Intuïa que el brau, separat de la resta de bestiar i amb un posat poderós i esquiu, qualque cosa devia tenir de diferent. Les vaques, res; ja es veia bé que eren femenines. A més, totes tenien nom: Pastora era el més comú. Però fins i tot n'hi havia que tenien nom d'estrelles del cinema -artistes, en deien. Així, et podies trobar perfectament amb una Gilda o una Rebeca. Tanmateix, en sentir parlar el pare i l'oncle que si aquella vedella això i que si aquell vedell allò, mentre desfilaven pel caminot cap al bouer, tenia la sensació que es perdia qualque cosa. El sexe, en aquell temps, era obscur i indefinit. Va resoldre demanar al pare de quina manera ho coneixien, si era vedell o vedella. I ell li va contestar: -I tu, com ho coneixes si és un fillet o una filleta? L'infant no ho va dubtar gens, i va dir rialler a son pare: -Per la cara! El pare, alleujat, va tancar la qüestió de manera contundent: -Idò, això és ben igual. De llavors ençà aquell ninó, en veure passar la corrua de vedells i vedelles, bé que els mirava la cara, fent esforços per esbrinar si eren mascle o femella, sense mai arribar a conèixer si aquells animalons tendres esdevindrien un Tarzan o una Jane.
|
A mi que de menut la Jane em semblava excitant, ara al veure la teva fotografia amb aquest davantal de feinejar per casa, ja no és el mateix... ara això sí, es clar que es vedella i no vedell ;-)
Gràcies per l'enllaç, jo també t'enllaço. Ens llegim!