eLiteratura

"Som allò que llegim i tenim el que dam". Ponç Pons

Hivern

eliteratura | 04 Febrer, 2008 15:30

Fa un dia lleig, rúfol, impredictible, que acabarà en no-res, sense pena ni glòria. Un dia mediocre, brut i humit. Apareix, d'amagat, un rajolinet de sol, empegueïdor, rere el gris monòton del cel. Mitjan hivern. L'odiï. Ja no puc més. He de mester el solet d'abril, el despertar de la terra per sortir d'aquest ensopiment hivernenc. No sé com hi ha gent que pot viure mesos i mesos sense sol, sense la claror neta de la Mediterrània.

A la fi, el dia s'ha estirat. Si no fes vent, hauria estat agradós i tot. Tanmateix, els llençols estesos ho han agraït. En recollir-los, sent la tebior momentània del sol hivernenc -sobri, justet, agraït- que implora l'adveniment de la primavera.

Comentaris

Re: Hivern

molt ben escrit, grata sorpresa,

em sembla que l'hivern és aquella època en la qual vius un replantajament constant,

una abraçada

Pere Vilanova | 04/02/2008, 22:14
Senzill

i molt bonic. Això és l'hivern, potser: un trànsit cap a la primavera. salutacions des de València, on la llum també té un nosequè d'especial, com a ses illes.

Begonya | 04/02/2008, 21:07