eLiteratura

L'amor és en gran mesura un joc. Ho va ser al seu inici -en paraules de Joan Fuster: "afer d'aristòcrates i de paràsits d'aristòcrates". Altra cosa són els vincles matrimonials (la institució del matrimoni, originalment desvinculada de l'amor) i, d'altra banda, el sexe.

Seguim amb Joan Fuster. L'amor -aquest sentiment, sensació d'enamorament, aquest estat- és una invenció dels trobadors provençals. Els poetes posteriors i la literatura en general, més el cinema, en van provocar la universalització. La qüestió, doncs, és que l'amor tal i com el coneixem avui dia -diguem-ne amor romàntic- és pròpiament un invent i, com tal, variable i canviant. Vol dir que per ventura ja no és aquella passió/devoció desfermada que vam aprendre de Romeu i Julieta, de Madam Bovary, de Violeta Valery o fins i tot de Vivian, la prostituta de Pretty Woman.

El que possibilita l'amor romàntic, ens ve a dir Fuster al seu Diccionari per a ociosos, és la servitud de la dona respecte de l'home. La dona depèn de l'home: emocionalment, però sobretot econòmicament. La dona venerada pels romàntics és una dona que no és dona, sinó l'ideal que s'escampa amb la literatura, la música i el cinema.

És plausible, doncs, que un canvi en els factors socioeconòmis -l'emancipació de la dona, en aquest cas- provoqui alhora una modificació de les relacions amoroses, ja que s'estableix una relació nova entre iguals i sense dependències, almanco econòmiques. Això suposa, de facto, l'agonia de l'amor romàntic i la necessitat d'inventar-ne un altre.

Com es manifestaran, sentimentalment parlant, els herois i heroïnes del futur un cop assumida plenament la nova condició de la dona? Mitjançant la inestabilitat.

Els enamorats clàssics es juraven amor etern. L'amor tendia a l'eternitat, es perllongava en el temps fins i tot després de la mort. Avui dia, en canvi, l'eternitat és impensable, per lenta. El temps i les relacions transcorren més ràpid: és l'era del fast love. No hi ha moment per a imaginar un amor basat en l'estabilitat (emocional, professional, econòmica). Només uns quants privilegiats poden permetre's el luxe de pensar a llarg termini.

L'amor romàntic és substituït progressivament per l'amor express. En l'amor, ja no hi ha sacrifici possible sinó només gaudi, que ha de ser immediat i amb un cost zero. Després ja vindran els efectes -de sempre n'hi ha hagut- col·laterals. És el preu per tancar els ulls i no fer-se gaire preguntes. Potser no tenen altre remei, els joves. I aquest és l'ideal: viure l'amor de pressa, abans que no es consumeixi.