"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
eliteratura | 20 Juliol, 2007 09:20
Sense haver d’usar la clau rovellada que, de tant d’estrènyer-la, li ha tenyit la mà d’un polsim vermellós, la porta, com el plor noctàmbul d’un moix de carreró, s’obre grinyolant.
L’heroi posa un peu al llindar, i a la fi entra a la casa.
Avança d’esma pels passadissos -la claror de les faroles s’escola pel mig del cortinatge i esculpeix en la foscor cossos d’homes que, endormiscats, jeuen en terra, borratxos, un rere l’altre. Més enllà, l’irat fill adolescent dorm sobre una flassada, estesa al costat del ca. En sentir-lo passar, el vell animal s’ha deixondit i ha reconegut la flaire de l’antic amo.
Ja és vora la cambra tancada: clava l’ull al forat del pany. Veu un home tombat al llit d’olivera, absort, mentre la dona, nua encara, es posa amb gest distret les mitges púrpura.
L’home vol girar cua; tanmateix, amb la frisança, la clau se li esmuny entre els dits engalavernats, i li cau sobre el trespol pedrós. Ting. Rebota tres cops, mentre s’obre la porta. Ha estat llavors quan l’ombra de la testa reial s’ha projectat, fantasmagòrica, a la paret. I la dona n’ha reconegut la silueta inconfusible, i l’ha cridat quan ja s’allunyava.
-Ulisses, torna!
Però ell ja ni hi sent ni hi veu, i ha tornat a emprendre el viatge que pensava finat.
Blog de Llorenç Carreres. Comentaris sobre literatura, premsa, cinema, política...
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |