir, políticament correcte. El moment culminant de la rondalla esdevé quan la protagonista, na Catalineta, accedeix al preg del rei moro per desfer l’encantament:

 

“—Hala, Catalineta! —diu el rei Moro—. Fora por! Coratge! Amolla't damunt mi, t'assegur que no te'n penediràs!

 

Na Catalineta, plena de coratge i posada tota sa seua confiança en Déu, se senya tres vegades i, plaf!, se tira de dalt a baix d'aquella torre.

 

I aont diríeu que va anar a caure? Idò damunt es morro de set pams que el rei Moro tenia que li penjava.”

 

 

I ara, la pregunta del milió: podem treballar les rondalles mallorquines des de la perspectiva de la interculturalitat? Pens que sí, sobretot perquè conèixer i assumir els nostres propis prejudicis és la primera passa per afrontar un problema que avui dia és present a la nostra societat, però que no és nou ni de bon tros. De fet, interculturalitat és un concepte que ha nascut de la necessitat de trobar unes actituds socials positives davant la mescla de cultures a conseqüència dels moviments humans migratoris i la desaparició de fronteres (vid. Interculturalitat en els llibres infantils i juvenils).

 

Tanmateix, és curiós que si efectuam una recerca sobre aquesta qüestió ens apareguin tota mena de recomanacions bibliogràfiques, llevat de les nostres rondalles tradicionals. He de pensar, simplement, que es tracta d’ignorància? (Consulteu, també, aquesta extensa guia de lectura). Hi apareixen tota mena de contes d’arreu del món, inclosos catalans i espanyols, però no les Rondalles. No encetaré ara aquesta qüestió; la deixarem per a una altra ocasió.

Portada de la versió en còmic de S'Hermosura del món, editada per Editorial Moll. Vegeu-ne el catàleg senser.

latafanera.cat meneame.net

La pell freda, encara

eliteratura | 28 Juny, 2005 17:56

Fa devers una setmana que vaig acabar de llegir La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol, i vaig passar gust de fer-ho. Faig una simple recerca a google i va farcit d'enllaços. A hores d'ara, no cal ni parlar de l'argument. També hi ha entrevistes, en una de les quals llegeixo que es tracta d'una trilogia. La segona part pareix que sortirà al mercat passat l'estiu. No serà, però, una continuació.

Bon senyal perquè pens que, després del final de la primera part -i aquí no es tracta de fer embulls com a Star Wars-, difícilment el protagonista es podria refer de l'experiència. L'evolució de Kollege és brutal. Així, al final de la novel·la, el nou oficial -de què deu fugir aquest?- acompanyat del capità intenten fer reaccionar Kollege, però el protagonista -que com feia Batís Caffó manté relacions sexuals amb Aneris- és incapaç de reaccionar. Kollege, el qual és confós amb Batís Caffó (evidentment no es tracta d'una confusió gratuita) té l'oportunitat de fugir, de salvar-se. Però ja no n'és capaç.

Es tanca, doncs, el cercle. Kollege ha sucumbit a les tenebres.

Articles relacionats: http://bloc.balearweb.net/category/245/1003


Enllaços recomanats sobre la novel·la


Nota: Un dels capítols més atractius i que recorden més les novel·les d'aventures, com ara de les de Jules Verne, és el de la recuperació de la dinamita. És Kollege qui se n'encarrega amb un d'aquells vestits amb escafandra i amb botes de plom. Vegeu a Buzos argentinos com funcionava la cosa.

 

 

 (Segueix)
«Anterior   1 2 3 ... 63 64 65
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS