"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
Compartir:
L'amnèsia
eliteratura | 02 Octubre, 2020 20:51
El problema d'Espanya és la memòria franquista que corca els fonaments de l'Estat i impedeix la convivència, perquè no hi ha hagut una condemna ferma de la dictadura i, per tant, el reconeixement dels crims del franquisme. A Alemanya tampoc no va ser fàcil. A la fi de la II Guerra Mundial ningú no volia acceptar la connivència amb el nazisme. Van passar molts anys fins que la República Federal Alemanya va reconèixer la responsabilitat dels camps de concentració. A finals de la dècada dels setanta, escriu Géraldine Scharz*, "el genocidi dels jueus seguia essent un tabú. (...) És cert que Auschwitz ara era conegut (...) però aquells fets no eren percebuts com a part d'un tot, d'un projecte monstruós la magnitud del qual encara defugia a la consciència col·lectiva".
"Im Labyrinth des Schweigens", literalment "Al laberint del silenci", és un film alemany estrenat el 2014 que aborda l'encobriment dels crims nazis a principis de la dècada dels seixanta per part de l'Estat. És disponible a Filmin sota el títol "Conspiración de silencio". Ja ho sabem que la mala traducció dels títols és tradició a Espanya, però la pel·lícula és molt recomanable. En canvi, si cercam a la filmografia espanyola una pel·licula mínimament comparable que retrati, per exemple, els anys de la Transició des d'aquest punt de vista, no en trobarem cap.
* Geraldine Scharz és periodista i realitzadora francoalemanya. És autora de "Los amnésicos. Historia de una familia europea", publicada a Tusquets. Scharz un dia va descobrir que l'avi patern, a l'empara de la (in)justícia nazi, havia comprat a un preu ridícul una empresa als seus propietaris jueus, morts posteriorment a un camp de concentració. El seu avi mai no va acceptar cap mena de responsabilitat en aquest afer.