eLiteratura

"Som allò que llegim i tenim el que dam". Ponç Pons

Càsting a la televisió pública

eliteratura | 10 Gener, 2008 15:30

Vaig estar a punt d'anar a un càsting per a la televisió amb la meva fill càsting televisió

a. He de reconèixer que tenia curiositat per veure això de la "tele" des de dins. Es tractava d'un programa nou d'IB3. Cercaven, precisament, membres d'una família (pares i fills, avis i néts...). Ja sé que en general els concursos televisius no són cap meravella, però, ingenu de mi, pensava que ens demanarien qualque tipus d'habilitat per passar el càsting. Saber fer qualque cosa amb una mica de gràcia, contestar un parell de preguntes o qualque cosa per l'estil.
Finalment, no hi vam anar. Em vaig assabentar que l'únic que havies de fer per passar el càsting era plantar-te com un estaquirot, no fer res. No participaves de cap concurs o prova, sinó que formaves part del decorat. T'utilitzaven com un monea. Això, la publicitat i les trucades per telèfon no ho explicaven. Hi anaves, doncs, mig enganat, atordit per la curolla televisiva. Pública, això sí (vol dir que tots hi apoquinam).