Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Contes fantàstics del XIX, a cura d'Italo Calvino

eliteratura | 04 Març, 2008 15:00

He oído cuanto passaba en el cielo y en la tierra. He oído muchas cosas del infierno. ¿Como, entonces, puedo estar loco?

El corazón revelador
Edgard Allan Poe


Diumenge assolellat, extremadament primaveral. Visitam, de bon matí, el mercat dels encants de Consell. S'hi acaramullen centenars de persones. L'amo de l'aparcament, una tanca a la sortida del poble que deu ser el millor negoci de la comarca, es fa d'or. Un euro l'entrada. Cotxes, cotxes i més cotxes aixequen una polseguera de por. Feim coa per entrar-hi. Hi ha una furgoneta amb propaganda electoral, amb un home que s'esganya amb un megàfon: vota (en espanyol) tal-tal-i-tal! I un memeu. Estic fart de consignes, de frases fetes, de mentides.

Continuam cap a l'aparcament. A la dreta ja hi ha paradetes, però fa mal comprar-hi, perquè els cotxes hi passen a la vora i has d'anar amb molt de compte. Sobretot si dus infants. Ja hem deixat el cotxe i anam cap el mercat. Hi ha de tot. Tot el que segueu capaços d'imaginar, ho podeu trobar al mercadet. Tot manco el que cerqueu. Això, sortosament, no és un supermercat on hi ha un lloc per a casa cosa. Aquí regna el desordre. Primer de tot, les parades. De vegades hi són, de vegades no. Hi ha els professionals, hi ha els amaters. Hi ha qui hi va a fer negoci. Hi ha qui hi va, esporàdicament, per passar gust i mirar de vendre quatre bagatel·les que té per casa. Els venedors alemanys són els més endreçats, i també els qui foten els claus més grossos. Es pensen que venen macarins. Els millors, en general, són els espontanis: un bon dia van i munten la paradeta. Tot a 1 euro, més o manco. Bon preu.

La meva debilitat, però, són les pel·lícules en format DVD. Hi trobes clàssics, i no tan clàssics, per 1, 2, 3 o 5 euros. Aquesta setmana hi anava dispost a carregar. No he topat, tanmateix. És ben cert: basta que hi vagis amb una idea preconcebuda perquè hagis de plegar amb les mans buides. Tal dit, tal fet. En surt coa baixa. Així que, decebut, acab de fer la volta. Hi ha un homenet que ven llibres de segona mà. Gairebé segur que és dels fixos. Tanmateix, no es farà milionari. S'asseu plàcidament al balancí i llegeix, concentrat, ben calentet. Qualcú amb mala llet podria fotre sota i carregar de llibres, i el velletó, amb la barba curosament retallada i la vista fixada en el llibre, no se'n temeria. M'hi acost i començ a triar i remenar. No confiï comprar res. La recerca de llibres de segona mà és com la loteria. Molt difícil que et toqui qualque cosa. No hem de perdre l'esperança, però. Veig d'un tros enfora una capseta curiosa, amb la imatge un tant friki d'una monja amb els pits mig descoberts. M'hi acost. Es tracta, ni més ni manco, de Cuentos fantàsticos del XIX: dins la capseta hi ha cinc volums diminuts, molt ben editats. L'edició és del Circulo de Lectores i la selecció (Hoffman, Balzac, Walter Scott, Gogol, Poe, etc., etc., etc.) a cura d'Italo Calvino. Cada conte, a més és prologat pel propi Calvino. Una petita joia. A darrere hi ha una altra capseta, amb cinc volums més. La selecció es divideix en dues parts: "lo fantástico visionario" i "lo fantástico cotidiano". Pens tot d'una amb el meu amic Fausto; li encanta aquest gènere. Jo no en som cap especialista, però m'adon del valor literari del contingut de les dues capseta. M'adreç al vellet i li deman preu. 5 euros una capseta; totes dues, 9. Li don un bitllet de 10 i ell cerca el canvi. Com que no en troba, li dic que és igual, que ja m'està bé. Però ell insisteix que són 9 euros i comença a tornar-me monedes de 10 cèntims. Somric i les hi accept. Fantàstic. Partesc amb una sensació de plenitud indescriptible, feliç.

Sorpresa final: de nit, trec les capsetes per comprovar l'estat dels volums. Perfecte, la majoria ni tan sols han estat llegits. I, gràcies a les capses, ni una mica de pols. A qui devien pertànyer? Per què els van vendre? Dins la capseta corresponent als contes visionaris hi apareixen dos papers. Hi ha cites anotades, de Mark Twain ("Causa extrañeza que la valentía física sea tan común en el mundo, y la valentia moral tan rara", així talment) i d'altres escriptors. Gir el full i, vaja, hi ha escrits una data (març de 1999), un nom i una adreça que m'és familiar. És del meu poble. El carrer -hi apareix encara la nomenclatura franquista- és el del general Mola, si no vaig errat, entre la Palmareta i la plaça Nova, a la part antiga del poble. En aquest carrer hi va viure molt d'anys una tia meva, cosina de mon pare i nascuda a l'Argentina. El nom, ja serien massa coincidències i realment estranyes, no és el d'ella.

En llegir els petits volums, però, sempre em quedarà el dubte de com aquest llibre ha arribat de Menorca a Mallorca. En tornar als encants de Consell, si ve bé, ho demanaré al vellet de la barba, per si me'n pot donar qualque aclariment. Si no, aquest misteri sense resoldre sempre formarà part dels contes fantàstics del XIX.
 

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS