eLiteratura

Cal molt de coratge per partir de casa, deixar-ho tot enrere i emprendre el camí cap a un lloc en el fons desconegut.

Per això immigren els pobres, perquè no tenen futur.

I és trist per a una mare veure com parteixen els fills.

Per partir i triomfar, però, cal un somni. Creure que la vida et pot oferir quelcom millor del que tenies a casa teva.

Immigrar.

A la meva amiga Zohra no li agrada parlar d'immigrants, sinó d'immigrats. Immigrant denota moviment, com si hom no arribàs a arrelar mai més enlloc. I potser és així. No ho sé. Cada casa és un món. Cada cultura veu el món de manera diferent i basteix les relacions socials singularment.

Cada cultura és un món.

Quan hom travessa el llindar d'una altra cultura comença un procés que no sap com acabarà. Són les persones, però, que (inter)actuen, que es relacionen.

L'important són les persones, no les cultures. Però cap cultura ha de sobreposar-se a una altra.

Laila Karrouch és una dona que va arribar a Vic amb vuit anys, ara ja en fa vint-i-dos, i s'hi va establir amb la seva família procedent del Marroc. Laila era una nina i no tenia un somni, sinó dos: ser una gran atleta i cursar estudis universitaris. El primer potser no l'ha realitzat, però el segon ha deixat de formar part del món oníric. A més, Laila ha escrit un llibre, De Nador a Vic, en què relata la seva experiència.

Laila Karrouch ha posat la seva vida en públic. Fa xerrades i tallers a escoles i instituts. Laila és una dona decidida. Dóna exemple a les altres dones i adolescents.

Laila és pragmàtica. No tot es pot aconseguir de cop i volta, sobretot per a la dona musulmana. Cal anar a poc a poc, però sense defallir. "No esperis que l'home et porti el pa a casa", diu. Perquè aquest és el parany principal per a la dona.

L'ideal i just per a la dona, musulmana o no, és la independència econòmica. Però és cert que, agradi o no agaradi, les musulmanes ho tenen més difícil que la resta de dones. Ella, tanmateix, ho té clar: "El somni no és pas fàcil, però és possible".

SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.

SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d'avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l'esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d'interessos.
Per això, que ningú no s'avergonyeixi de dir, que ningú no s'avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l'inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l'art d'esperar, aquest art d'esperar
en nits interminables d'impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l'impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l'impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d'interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...

SOMNIEU.
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.

Lluís Llach