Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Educació i serveis essencials

eliteratura | 19 Abril, 2020 01:15

Si, posem per cas, la crisi del coronavirus s'hagués produït fa vint anys, ningú no hagués parlat d'una cosa tan òbvia com la bretxa digital. La setmana que ve, quan a les Illes Balears i Pitiüses comencin de nou les classes de primària i secundària, els alumnes es connectaran -és curiós que, quan parlam de "connexió", tothom ja sap a què ens referim- i rebran informació online, ànims mitjançant videoconferències, etc., etc. Llegia ahir a l'Ara que un dels problemes és que hi ha un 15% de famílies que no tenen "connexió" i que, per tant, els fills de la casa no poden seguir el curs en les condicions, per magres que siguin, en què ho fan la resta de companys. Evidentment, val més això que res. Però em sobta que ara boti l'alarma quan sabem, de fa molt de temps, que el servei d'internet a l'estat espanyol és dels més cars d'Europa. A més d'això cal disposar, com a mínim, d'un ordinador o d'una tauleta -d'obsolescència programada, és clar- per poder accedir als continguts. Tot plegat en un mal any en què viurem un Sant Jordi virtual.

Com deia al principi, si la pandèmia s'hagués produït fa vint o trenta anys, les respostes haurien estat molt molt diferents. Què haurien fet la majoria dels infants confinats a casa? En aquell temps, a més de no disposar d'internet, la televisió no era omnipresent a les llars, amb horaris i canals molt més limitats. Potser, en lloc de parlar de bretxa digital, hom parlaria de dèficit de llibres. Quants llibres tenim a casa? Quants en llegim al cap de l'any en comparació al temps que romanem "connectats"? Connectats a què? És paradoxal que em formuli aquesta pregunta en un mitjà digital. Vivim de contradiccions. Però fa molt de temps que tenia ganes de plantejar-me-la.

Què estam fent amb l'educació dels nostres fills? Quan estudiava Magisteri, un professor de la vella escola, Vicenç Jasso, recentment traspassat, impartia "Filosofia de l'Educació", la base de la qual era la lectura de cinc o sis obres clàssiques. Mai no li podré agrair la clarividència. Hi havia, òbviament, altres assignatures, tant de contingut com de pedagogia. L'escola formava part de l'educació "formal" i quasi tota la resta -ho esment de memòria passats gairebé trenta anys-, de l'educació informal o ambiental. Aleshores l'educació ambiental no tenia l'abast que té avui dia. Entre d'altres coses perquè, des del moment que un infant disposa d'un aparell, sigui quin sigui, amb connexió a internet, resulta molt difícil saber a quins continguts té accés. Ho demostren les estadístiques, sobretot en l'àmpli camp de la pornografia, com a element d'iniciació a la sexualitat per a la majoria d'homes.

No vol dir que internet sigui nociu per se, però sí que és enormement distractiu. Internet distreu perquè no té principi ni fi. I són tants els recursos i aplicacions que s'hi troben que el més joves, i no tan joves, hi passen una quantitat de temps brutal. I ara que justament ha esdevingut, entre altres coses, una eina educativa, ens adonam que no tothom hi té accés i que és car.

I ara, la gran pregunta que pedagogs , científics, filòsofs i d'altres pensadors es fan actualment: què és essencial. He obviat, amb tota la intenció els polítics, perquè la immensa majoria enlloc de pensar simplement actuen. Instint de supervivència.

Em limitaré a transcriure part de l'article que Jordi Llovet publica aquesta setmana al suplement de cultura de l'Ara "Llegim", precisament sota el títol Essencial: "La segona mena d’instal·lació pública que hauria pogut quedar oberta són les biblioteques i les llibreries. No tot es troba a la xarxa, i sempre pot existir un lector que s’enderia, en moments de crisi, a llegir una cosa rara. (...) Facin el favor d’obrir llibreries i biblioteques! És material, essencial i substancial".

Tal volta llibreters i bibliotecaris no comparteixin la mesura pel risc que els representa. Els entenc i respect. Però amb tantes trivialitats, beneitures i bogeries com hem de veure i patir, sí que qualcú hauria d'haver cavil·lat sobre aquest problema.

Perquè la lectura, per molt que els sàpiga greu, és un servei essencial.

Com deia George Clooney, bona nit i bona sort.

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS