Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

No dic el que dic, sinó el que dic més enllà

eliteratura | 25 Abril, 2008 14:00

Som sobretot un lector de novel·la. No tenc ni idea de quantes en dec haver llegir durant la meva vida. Centenars, enTaula d'argila, 6.000 anys abans de Crist: claredat i concisió tot cas. Podríem dir  l'aprenentatge lector d'una novel·la és més natural. Les  novel·les  són, en certa manera, una perllongació de la vida. També una projecció i fins i tot, quan t'ho pots permetre, una evasió (necessària).

Llegir em relaxa. Escriure, en canvi, és un exitant brutal. Succeeix, però, que d'ençà que vaig obrir eLiteratura, cada cop més, vaig lligant una cosa amb l'altra: llegesc i escric, llegesc i escric. Ciberescriptura, ciberlectura. Constat, tanmateix, l'enorme diferència entre la lectura convencional i la ciberlectura. No pots dir mai d'aquesta aigua no en beuré, però difícilment m'avesaré a llegir una novel·la, posem per cas, mitjançant una pantalleta, ja sigui d'ordinador o d'un eBook. Són massa anys, i bons, de llibres convencionals. El llibre, possiblement, és el millor invent de la humanitat. Si bé això no vol dir que hagem d'enfrontar-lo als formats digitals. Així, paradoxalment, ha estat gràcies a les noves tecnologies que jo, un lector de novel·les, de manera gradual m'he acostat a la poesia. La poesia, entre d'altres coses, és síntesi i concisió, característiques que comparteix amb bon post.
 
Un bon post, doncs, ha de ser necessàriament breu. De vegades hi ha temes que exigeixen més espai, de vegades ens hi allargam massa, però estic convençut de la validesa d'aquesta norma.

I ara, el poema.

Rustically solemn or in rustic laughter
Lifting heavy feet in clumsy shoes.
T.s. ELIOT, East Coker

Poesia és una mena de mecànica
de mots, de drings, de sons,
barreig del silenci
i a la vegada
una dansa de mites portant pites,
mots i mites donant-se la mà
com en un sagrament molt convenient.

Peus que s'alcen, peus que es baixen,
en un combat a mort contra el renou,
com a pilotes
en fred o en calent
que han de rebotre exactament
no com el cap de ball voldria
sinó com la música, més exacta, vol.

Original i gens,
sense voler posar-se cap ploma al capell
damunt el fang o damunt tot de pols,
damunt la cendra d'ossets innombrables
encara amb esma per a cruixir fort,
amb bon temps o amb mal tems,
en temps crudel o en temps fidel.

Com per a matrioniar amb encert
cal, tanmateix, una mica de pau,
de lleure d'au, d'encert de daus,
un poc de sal i un raig d'art,
per a ballar-la bé, aquesta dansa,
comptant els passos i amidant el gest,
un i una, la femella i el mascle,
reproductors en consorci, xorcs per separat.

La resta és conxorxa.
El riure, si és plural,
ni el mar ni el freu no el faran seu.

Bartomeu Fiol
 
 
Llegiu també:
                        La mitificación del libro y la desaparición del papel
                       
                        La literatura a la xarxa (i 8)

Comentaris

  1.  
    Poesia i novel·la

    És una manera de veure-ho. La poesia podria simbolitzar l'instant, però la paraula hi és més densa, ha madurat, el seu pes específic ha de ser superior. Ara bé, a les grans novel·les això de vegades és capgira i el resultat és brutal, inabastable...

    Llorenç | 25/04/2008, 16:45
  2.  
    Re: No dic el que dic, sinó el que dic més enllà

    La novel·la és el dia a dia. El poema és l'instant.

    novesflors | 25/04/2008, 16:22
  3.  
    ¿Y la palabra hablada?

    En el Diari de l'Escola de este miércoles hay un artículo dedicado al libro de Eduard Connolly en cuyo antetítulo dice "el principal vehicle de transmissió del saber humà".
    Toda alabanza al libro me parece bien aunque creo que hasta finales del siglo XX el principal vehículo de transmisión del saber fue la palabra hablada, incluso en universidades, etc.

    Actualmente, ya con Internet, creo que la palabra hablada está perdiendo fuerza y aparece la palabra escrita. Si en tiempos de la palabra hablada era importante escuchar y hablar, ahora ya no sólo es leer, sino leer y también escribir.
    Un saludo.

    Fabián | 25/04/2008, 15:16
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS