Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Com, quan, amb qui

eliteratura | 09 Desembre, 2009 15:00

a la banyera amb un ruc i un elefant de genolls

davant la llar de foc amb un àngel

a la gandula davant el mirall

esmorzant  al llit

en terra  al bosc sota la pluja

tirat a la voravia

al jardí amb una manta

sofisticadament dalt d'una escala

en un rodatge sensualment recolzat a la paret

al sofà, a l'àmpit, a l'hamaca

a la feina
a l'escola

amb picardia
amb devoció
amb flegma
amb asèpsia
amb malenconia
amb elegància

bojament nua en un submarí

 

Imatges via o silêncio dos livros

latafanera.cat meneame.net

On els llibres prenen vida?

eliteratura | 08 Desembre, 2009 15:00

Hi ha tanta literatura a la vida
Hi ha tanta vida al carrer
Hi ha tants carrers per recórrer

El món és tan gran...
La humanitat, tan complexa...

Una manera d'ordenar pensaments:
literaturitzar la vida, escriviure

 

latafanera.cat meneame.net

Stand by

eliteratura | 03 Desembre, 2009 15:00

When the night has come
And the land is dark...

Un parell de dies de RELAX

Erudició televisiva



Gaudiu del pont i bones lectures.

 Foto via Home Sweet Homet

latafanera.cat meneame.net

La creativitat dels infants

eliteratura | 02 Desembre, 2009 15:00

Volem saber però ens allunyam de la veritat.
Patim i tanmateix no coneixem el motiu del patiment.
Sabem molt poc de nosaltres mateixos.
Tan sols, en comptades ocasions, aconseguim
un somriure de complicitat
perdut en la infantesa remota
que certament un dia vam tenir
tot i que ara només sigui
un record insondable.


 


 

latafanera.cat meneame.net

L'edició en català necessita milions de lectors...

eliteratura | 30 Novembre, 2009 15:00

L'entrevista de Vilaweb a Josep Maria Castellet —qui ha publicat no fa gaire Seductors, il·lustrats i visionaris, un retrat de sis personatges destacats del món de la cultura— acaba amb una contradicció (aparent) que l’eminent editor, crític literari i assagista ens convida a resoldre. Segons ell, "mai s'havia estat tan bé en cap dels nivells culturals de Catalunya. Mai. Ara, és insuficient". Aquest "insuficient", doncs, com en les notes escolars, vol dir que hem de millorar; però sense canviar gens ni mica les regles del joc. Molta gent, com el senyor Castellet, ho creuen així, de bona fe, sense adonar-se que aquesta via condueix a un carreró sense sortida que porta per nom Espanya.

Ja ho sabem, per tant, que la situació actual és insuficient. Però, amb el cor a la mà, dubt molt —és més, me'n faig creus— que mai no haguéssim estat tan be. La pròpia entrevista, amb tots els respectes pel senyor Castellet, reflecteix al 100% la situació d'anormalitat que pateix la cultura i la societat catalanes.

Tan bé estem que, segons l'editor, ens manquen lectors en català per poder editar amb una certa tranquil·litat, tot i que en la contesta a la pregunta anterior havia manifestat textualment "que el públic català llegeix amb absoluta normalitat". Com a prova d'això, Castellet esmenta les vendes d'autors internacionals. O sigui que les traduccions dels grans noms —Saramago, Auster...— funcionen bé, econòmicament parlant. Perquè tothom sap qui són, i hi ha catalans –com veurem, 20% màxim– que fins i tot s’atreveixen a llegir-los en català. Normalitat: absoluta? Tal volta ha fet una mica llarg, el senyor Castellet.

Seguim, tanmateix. Per al crític i editor, "el moment és bo, però ens falten mil lectors". Mil lectors? Voleu dir que això es soluciona amb mil lectors? Entenc que els mil lectors, xifra simbòlica, servirien per mantenir l'edició en català dins uns marges, esquifits però suficients, per a sobreviure. Sobreviure: hi aspiram. Només això?

L’anàlisi del senyor Castellet aparentment es basa en la demografia. El discurs és el següent: com que som més pocs que els espanyols, les edicions en català es venen menys que les edicions que en espanyol. Fins i tot a casa nostra. Resignació. Però molt-molt-molt-menys: de fet les enquestes indiquen que només el 20% —senyal d’alarma!— dels ciutadans de Catalunya llegeixen habitualment en Català; a les Illes Balears, el percentatge encara és més baix: només un 8% llegeix en català. Més resignació. O no.

Per tant, el problema no és demogràfic sinó sociolingüístic. La solució, doncs, és política: identitària, pressupostària i fronterera. En definitiva, no calen mil lectors en català; cal una altra cosa d’ordre polític per capgirar la tendència. Tan bé no estem quan devers el 80% dels lectors catalans llegeixen bàsicament en espanyol. I així i tot –miracle!- hi ha una indústria editorial en català que subsisteix quan ni tan sols tenim, Castellet dixit, “un cos d'autors en el qual la societat catalana s'hi senti representada”.

Els escriptors catalans, llevat de quatre mediàtics que deixen aparèixer a TV3, són uns desconeguts ; no sé si perfectes. És culpa dels editors? No! És culpa dels autors? No! És culpa dels lectors? No! És culpa dels polítics? És culpa de segons quins polítics? Calent, calent. És culpa de tothom i de ningú: és culpa d’una situació de subordinació —econòmica, social, cultural, esportiva fins i tot— que com molt bé explica Miquel Calzada també a Vilaweb, només té una via de solució que és la independència.

I sí, calen també més campanyes i promocions de la lectura. Però ja les farem després, les incrementarem tant com calgui, quan les generacions futures deixaran de patir aquest vincle forçat amb Espanya que no ens deixa ser com volem.

 

(Vull aclarir, per si aquest post suscita qualque dubte, que les citacions de l'entrevista a Josep Maria Castellet no amaguen cap intenció irrespectuosa cap a aquest senyor; al contrari, sé que en el fons compartim l'objectiu d'enaltir la nació catalana. Només que, al meu entendre, certes paraules del senyor Castellet posen de manifest un discurs, implícit i en certa manera involuntari i paradigmàtic, que supedita la cultura catalana a l'espanyola sense que això no es posi en qüestió i, per tant, presentat com un fet irreversible.)

latafanera.cat meneame.net

(particular) Enciclopédia da Estória Universal

eliteratura | 29 Novembre, 2009 09:00

Qualquer ser humano
tem pe lo menos duas almas.
Uma que desce,
outra que sobe.
Do conflito entre ambas
gera-se un nó,
um nó cego,
a que chamamos coraçao.

 
Este é um livro de factos - e de ficções, burlas, citações - esquecidos ou ignorados pela História e encruzilhados uns nos outros em forma de labirinto. Um espaço entre mordomos coronéis, metáfora, mentiras, assassínios, deuses duplos, cabalistas fabulosos, ascetas hindus e narrativas absolutamente orientais.
 
Una genialitat d'Afonso Cruz
latafanera.cat meneame.net

Instint, sexe i religió

eliteratura | 25 Novembre, 2009 15:00

D'ençà que vaig llegir el Caín de Saramago, faig voltes a la qüestió del fet religiós: aquesta necessitat de l'home de cercar resposta més enllà del que podem conèixer de primera mà; aquesta necessitat de transcendir; aquesta Rene Magritte: El castell dels Pirineusmancança, tan humana, que ens impulsa a fabular històries que expliquin orígens desconeguts i més aviat indesxifrables. L'ésser humà, limitat com és, cerca contesta. Els animals, en canvi, tenen altres preocupacions, més mundanes.
Però Jostein Gaarder -que es va fer famós amb El món de Sofia i que ara publica una altra novel·la, El castell dels Pirineus, sobre la fe i la raó- pensa que "la religió és un instint tan bàsic com el sexe". L'escriptor noruec, en una aposta interessant, situa sexe i religió en un mateix nivell. La religiositat, doncs, seria una mena d'instint, una curiositat innata que l'ésser humà ha de satisfer de qualque manera. Llavors el més fotut no seria la religiositat (la incògnita), sinó com es plasma aquest anhel de coneixement. Hi ha dues possibilitats: religió (certesa) o ciència (simple aproximació). La religió ens presenta la veritat, que és inalterable, dogmàtica, i ho explica tot. La ciència, més modesta, obté respostes canviants, mutables; aspira, només aspira, a saber una mica més.
Ciència i religió tenen un origen comú, però difereixen en les respostes. Gaarner, tanmateix, fa raonaments un tant paradoxals. Diu: "Com més astrofísica llegeixo, més religiós em sento. I com més llegeixo la història de les religions, menys religiós sóc". Per què? Tal volta perquè ambdues, ciència i religió, estan abocades al fracàs. Per què les respostes, en el fons, mai no acaben de satisfer-nos. Fracassa l'Homo sapiens i fracassa també l'Homo religiosus. Senzillament, perquè la condició de l'home és el fracàs de l'autoconsciència (precisament allò que ens fa humans i, per tant, febles, limitats, temorosos).
Posats a triar o a salvar qualque cosa d'aquest naufragi em qued, permeteu-me que ho digui amb paraules de Miquel Àngel Riera, amb la bellesa de l'home que crea bellesa.
 
Imatge: El castell dels Pirineus, de Rene Magritte
latafanera.cat meneame.net

"Una teoria general de l'amor" o comprar el llibre pel disseny de la portada

eliteratura | 22 Novembre, 2009 09:00

No hi ha dubte que les caràtules dels discs de vinil eren més atractives que les dels CDs actuals. Hi ha caràtules famosíssimes, com la del Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, que avui dia són impensables. Impossibles, millor dit. I això, per una qüestió tan simple com el tamany de la caràtula. En aquest cas, doncs, les dimensions sí que importen, molt. I també el format.
D'aquí a uns quants anys, si es popularitzen els ebooks, succeirà el mateix amb les cobertes, que s'empobriran en passar del paper al format digital. Precisament culejant per la xarxa he descobert aquest genial Book Cover Archive blog, que s'atreveix a fer la tria dels Top Ten of Covers of the '00s; és a dir, les deu millors portades de l'incipient mil·lenni. I us dic que hi ha veritables obres d'art com aquesta A General Theory of Love: el disseny és de John Gall i la fotografia -extraordinària: dues cadires enamorades?- de Boris Schmalenberger.
¿És necessari indicar que una bona coberta
(una de les que més m'han agradat darrerament és la d'Els jugadors de wisht: fotografia en blanc i negre amb un toc de magenta superfashion que lliga perfectament amb molts aspectes de la novel·la) hauria de reflectir, intentar-ho almanco, el contingut del llibre?
 
 
Una teoria general de l'amor
 
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 ... 62 63 64  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS