"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
eliteratura | 25 Abril, 2008 14:00
Rustically solemn or in rustic laughter Lifting heavy feet in clumsy shoes. T.s. ELIOT, East Coker Poesia és una mena de mecànica de mots, de drings, de sons, barreig del silenci i a la vegada una dansa de mites portant pites, mots i mites donant-se la mà com en un sagrament molt convenient. Peus que s'alcen, peus que es baixen, en un combat a mort contra el renou, com a pilotes en fred o en calent que han de rebotre exactament no com el cap de ball voldria sinó com la música, més exacta, vol. Original i gens, sense voler posar-se cap ploma al capell damunt el fang o damunt tot de pols, damunt la cendra d'ossets innombrables encara amb esma per a cruixir fort, amb bon temps o amb mal tems, en temps crudel o en temps fidel. Com per a matrioniar amb encert cal, tanmateix, una mica de pau, de lleure d'au, d'encert de daus, un poc de sal i un raig d'art, per a ballar-la bé, aquesta dansa, comptant els passos i amidant el gest, un i una, la femella i el mascle, reproductors en consorci, xorcs per separat. La resta és conxorxa. El riure, si és plural, ni el mar ni el freu no el faran seu. Bartomeu Fiol |
Blog de Llorenç Carreres. Comentaris sobre literatura, premsa, cinema, política...
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
És una manera de veure-ho. La poesia podria simbolitzar l'instant, però la paraula hi és més densa, ha madurat, el seu pes específic ha de ser superior. Ara bé, a les grans novel·les això de vegades és capgira i el resultat és brutal, inabastable...
La novel·la és el dia a dia. El poema és l'instant.
En el Diari de l'Escola de este miércoles hay un artículo dedicado al libro de Eduard Connolly en cuyo antetítulo dice "el principal vehicle de transmissió del saber humà".
Toda alabanza al libro me parece bien aunque creo que hasta finales del siglo XX el principal vehículo de transmisión del saber fue la palabra hablada, incluso en universidades, etc.
Actualmente, ya con Internet, creo que la palabra hablada está perdiendo fuerza y aparece la palabra escrita. Si en tiempos de la palabra hablada era importante escuchar y hablar, ahora ya no sólo es leer, sino leer y también escribir.
Un saludo.