Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

L'eròtica de la lectura i de l'ofici de lector

eliteratura | 09 Juny, 2006 10:51

 NOVEL·LES

 

Arribaran per la porta del carrer.

 

Algunes es quedaran uns quants dies

a casa. Convidades. Trobaran un racó,

es posaran còmodes i, si se’n van,

deixaran un bon record malgrat,

amb el temps, els perdi la fesomia.

 

D’altres s’hauran de quedar a la porta

-ja en tenim, gràcies- els diré

i tancaré la porta amb alleujament.

 

N’hi haurà de vestides amb teles

luxoses, fetes a mida, o cuiro lluent.

N’hi haurà d’altres que s’espassaran el fred

amb un folre de paper de diari sota la camisa.

 

D’algunes m’enamoraré, ballarem plegats

a la calor de la xemeneia. Serà una dansa lenta.

Dissimulant, els posaré la mà a l’esquena

per endevinar si els seus sostenidors

duen el tancador davant o darrera.

 

No en podré conèixer gaire.

Unes vuit mil si visc fins als vuitanta.

 

Josep Lluís Aguiló

La biblioteca secreta

 

Dona llegint, de Fernando Botero

 

 

Llegesc, a poc a poc i amb bones, el poemari de Josep Lluís Aguiló La biblioteca secreta. Confés que som un mal lector de poesia. Me costa. Me costa fins que, egocèntric, trob el poema que m’agradaria haver escrit. Llavors me’l faig meu, i el puc llegir i rellegir tantes vegades com calgui, com si mai no aconseguís exhaurir-lo. Un poema t’enrampa o no és res.

 

Llegesc. Imagín que llegesc. Hi ha plaer més gran que jeure’s ben deixondit,  al sofà , a l’hamaca o al llit de casa, a llegir una bona novel·la? Em veig, infant immaculat, estirat amb un llibre a les mans, qualsevol, gruixat millor, polsegós, tret a préstec de la biblioteca rònega i estantíssa, l’única que hi havia, que a l’hivern la vella bibliotecària, ara ja difunta, intentava escalfar amb una estufa franquista de butà.

 

Què succeirà si un dia no podem llegir? Confés que ho he pensat més d’una vegada. M’emprenyaria molt, no poder llegir en ser vell, si hi arrib. Perdre la facultat de llegir. O pitjor encara: perdre l’enteniment, però no pas per llegir massa.

 

El segon cas té difícil solució.  El primer, en canvi, pot solventar-se. Me’n parlà en Fausto Puerto l’altra dia i me va venir molt de nou. I n’Àlex Volney s’hi refereix en un article al Balears: De l’ofici de lector. I jo hi afegiria: el més bonic del món, sempre que es tengui feina. És així, doncs, que Eulari Arlés s’ha llançat a l’aventura de la lectura a domicili, fent-se, com molt bé diu Volney, lectora d’ofici. Ben segur que hi ha qualcú a qui podrà fer bon servei.

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS