eLiteratura

"Som allò que llegim i tenim el que dam". Ponç Pons

L'únic miracle possible

eliteratura | 18 Març, 2008 16:00

Àngel caigut,
cos lliure d'impureses,
aigua de pluja a primera hora del matí.

D'un nadó, la primera rialla.
Una abraçada després de la mort.
Existir sense cap pretensió (ni estar-ne segur).

Respirar sota l'aigua.
Escriure amb tinta invisible.
Estimar la follia (però) aparentar sensatesa.
Creure en l'escriptura com a forma de remissió.

Plorar dins la dutxa
un bes amarg i sense llavis.

Un tatuatge inintel·ligible de tant demacrat.
Una processó d'agnòstics.

El miracle de la paraula.

Llorenç Carreres

Comentaris

Permís poètic

L'únic miracle possible... el miracle de la paraula.
Jo també m'emporte això, Llorenç, amb el teu permís poètic.
Bona primavera.

novesflors | 24/03/2008, 14:44
Re: L'únic miracle possible

és den llorenç carreres??

kpi | 23/03/2008, 10:45
És del Llorenç

Caterina, el Llorenç signa al final del poema.
Llorenç, si pogués et robaria el poema sencer, i si només pogués quedar-me'n un tros, me'n portaria: El miracle de la paraula.

Sigorgik | 22/03/2008, 17:06
Re: L'únic miracle possible

M'agrada! L'he copiada i guardada. De qui és?

caterina | 19/03/2008, 13:59