Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Heribert Barrera: el temps li ha donat la raó

eliteratura | 27 Setembre, 2020 19:15

Si desapareix la llengua catalana, desapareixerà la identitat catalana: Catalunya desapareixerà.

Heribert Barrera


Qui perd els orígens, perd la identitat.

Raimon


M'estim més plorar de dret,

que riure d'agenollat.

Blai Bonet


Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres.

Lluís Companys


En una època en què els activistes, els populistes i els demagogs juguen a fer política, els polítics amb majúscula queden silenciats pel soroll mediàtic. És per això que cal aixecar la veu, amb contundència i sense temor, i desactivar el discurs de la colla de mediocres cràpules ignorants malintencionats que pretenen alliçonar-nos.

El 2012 Heribert Barrera i Costa, nascut a Barcelona el 1917, tenia 91 anys quan va ser entrevistat per Sílvia Cóppulo al programa (S)avis de TV3. Una entrevista excel·lent, precisa i sense embuts. Barrera, amb una lucidesa més que envejable per a la seva edat, va parlar de temes delicats, d’aquells que sovint aixequen polseguera. Els polítics, en general, se’n van per les bardisses o contesten amb tòpics que insulten la intel·ligència dels ciutadans. Però el dirigent històric d’Esquerra Republicana de Catalunya no va defugir cap pregunta. Va defensar els seus postulats amb rigor i honestedat, i no va amagar els dubtes ni les opinions que tenia sobre qüestions controvertides com la pena de mort, el terrorisme, la guerra o l’homosexualitat. No cal estar-hi d’acord ni de bon tros, però tampoc és acceptable la frivolitat i la nul·la rigorositat amb què l’han acusat de racista i xenòfob.

Republicà fins al moll de l’os, va participar en la Guerra Civil Espanyola i el 1939 va exiliar-se a França. El 1952 torna a Catalunya i combat, com a dirigent d’ERC en la clandestinitat, la dictadura franquista. Va mantenir una trajectòria política coherent, sense concessions. Com a president del Parlament de Catalunya, va guanyar-se el respecte de la cambra.

El pensament d’Heribert Barrera manté una vigència fora de dubte. Tanmateix no hi ha cap tuit, piulada o comentari que pugui fer ombra a l’argumentació incisiva i punyent de Barrera. Si els indocumentats que van proposar retirar-li la Medalla d’Or de Barcelona, concedida a títol pòstum, no en coneixien ni el segon llinatge i, per això, van registrar-la amb errors, com havien de conèixer la trajectòria vital i el pensament d’Heribert Barrera? Té raó Vicenç Partal, ni la coneixen ni els importa. Però ja tornarem a aquesta qüestió.

Vull fer incís en la presumpta raó per la qual li han retirat la medalla: el racisme, la xenofòbia i, en definitiva, la correcció política com a instrument de control i censura del pensament. Deia Barrera, en l’entrevista que li van fer a (S)avis, que


“la correcció política té molts inconvenients i fa que hi hagi, moltes vegades, aparentment una majoria que en realitat no existeix. En realitat, el principal inconvenient del políticament correcte és això, que distorsiona la realitat. Com que la gent no s’atreveix a dir el que pensa, es pot pensar que hi ha consens en coses que realment la societat no creu. I per això, els que són partidaris de la correcció política són absolutament enemics de la real participació ciutadana en la democràcia. Són els que volen les llistes tancades, els que volen mantenir l’hegemonia dels partits, els que no volen sentir parlar de consultes populars, els que exclouen els referèndums… És a dir, els que volen que el ciutadà es limiti a posar una papereta de vot cada quatre anys, però procuren que no pugui fer res més. Aquests són els que mantenen el pensament políticament correcte”.


En menys de dos minuts va posar el dit a la nafra. Vuit anys després els fets li han donat la raó: tots els que no volen un referèndum sobre la independència, tots els que no accepten que els ciutadans exerceixin el dret a decidir, es van posar d’acord per retirar-li la medalla. Aquesta és la raó per la qual realment li l’han pres, i no pel que digués o deixàs de dir. Però Ada Colau i els Comuns, titelles en mans de Barcelona pel Canvi, van haver d’empassar-se i subscriure la tesi de Valls. Afectats per la febre revisionista, han caigut de ple en la trampa del “políticament correcte” parada per l’exprimer ministre francès.

