Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

La felicitat és una tassa de cafè i...

eliteratura | 31 Desembre, 2009 23:00

Una bona companyia

 

cafè i llibres
 

 

Bon any a tothom

Imatge via Horas Serenas

latafanera.cat meneame.net

L'home que regalava diccionaris

eliteratura | 22 Desembre, 2009 15:00

A Facebook, el nom ja s'ho val, han creat un grup que es diu "Regala llibres per Nadal" (també podria fer-se extensiu a Reis, tradició més nostrada que la del Pare Noel). El cas és que està bé, això de regalar llibres per Nadal, i encara més regalar-ne tot l'any. I més encara llegir-ne, si pot ser, cada dia. Perquè si només els regalam, o ens el regalen, però molts pocs els llegeixen, queden satisfets els llibreters, que també està bé donar-los l'alegria de fer caixa enmig de tanta crisi, i no tant qui fa el regal, que pot acabar desesperat en demanar una vegada i una altra: t'ha agradat, el llibre? Arribarà el dia que ho deixarà fer, i mai més no tornarà a obsequiar ningú aquella novel·la tan bona que, tanmateix, cap de les seves amistats no ha llegit.
No obstant això, hem de tenir en compte que un llibre de regal difereix de la resta. Descartarem, d'entrada, els llibres de butxaca: no fa bo, posem per cas, enflocar a qualcú un-totxo-de-tantes-pàgines-de-lletra-petita-amb-paper-cutre-mal-enquadernat. Per Nadal, no queda bé. I punt. Haurem de centrar-nos, doncs, en el llibre normal (?) o, gran solució, en el llibre editat expressament per regalar, il·lustrat -sens dubte- o, millor encara, amb grans fotografies. A més és imprescindible que pesin un colló. El preu és directament proporcional al pes. Quedarem com a senyors.
llibres per regalar

Una alternativa no gaire freqüent és regalar diccionaris. M'hi he trobat dos cops. El darrer dissabte passat: un home, tot convençut si bé amb discreció, demanava al llibreter on tenia els diccionaris de català. Els va fullejar amb atenció i en va demanar el preu. Tot seguit en va triar un i li va fer embolicar. Gran regal, sens dubte, i més avui dia que hi ha una certa predisposició a menysprear aquesta mena d'obres que aporten concisió i exactitud al llenguatge.
Un diccionari és una gran eina. La protagonista de L'últim patriarca, la novel·la de Najat El Hachmi, en lloc de llegir contes es passava les nits llegint un diccionari,  paraula rere paraula. D'aquesta manera va arribar a conèixer els conceptes més difícils i, sens dubte, a fer-se càrrec de la realitat, complicada, que li tocava viure.
Sí, de vegades és imprescindible un bon diccionari. Convé no oblidar-ho. És útil per entendre els discursos dels polítics, especialment hàbils a canviar el sentit de les paraules. Fins i tot l'admirat Obama, en rebre el Nobel, hi va jugar i va parlar de fer la guerra per mantenir la pau. Les paraules, doncs, tenen molts matisos. Al segle passat es va fer famós l'eslògan "Fer l'amor i no la guerra". No ens vindrà de nou si ara qualcú el reescriu i ens parla amb convenciment de "matar per amor" (que no és el mateix que "morir de pena"), la qual cosa ens remet directament a la novoparla de 1984.
Conclusió: que qualcú, amb urgència, creï un nou grup a Facebook: "Durant tot l'any regala diccionaris".
Bones festes i fins l'any que ve.
latafanera.cat meneame.net

Independència: cap a un punt sense retorn?

eliteratura | 16 Desembre, 2009 15:00

És fàcil analitzar els esdeveniments històrics un cop han succeït. Ara tothom sap el perquè de la crisi econòmica però ningú no la va saber deturar, fins i tot quan la bombolla immobiliària s'havia convertit en un globus enorme que no deixava veure el sol.
Igualment ningú no sap amb certesa com acabarà, amb paraules de Montilla, el procés "desafectiu" de Catalunya envers Espanya. Som conscients, això sí, que el tracte colonial que l'Estat espanyol dóna als Països Catalans fa segles que perdura. I no hi renunciarà.
Particularment pens que a Catalunya ha començat el compte enrere. No hi ha volta de full: Catalunya camina amb pas ferm cap a la independència. Ara bé, hem arribat al punt sense retorn a partir del qual no hi possibilitat que el procés s'estronqui? No ho sé.
Rellegia a Mossegades, de Jaume Sastre, un llibre força curiós i interessant publicat als anys noranta (recordau-ho: independència d'Estònia, Letònia i Lituània), que "generalment, dins tot procés de descolonització existeix el que s'ha anomenat punt sense retorn. Aquest moment històric pot esser de duració variada i tant pot esser qüestió d'hores, dies o setmanes. Si fa no fa, el podríem definir com aquell instant en el qual el colonitzador perd els papers, fa un moviment en fals i fa aflorar en el colonitzat sentiments de solidaritat tribal i consciència de nació que fins llavors romanien adormits. El punt sense retorn, doncs, es caracteritza per un acte de violència tan brutal per part del colonitzador que, en tant que representa una situació límit, és a dir, que veu la mort de ben aprop, té la propietat de relegar a un segon terme les discòrdies tribals, ja siguin de tipus geogràfic, polític, social, cultural o religiós, i de provocar un tancament de files enfront de l'enemic comú".
L'acte de violència per part del colonitzador, així ho esper, no té perquè ser físic. Pot ser igual de punyent i feridor, però simbòlic. Tan simbòlic i feridor com el rebuig de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. ¿Però quina autoritat té el Tribunal Constitucional de España -la web del qual, significativament, funciona en espanyol, anglès i francès- per confirmar o negar la condició nacional de Catalunya? Cap, llevat d'aquella que nosaltres li vulguem atorgar.
Si un referèndum sense validesa legal, que sí moral, ha mobilitzat devers el 30% de l'electorat, què succeiria si fos convocat amb tots els preceptes? Doncs segons una enquesta realitzada per la UOC i feta pública per l'Avui, el 50'3% dels ciutadans de Catalunya votarien sí a un referèndum sobre la independència. I atenció: el 83% dels enquestats creu que Catalunya ha de tenir dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític. Però, i aquest emperò és molt gran, el 58'1% creu que Catalunya no arribarà a ser independent!
Molta gent ha perdut la por i és conscient que la independència és imprescindible per a la supervivència dels Països Catalans. Paradoxalment, per fer-la possible, necessitam un cop de mà, el darrer impuls, per part de l'Estat espanyol, que obligàs els catalans a fer pinya. El millor regal de Reis seria que el Tribunal Constitucional de España acabàs d'escapçar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, de manera que aquesta sentència deixondís i unís la tribu d'una vegada per totes  i impulsàs la convocatòria, per part del Parlament de Catalunya, del referèndum per la independència amb el suport dels partits d'obediència catalana.
Pot ser, és una possibilitat a tenir en compte, que l'Estat espanyol perdi els papers davant aquest anunci. Però quines són les opcions reals de l'Estat espanyol a llarg termini?

  • Prohibir el referèndum?
  • Enviar la guàrdia civil a requisar les urnes?
  • Treure els tancs al carrer com va succeir a algunes capitanies generals al 23-F?
  • Empresonar els pacífics líders independentistes?
  • No reconèixer-ne els resultats?

Aquesta mena de respostes, tot i que a l'Estat espanyol li costarà reconèixer-ho -ves per on, encara no ha reconegut la independència de Kosovë quan per a Europa i els Estats Units això ja és aigua passada-, aquesta mena de respostes antidemocràtiques, no tenen cabuda a l'Europa del segle XXI. Quan a cada territori dels Països Catalans es convoquin els respectius referèndums d'independència, l'Estat espanyol no tindrà altra remei que acatar, vulguis no vulguis, els resultats de la consulta democràtica i popular la legitimitat dels quals serà garantida per observadors internacionals.
La qüestió és: som conscients d'haver sobrepassat el punt sense retorn?
Ciutadans, a les urnes!

 

Gràfic enquesta via Higini Herrero .Cat

latafanera.cat meneame.net

Àngels

eliteratura | 14 Desembre, 2009 15:00

Sigueu hospitalaris amb els estrangers; no s'estrevenís que fossin àngels disfressats

 

Shakespeare and Company
 

 

Via Book lovers never go to bed alone

Llegiu també

 

latafanera.cat meneame.net

Com, quan, amb qui

eliteratura | 09 Desembre, 2009 15:00

a la banyera amb un ruc i un elefant de genolls

davant la llar de foc amb un àngel

a la gandula davant el mirall

esmorzant  al llit

en terra  al bosc sota la pluja

tirat a la voravia

al jardí amb una manta

sofisticadament dalt d'una escala

en un rodatge sensualment recolzat a la paret

al sofà, a l'àmpit, a l'hamaca

a la feina
a l'escola

amb picardia
amb devoció
amb flegma
amb asèpsia
amb malenconia
amb elegància

bojament nua en un submarí

 

Imatges via o silêncio dos livros

latafanera.cat meneame.net

On els llibres prenen vida?

eliteratura | 08 Desembre, 2009 15:00

Hi ha tanta literatura a la vida
Hi ha tanta vida al carrer
Hi ha tants carrers per recórrer

El món és tan gran...
La humanitat, tan complexa...

Una manera d'ordenar pensaments:
literaturitzar la vida, escriviure

 

latafanera.cat meneame.net

Stand by

eliteratura | 03 Desembre, 2009 15:00

When the night has come
And the land is dark...

Un parell de dies de RELAX

Erudició televisiva



Gaudiu del pont i bones lectures.

 Foto via Home Sweet Homet

latafanera.cat meneame.net

La creativitat dels infants

eliteratura | 02 Desembre, 2009 15:00

Volem saber però ens allunyam de la veritat.
Patim i tanmateix no coneixem el motiu del patiment.
Sabem molt poc de nosaltres mateixos.
Tan sols, en comptades ocasions, aconseguim
un somriure de complicitat
perdut en la infantesa remota
que certament un dia vam tenir
tot i que ara només sigui
un record insondable.


 


 

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 ... 63 64 65  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS