Tard i malament. El tancament dels comptes de Donald Trump a twiter i a facebook, com bé apuntava
Angela Merkel -enyorarem el sentit comú i polític d'aquesta dona-, no és una bona notícia. Carles Mundó, en un
article molt encertat a l'Ara , ho qualifica de "precedent perillós". Les anomenades xarxes socials han assolit un poder immens el qual, fet insòlit (o no), no és sotmès a cap mena de control democràtic. Fan el que volen, o el que més els interessa, o s'han erigit en amos de la llibertat d'expressió en mitjans -ells en diuen "canals"- amb milers de milions d'usuaris.
Qui dicta les normes a les xarxes socials? A quina jurisdicció estan sotmeses? A qui beneficien? Les xarxes alimenten passions, provoquen escàndols, agiten les masses, atien la confrontació. Menteixen i manipulen a gran escala. Alfons C. Salellas, a
Un caos amb mètode, es fa ressò de la darrera obra del sociòleg italià Giuliano Da Empoli,
Los ingenieros del caos, on s'analitzen els nous populismes. És a dir, la "nova" manera de fer política. Diu Salellas:
"No ens enganyem, el que interessa a aquests manipuladors no és la política, de la qual en realitat abominen, sinó l’opinió pública. La tecnologia actual posa al seu abast un nou tipus de propaganda que es dirigeix directament, i personificada, als diferents segments socials als quals es vol subordinar a través de la disseminació de missatges que alimenten emocions negatives, que són les que proporcionen una major adhesió. D’aquí l’èxit de les fake news o de les teories de la conspiració. Passa però que aquests homes, que sens dubte van saber veure alguna cosa que la majoria de nosaltres encara estem mirant d’entendre, estan al servei – aquests sí – de polítics amb pocs escrúpols per als quals el benestar social no entra en la llista de les seves prioritats".
Per als spin doctors, l'emoció és el missatge. No és arriscat afirmar, doncs, que una gran majoria d'usuaris de les grans xarxes no pensen sinó que reaccionen. La "gran recerca" no s'avé amb la raó sinó, per dir-ho finament, amb la irrupció d'inquietuds, neguits i desassossecs. D'aquí la (re)acció dels partidaris de Trump en la presa del Capitoli i, a més petita escala, la
protesta de dia 12 de gener de restauradors i de
grups feixistes contra les mesures sanitàries contra el coronavirus davant el Parlament de les Illes Balears.
Boob Woodward, el veterà periodista que va destapar el Watergate i autor de dos llibres sobre Trump, manifesta en una
entrevista publicada a El Pais que la gent ha de poder parlar lliurement, però que "el problema és internet i les xarxes socials, que estan dirigides per la impaciència i la velocitat i crec que hem d'alentir això, per això jo escric llibres".
Cal reflexió. Però les xarxes socials no desapareixeran. Així que només resten dues opcions: renunciar a intervenir-hi, la qual cosa en política és impossible; o regular-les i, com afirma Salellas, aprendre a dominar aquest nou llenguatge, "omplint-lo de continguts propositius diferents i d’emocions positives amb capacitat de contagi, no començaran a sortir del pou on ja fa massa temps que van caure".