L’espanyolisme, que fonamenta bona part dels seus axiomes en el mite de la Transició, ha convertit la correcció política en una arma contra la llibertat d’expressió i el sobiranisme. De manera que els partits hegemònics del règim del 78 defensen a tort i a dret el presumpte consens de la Constitució vigent que, tanmateix, es va haver de votar sota la coacció de la vella i la nova guàrdia franquista i “el ruído de sables”. Tot i això, el rebuig a la llei fonamental espanyola del 78 s’entén com un atac a la democràcia, quan en realitat l’opció republicana deixa al descobert la maniobra barroera del PSOE i el PP per repartir-se l’herència franquista. En altres paraules, el políticament correcte és ser constitucionalista i borbònic o, almanco, “juancarlista”; això darrer, fins que es va trencar la imatge immaculada del successor de Franco com a cap d’Estat. Més enllà de la Constitució, com bé se’n van cuidar de fixar José María Aznar i Felipe González, hom es troba en un terreny “lo más parecido a la aventura alemana o italiana de los años treinta del siglo pasado”. És a dir, Constitució o nazisme, un clàssic del pensament espanyolista. Ho defensen dos expresidents d’Espanya: d’una banda, José María Aznar, qui, segons podem llegir en una publicació de prestigi com Oxford Reference, a la seva joventut es va “associar amb els elements antidemocràtics i antireialistes dins de la Falange”; d’una altra, Felipe González, qui el 10 de setembre de 1998 va acompanyar fins a les portes de la presó el seu exministre de l’Interior José Barrionuevo, condemnat pel segrest de Segundo Marey per part dels GAL. Tres mesos després, el govern presidit per Aznar va concedir l’indult a Barrionuevo. Una prova, doncs, del cercle viciós i la connivència entre els partits “constitucionalistes”. Tot plegat s’explica per la continuïtat entre el franquisme i el constitucionalisme espanyol, amb la monarquia com a pedra angular.


Barrera també ho va exposar clar i llampant en l’entrevista de 2012 a TV3:


“Perquè (...) els franquistes van jutjar molt bé la situació. I van comprendre que per mantenir tot el possible del franquisme el millor instrument era la monarquia. I, per tant, el que els feia més por era que hi hagués un canvi, i que es proclamés altre cop la República. Perquè la República hauria significat tornar a començar, mentre que amb la monarquia implantada per Franco, amb la persona del rei, l’actual, no?, evidentment, tot continuava. Hi havia canvis legals, es podia… però, de fet, hi havia una perfecta continuïtat. Per tant, pels franquistes i els franquistes il·lustrats que van dirigir la Transició, és a dir, Adolfo Suárez i el Martín Villa, etc., l’enemic més temible eren els republicans. Per això van acceptar perfectament la legalització del Partit Comunista, perquè coneixien prou bé el país per saber que el Partit Comunista en unes eleccions lliures quedaria derrotat, tal com va passar. Ells n’eren conscients; el senyor Carrillo, potser no, però ells sabien com era el país. I, en canvi, els feien molta por els republicans, perquè la República hauria significat un canvi de debò”.


Per això Esquerra Republicana no es va poder presentar a les eleccions del 15 de juny de 1977: perquè el govern espanyol encara no l’havia legalitzada. Passats quaranta anys del final de la Guerra Civil, feia més por la República que no el comunisme. La ruptura amb el franquisme no era possible, ja que la Constitució espanyola de 1978 no contemplava cap altra forma de govern que no fos la monarquia encarnada en la persona de Juan Carlos de Borbón. I així, l’escollit de Franco va gaudir de carta blanca fins fa quatre dies quan, víctima del seu propi descrèdit, va haver d’abdicar. A Felipe VI, i més ara que s’ha alineat amb el nucli dur del poder judicial contra l’executiu, fa temps que les limitacions de la Constitució del 78 li fan nosa.

I aquest és el context en el qual Ada Colau es plega a la voluntat de Manuel Valls, artífex de la condemna de França per part del Tribunal Europeu de Drets Humans. L’únic dubte que em resta és si Colau, quan vota aquesta mena de propostes amb Valls i la resta de forces unionistes, necessita tapar-se el nas o si ja s’ha acostumat a la ferum.

Heribert Barrera va ser un home de combat, un home valent, un home que parlava clar i català, un home que se sentia orgullós de no haver-se “doblegat ni intel·lectualment ni materialment davant ningú”. Un home que posava la pàtria per damunt de qualsevol interès particular. I és un deure defensar-ne el llegat, amb encerts, contradiccions i errors. Sobretot quan és escarnit per personatges dignes de menyspreu.


Enllaços

Heribert Barrera. - (S)avis

Valls fa ballar Colau i el PSC, i l'independentisme hi cau de quatre potes

Mor Heribert Barrera, el defensor identitari

Marc Cros: El meu heroi, Heribert Barrera

En defensa d’Heribert Barrera | Etziba Balutxo…

Molt Honorable Heribert Barrera

Colau i la vergonyosa retirada de la medalla a Barrera

Biografia Heribert Barrera i Costa · memoriaesquerra.cat

Barrera a la foguera

El racismo del filósofo David Hume abre el debate sobre su eliminación en la universidad de Edimburgo

El risc de la banalitat

Crónicas de un falangista

Cuando Aznar era "falangista independiente" y vapuleaba a la Constitución (Castilla-La Mancha, Política)

Políticos condenados por su relación con el GAL pasaron menos tiempo en la cárcel que los jóvenes de Altsasu

La Mesa del Congreso rechaza investigar a Felipe González por los Gal

Anotacions en defensa d'Heribert Barrera i de l'independentisme català

Darwin, Linné i les vergonyes de la història

Harper's Letter local (Nanda Ramon)

¿El rei Felip VI està en contra del govern Sánchez-Iglesias?

Felip VI s'alinea amb els jutges contra la Moncloa


Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS