Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Els menorquins d'Algèria

eliteratura | 26 Setembre, 2007 16:00

Fa molts anys que som seguidor de Miquel Calzada (Miki Moto). A l'època estudiantil, fins i tot organitzàvem sopars amb l'excusa de veure el mític Persones Humanes. Ha plogut molt, de llavors ençà, però Miki Moto continua fent la seva. Ho confés: li tenc enveja. Això de passejar-se per tot el món amb l'Afers Exteriors és increïble, encara que supòs que el ritme de producció deu haver estat molt alt i qualque dia no devia saber a quin país era quan s'aixecava al matí.

Realment fa temps que tenia ganes de parlar sobre aquest programa de viatges. I el desencadenant va ser un especial de dos capítols dedicat a Algèria emès aquest estiu. I per què m'ha interessat especialment aquest sobre Algèria? Doncs perquè el segle XIX hi havia una colònia molt nombrosa de menorquins. Segons Wikipedia, entre 1830 i 1850 van emigrar-hi devers 9.500 persones, quan la població de l'illa de Menorca just era de 39.000 habitants, més o manco. Brutal: gairebé un 25% de la població en aquella època! La dada és confirmada en la monografia Els menorquins d'Algèria, de Marta Marfany Simó (vegeu també, de la mateixa autora, l’article L’últim català colonial: els immigrants menorquins a Algèria durant els segles XIX i XX).

Doncs bé, fins i tot hi ha pobles fundats per menorquins, com per exemple Fort de l'Eau (en francès, Fort de l'Aigua). És curiós perquè al programa d'Afers Exteriors Patrici Larousse, nascut a Alger si bé va haver de sortir-ne de ben petit arran de la proclamació de la independència l'any 1962, s'hi refereix com a "Fort de Lo", és a dir, Fort d'Alaior. Només es tracta d'una anècdota, però és significatiu que encara perduri. 

Puc anar errat, però tenc la sensació que a Menorca, llevat dels cercles acadèmics, no hi ha pràcticament ningú que en sàpiga res, d'aquella migració provocada, si més no en part, pel proteccionisme impulsat pel govern espanyol de l’època, política nefasta que impedia d’abastir de blat estranger el mercat menorquí i, per tant, combatre la fam. A més, entre les causes de la immigració menorquina a Algèria, segons el testimoni del Canceller del Consolat General d’Espanya a Algèria reproduït a l’article de Marta Marfany, també cal afegir-hi l’exempció de quintes atorgada pel govern francès als joves que s’instal·laven en territori algerià.

Deia, doncs, que és curiós l’oblit de la immigració menorquina a Alger. La memòria popular conserva fresc el moviment migratori a Sud-amèrica. De fet, hi ha gent que encara parla dels immigrants a “Bones Aires” (la meva àvia hi tenia dos germans que ara tindrien un centenar d'anys) -, mentre que dels immigrants a Algèria no n'he sentit a parlar mai a ningú, encara que el darrer flux migratori, si bé no tan nombrós com al segle XIX, s’hi produí durant la guerra civil espanyola. Resta l'anècdota d'Albert Camus, que tenia una àvia menorquina, però poca cosa més. 

Tanmateix, els colons menorquins van conservar les arrels culturals i lingüístiques durant molt de temps. A la llengua catalana que s’usava a Alger li van dir “patuet”, i tenia molts parlants. En dóna fe el testimoni, recollit per Ferran Soldevila quan era director de la Biblioteca Pública de Maó l’any 1923 i esmentat per Marfany, d’un ciutadellenc que s’instal·là a Algèria als quinze anys. Interrogat per Soldevila, explicà que a Alger “hi ha ben bé dos-cents pobles, on, per cada habitant que parla francès, n’hi ha deu que parlen la nostra llengua, tan gran és el nombre de mallorquins, menorquins, valencians i catalans que hi habiten. Es pot recórrer bona part de la província o departament d’Alger sense saber parlar més que català”.

Finalment, els descendents dels menorquins d’Algèria van haver de sortir del país arran de la guerra d’independència (1962). Partiren, com la família de Patrici Larousse, cap a França, juntament amb la resta de pied-noirs. Però això ja és una altra trista història.

 

Comentaris

  1.  
    Els menorquins d'Algèria

    El món fa moltes voltes, Miquel. M’ha agradat el teu testimoni. No sabia de ningú que hagués tingut familiars a l’Alger i és clar que qualcú, com el sortós cas de la teva àvia, en devia tornar. No ho trobes, però, que la gent té més present la immigració a l’Argentina? De fet, sé de molts casos de nets de mallorquins (amb llinatges ben d’aquí) que han “tornat” aquests darrers anys, per causa de la crisi econòmica. Cosines de mon pare també en van tornar, de Bones Aires, temps enrere. Una encara és viva.
    També és ben curiós això de la travessa en llaüt fins a Algèria, ara precisament que arriben les pasteres també d’allà, en tant males condicions i perseguits just arriben a terra. La gent tenim tan poca memòria...
    D’altra banda la monografia de Marta Marfany, Els menorquins d’Algèria, fa referència al centenari de la fundació de Font de l’Eau per menorquins que es celebrà l’any 1952, centenari durant el qual es disputà un partit de futbol entre un equip local i un altre que hi anà de Menorca. S’hi convidaren els batles de Maó, Ciutadella Sant Lluís, Es Castell i Ferreries, la qual cosa demostra, segons Marfany, que els habitants de Fort de l’Eau tenien molt clar quins eren els seus orígens.

    Llorenç | 26/09/2007, 20:52
  2.  
    emigració a Algèria

    Hola Llorenç,

    som de Menorca i em dic Miquel, de petit s'àvia em contava que l'avi (matern) havia viscut, i treballat, a Algèria entre finals del XIX i principis del XX on hi va tenir fills/es (parèntesi, el meu avi matern es va casar dues vegades, jo sóc net de la segona dona), es veu que parlava francès amb fluïdesa, trob que era mecànic/motorista , cosa molt novella en aquella època. Me semble que per algun racó hi deu haver algunes fotos de quan vivia per allà.

    De fet la proximitat de Menorca amb Algèria (el port de Maó havia esta una aturada entre Marsella i Alger) fins i tot hi va haver gent que hi anava amb llaüts (un parell de dies de travessa o menys si el vent era bo).

    Be, m'ha fet gràcia aquest post. Segur que, encara, hi ha gent major que recorda alguna cosa d'aquestes.
    Per cert, no estic tan segur que Fort de l'Eau l'haguessin fundat menorquins/es, però segur que molts hi van anar a viure. A Maó hi ha una avinguda que rep el nom de Fort de l'Eau.

    Miquel | 26/09/2007, 17:59
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS