Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

L'amnèsia

eliteratura | 02 Octubre, 2020 20:51

El problema d'Espanya és la memòria franquista que corca els fonaments de l'Estat i impedeix la convivència, perquè no hi ha hagut una condemna ferma de la dictadura i, per tant, el reconeixement dels crims del franquisme. A Alemanya tampoc no va ser fàcil. A la fi de la II Guerra Mundial ningú no volia acceptar la connivència amb el nazisme. Van passar molts anys fins que la República Federal Alemanya va reconèixer la responsabilitat dels camps de concentració. A finals de la dècada dels setanta, escriu Géraldine Scharz*, "el genocidi dels jueus seguia essent un tabú. (...) És cert que Auschwitz ara era conegut (...) però aquells fets no eren percebuts com a part d'un tot, d'un projecte monstruós la magnitud del qual encara defugia a la consciència col·lectiva".
"Im Labyrinth des Schweigens", literalment "Al laberint del silenci", és un film alemany estrenat el 2014 que aborda l'encobriment dels crims nazis a principis de la dècada dels seixanta per part de l'Estat. És disponible a Filmin sota el títol "Conspiración de silencio". Ja ho sabem que la mala traducció dels títols és tradició a Espanya, però la pel·lícula és molt recomanable. En canvi, si cercam a la filmografia espanyola una pel·licula mínimament comparable que retrati, per exemple, els anys de la Transició des d'aquest punt de vista, no en trobarem cap.
Els franquistes que pilotaren el procés ho van deixar ben fermat amb la Llei d'Amnistia de 1977, vigent encara, que impedeix jutjar delictes contra la humanitat comesos durant la Guerra Civil i la dictadura. Igual que a Alemanya, els encobridors formaven i formen part de l'Estat. Jutges, legisladors, governants... no tots però molts, han renunciat a fer justícia.
 
* Geraldine Scharz és periodista i realitzadora francoalemanya. És autora de "Los amnésicos. Historia de una familia europea", publicada a Tusquets. Scharz un dia va descobrir que l'avi patern, a l'empara de la (in)justícia nazi, havia comprat a un preu ridícul una empresa als seus propietaris jueus, morts posteriorment a un camp de concentració. El seu avi mai no va acceptar cap mena de responsabilitat en aquest afer.

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS