Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Melcior Comes. La batalla de Walter Stamm: infern d'anada i tornada

eliteratura | 27 Febrer, 2008 15:00

D'entre totes les novel·les publicades recentment sobre l'Alemanya nazi, he esperat a llegir primer La batalla de Walter Stamm , la darrera obra de Melcior Comes -malgrat El llibre dels plaers immensos, al meu entendre, fallida-, perquè confiava en el talent de l'autor pobler. I així ha estat. Encara que -mal m'està dir-ho- hi perdurin certs tics, és obvi que Comes ha madurat. Ha après ha administrar millor els mecanismes novel·lístics. Així, el resultat és una obra més compacta i treballada, sense tants alts i baixos rítmics i argumentals.

La batalla de Walter Stamm és la història d'un jove alemany, culte, que es veu immers, a desgrat seu però sense que tinguem notícia que hi posàs impediment quan treballava per a l'Estat Major alemany, en el conflicte de la II Guerra Mundial. Condemnat accidentalment per alta traïció, el tanquen en un camp de concentració, d'on aconsegueix sortir més o manco il·lès per ingressar en un batalló disciplinari destinat al front rus. Allí, juntament amb el seu company Kiefer -una espècie de superhome-, viurà en primera línia la batalla de Stalingrad, una de les més cruentes de la història de la humanitat.

En aquella gran operació bèl·lica es van enfrontar dos exèrcits els quals, si més no aparentment, simbolitzaven dues concepcions ideològiques i socials antagòniques; concepcions que, en el fons, no eren sinó dues cares de la mateixa moneda, amb un denominador comú: el menyspreu més profund per la vida humana. En definitiva, un nihilisme que es manifesta en el patiment, la violència i la crueltat portats gairebé fins a l'infinit, a l'absurd més gran que fins llavors havia arribat la humanitat.

I Comes, que s'enfronta cara a cara amb la malignitat que destil·len els nihilismes hitlerià i estalinista -malignitat sobre la qual hi ha moments en què pareix extasiar-se-, escomet la tasca terrible de diagnosticar el mal des del punt de vista del supervivent. No podia ser d'altra manera. Stamm, que s'havia convertit en una màquina de matar, no manifesta, a diferència de molts jueus supervivents, cap penediment per haver sobreviscut. El jove berlinès, representant d'una generació que va créixer sota el règim de Hitler, tot i ser actor de la història, apareix com un simple executor a les ordres mai no discutides dels oficials nazis, sense cap més objectiu que sobreviure. Tal volta no tenia altra opció. No hi ha herois. No hi ha patriotisme entre la soldadesca, només instint de supervivència.

No és possible, doncs, la identificació amb el protagonista. No ens repugna, però no ens hi podem identificar. Si Stamm hagués mort a Stalingrad, no ho hauria sentit cap lector. Un mort més o menys, no afecta la dimensió terrible de la tragèdia. És així com es manifesta la literatura de l'horror. Sense cap concessió envers l'home, cap al mascle guerrer que convertí el segle passat en una mena de carnisseria brutal i imperdonable de la qual seixanta anys després encara patim les conseqüències. Ho torn a dir: no hi ha heroisme ni empatia. Tampoc espai per a la introspecció durant la batalla. Tot és pur instint, acció: la descripció magnífica de la batalla que corroeix els homes. La vida al front és ferum, por, fam, sadisme, violència incontrolada, antropofàgia. Són les millors pàgines de la novel·la.

El final, malauradament, fluixeja una mica. Si hi sobra qualque cosa a aquesta novel·la, és el final. Me sap greu, molt. Però m'ha sobrat aquesta espècie de happy end  conciliador i precipitat. Si bé és cert que sempre hi ha una porta oberta a l'esperança i la redempció, la prosa de Comes perd credibilitat. No és, per a mi, un final conseqüent. Comes posa en marxa, descompassat, el ventilador del temps i devora els anys com si res. Els esdeveniments es precipiten i en una sola pàgina fulmina una cinquantena d'anys, durant els quals Stamm va refer la seva vida (dona, casa, fill, néts, diners...) d'una manera gairebé bucòlica, malgrat l'estrès posttraumàtic que sens dubte l'afectava com a excombatent. Finalment, nonagenari, el vell Stamm reviu el dolor i el patiment dels morts de la guerra. El seu missatge conciliador, tanmateix, no arriba a ningú, ni al fill ni als néts, ja que els ha ocultat el seu passat. Stamm ja no tem la mort, però sempre l'acompanyaran l'horror i la desolació.
 
Batalla de Stalingrad
 
Imatge extreta de Wikipedia

Comentaris

  1.  
    Sobre la maduresa

    El que no me convenç gens ni mica de la crítica i del que he vist pels posts posteriors, així com també a algunes altres crítiques que s'han publicat, és la presumpta immaduresa de l'autor (o el fet que vagi madurant, és igual). Per descomptat que d'aquí a 30 anys, les novel·les den Melcior seran més madures... Com ho han estat les den Porcel, les den Monzó, els diàlegs den Plató. Trob que al·ludir a la manca d'experiència és una obvietat, no aporta res. I també m'empipa, si se'm permet dir-ho així, la tesi segons la qual la immaduresa es revela en "tics" com la incorrecta "administració dels recursos novel·lístics" o els "alts i baixos rítmics argumentals" (o, com diu Xisco Grimalt, "els excessos i el barroquisme"). Per què? Al meu parer, és obvi que el ritme del qual dota Comes les seves novel·les està acuradament pensat. Sí, amb alts i amb baixos. Jo no crec que falli, crec que els alts i baixos són desitjats. Els plaers immensos no vol ser un relat rítmicament conjuntat, controlat; jo crec que és volgudament desbocat unes estones, pla unes altres, i tot plegat descontrolat: com els plaers i la vida del jove protagonista. En La batalla de... sí que hi ha una voluntat de contenció rítmica, i compartesc la idea que no s'acaba d'aconseguir. El final... Potser sí que falla un poc. Però crec que era necessari posar-ho, potser hauria d'haver estat un epíleg. Per acabar, vull dir que estic del tot d'acord amb el que diu en Joan Perelló: m'entusiasmen els "escriptors valents i ambiciosos que creuen molt en la literatura". Clar que s'ha de llançar i fer una novel·la sobre la inabastable segona guerra mundial! Salut!

    Toniot | 28/03/2008, 21:12
  2.  
    bluff postporcèlic

    Aniria bé que els enllaços que recomanes no fossin a llocs de pagament o bé que me fessis arribar, així com sigui, els articles ja que d'aquesta manera podria conèixer els arguments que sustenten les teves afirmacions. Si no, hauràs fet retxes dins l'aigua.

    Llorenç | 07/03/2008, 18:45
  3.  
    bluff postporcèlic

    Bastin aquests enllaços per afegir-hi menys condescendència i major rigor crític:
    http://www.elpais.com/archivo/pdf/20080306elpbqc_1@8.pdf

    http://www-org.lavanguardia.es/premium/pdf/PdfShow?p_action=showpdf&p_id=68648370&p_data=20080305

    Deu ser per açò les seves queixes a http://anatomiabloc.wordpress.com/2008/03/05/capelletes/ Tenc altres sospites

    whynot? | 07/03/2008, 17:12
  4.  
    La batalla de Walter Stam

    Llorenç: Crec que t'has precipitat una mica fent el comentari de "La batalla de Walter Stam" sense haver llegit primer "Les benignes", de Jonathan Littell. Llegint el teu comentari, he tengut tot el temps la impressió que estaves parlant no de Walter Stam, sinó de Maximilien Aue, el protagonista de "Les benignes", perquè tot això que tu atribueixes a Stam, molts crítics ho han atribuit anteriorment a Aue quasi amb les mateixes paraules. L'argument de les dues novel·les és idèntic, i les conclusions calcades. Quina de les dues es va escriure primer?
    Quan Comes, en guanyar el Josep Pla, explicava de què tractava la seva novel·la, tothom li va mencionar "Les benignes".
    En tot cas no crec prudent per un jove de 28 anys que s'atreveixi amb un tema que han tractat gairebé tots els grans novelistes del segle XX i precisament en uns moments en què s'han publicat novel·les com "Les benignes", "Vida y destino" o "Crónicas de Kolimá". Potser és un repte massa ambiciós voler fer-lis la competència amb un tema que li cau tan llunyà. En tot cas, s'hauria d'haver documentat d'una manera molt més rigorosa, perquè a "La batalla de Walter Stam", (en aquests moments estic a la pàgina 87) d'entrada, ja hi ha dos errors de "bulto". En el Berlín de 1940, on ell situa el començament de l'acció,no hi va haver "cues davant les botigues per aconseguir aliments" fins ben entrat el 1944. I a la cara de la gent no se li podia endevinar mai "una incerta esperança", perquè el 1940 tots els alemanys estaven eufòrics per les fulminants victòries de Hitler.
    Aclarit això,m'agradaria afegir que jo també pens que "El llibre dels plaers immensos" és una novel·la fallida. Tenc total confiança en les extraordinàries qualitats literàries de Melcior Comes, però ha d'aprendre a controlar els excesos i els barroquismes. Com tu molt bé dius, Llorenç,li falten camionades de contenció. I també pens, com tu, que cal que quedi clar que si parlam de Melcior Comes és perquè creiem en ell. I precisament perquè estam convençuts de la seva vàlua, li hem d'exigir molt.

    Xisco Grimalt | 04/03/2008, 18:45
  5.  
    La batalla...

    Benvolguda Caterina, sabia cert que hi hauria aspectes de la ressenya d'aquesta novel·la que no hi estaries d'acord.
    Walter va sobreviure però no era innocent. No volia anar al front però l'hi enviaren. Ben satisfet que estava a l'Estat Major alemany, fent de copista o d'auxiliar. S'hauria pogut oposar al règim nazi. No ho va fer, com molts d'altres alemanys. Hitler no va pujar al poder per la gràcia de Déu. Uns hi estaven a favor, d'altres simplement ho consentiren. Però va ser massa gros el que va fer Hitler per a què els consentits siguin innocents. No vull erigir-me en jutge de ningú i, per tant, no afirmaré que siguin culpables de res. Però no vol dir que me resultin simpàtics. És per això que la mort de Stamm no m'hauria fet patir -en el sentit de sentir-ho profundament, no és que li desitgi cap mal-, perquè per voltes que hi faci no aconseguesc identificar-m'hi. Tampoc no l'identificaria amb veterans de la Guerra Civil Espanyola, almanco no ho faria amb els del bàndol republicà. A les guerres tothom pateix, però n'hi ha que pateixen més que els altres. I et puc garantir que sé de què parl.
    Quant al final, tens raó que no és del tot esperançador i, sí, hi ha l'advertència del perill de la repetició de la història. No obstant això, al meu entendre, Comes té una certa pressa a tancar la novel·la. Tal volta ens volia mostrar l'horror de la guerra i com afectà posteriorment als supervivents. Per això darrer en va tenir prou amb un capítol, quan la narració de la guerra al front rus és molt més extensa. És precisament aquesta condensació el que no me convenç. Com la història d'amor amb l'amiga de Lina, Anna. Jo n'hauria volgut saber més coses: hom no arriba destrossat d'un camp de concentració, es casa amb una noia violada i embarassada i refà la seva vida a cop de viatges, una fugida cap envant que també apareix a la novel·la anterior. Tot plegat, doncs, no m'acaba de convèncer, tot i que, la part central de la novel·la m'ha agradat bastant.

    Llorenç Carreres | 03/03/2008, 17:42
  6.  
    La batalla...

    Benvolgut Joan, t'estic agraït pel comentari. És veritat que estem lligats per l'amor a la literatura i per això, precisament, és bo discrepar i intercanviar opinions perquè així -jo el primer- podem aprendre els uns dels altres. Quina llàstima no poder mantenir conversa amb els nostres autors preferits! Tenim els llibres, que no és poc. I podem tornar-hi sempre que vulguem, la qual cosa és una gran sort.
    Reprenent el fil del teu comentari, et diré que no sé si novel·la fallida és el més adient, però si l'hi he qualificada és perquè pens que a "El llibre dels plaers immensos" hi ha ambició, però no hi ha contenció. Cal mesurar. Una novel·la no és un xiclet que s'allargassa a voluntat de l'autor. Cal justificar cada mot, cada acció, davant la pròpia novel·la i el lector.
    Si Melcior Comes fos un autor de segona, no me parlaríem més. Tanmateix estic d'acord amb tu que pot aportar molt a la literatura catalana. Pens, però, que encara no està a l'altura, per exemple, d'un Quim Monzó o d'un Francesc Mira. Potser el problema és que tothom -les editorials sobretot- vol fer molta via. Entenc que fer literatura, i més en català, no és fàcil. Per això hi ha tants de premis, entre d'altres motius.
    No obstant això, supòs que convindràs amb mi que l'excel·lència no s'assoleix només amb una prosa de primera, amb un estil enlluernador, i una imaginació desbordant. Hi ha l'estructura, hi ha l'argument; tot s'ha de sospesar. El final, per exemple: la història d'Ornella és poc versemblant. La història de la Camorra, l'amor a primera vista, la fugida a Sicília... Tot en un tres i no res, un parell de pagines (com al final de "La batalla de Walter Stamm". I passen dos anys de "felicitat fascinada", abans de partir cap a Barcelona i després a Mallorca... Tot plegat no m'acaba de convèncer. Així es justifica, doncs, la qualificació de "fallida", que no vol dir dolenta.

    Llorenç Carreres | 03/03/2008, 17:22
  7.  
    Re: Melcior Comes. La batalla de Walter Stamm: infern d'anada i tornada

    Hi ha opinions de la crítica de la novel·la de Comes que, tot i que m'ha agradat el text, no hi estic d'acord.
    Una és el fet que la mort del protagonista no ens hagués sabut greu. Melcior ens presenta un Walter que podria ser qualsevol de nosaltres però que per unes circumstàncies adverses es veu a fer coses que no li agraden. O és que si tenguessim la opció de matar o que ens matin ens deixariem matar? No crec que les persones siguem sants i les guerres no tots són dolents. Qui no ha tengut padrins o pares que lluitaren a la Guerra Civil? Soldats normals que es veien obligats a fer una guerra que no volien? Hi va haver molts morts i de ben segur que alguns padrins o pares mataren (perquè està clar que algú ho feia) però potser callen.
    I el segon és el final. A mi em sembla magnínfic perquè n'hi va haver que varen sobreviure i s'han vists obligats a portar càrregues de crims o violència al damunt perquè no crec que tots ho fessin per gust. El Walter vell segur que a molts els recorda a algun familiar major que participà de la guerra (civil en aquest cas)
    El missatge tampoc em sembla del tot esperançador encara que aquesta sigui la intenció. També és com una advertència de que tot aquell horror pot tornar a passar, que les guerres han existit des de sempre, potser quan menys ho esperem, com li passa a Walter.
    És la meva opinió ;)
    Salutacions!

    caterina | 29/02/2008, 09:40
  8.  
    Melcior Comes

    Encara no he llegit la darrera novel·la de Melcior Comes, La Batalla de Walter Stamm, com pràcticament cap de les que s'usen ara entorn de les guerres europees i el nazisme. El comentari, per tant, no va dirigit al que opines sobre aquesta novel·la. El que m'ha sorprès és que consideris "El llibre dels plaers immensos" com a una obra fallida. A mi em va sorprendre favorablement. M'agraden aquests escriptors valents i ambiciosos que creuen molt en la literatura. La meva intuició me fa pensar que en Melcior Comes ens h'ha d'aportar un valor afegit a la nostra narrativa. En qualsevol cas me complau tenir punts de vista diferents. Així com en política es fa difícil mantenir positures divergents, en la literatura aquesta dificultat queda superada per l'estima a un status superior, la paraula.

    Joan Perelló | 27/02/2008, 15:33
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS