Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall (tristament trencada)

eliteratura | 23 Maig, 2008 14:31


 
 
Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall no és el millor film de la saga. Tot i ser un producte 100% Indiana (diversió, aventura, espectacularitat i dosis d'humor, més una "sorpresa" que no és el moment de desvetllar) el guió ha perdut frescor i idees. Tanmateix, cal afirmar contundentment que el problema, tot i l'edat, no és de Harrison Ford, que aguanta el ruixat amb bones maneres i una excel·lent condició física, sinó de direcció i producció.
 
El temps, però, no ha passat debades per al doctor Jons1. Ens trobam al 1957, en plena guerra freda. Els russos,Indiana Jones doncs, són els dolents. Es rememora la paranoia comunista encapçalada pel senador McCarthy que esquitxarà de ple el nostre heroi. Coneixem, així, el passat d'Indiana després de la II Guerra Mundial i com serví els Estats Units d'Amèrica en la causa antisoviètica, encara que l'FBI no n'està gaire convençut. A la mitja hora de projecció, després d'un inici prometedor, el doctor Jones ha de fugir per cames de la universitat.
 
El film fa un tomb, comença pròpiament la trama i, també, els problemes. Indy es trasllada al Perú amb el jove Mutt Williams per rescatar la mare d'aquest i el vell amic d'Indiana Harold "Ox" Oxley. Entre i entre, salvarem l'escena de la persecució motorística —possiblement,  el millor de la pel·lícula. Al Perú Indiana ha de recuperar un valuós i esotèric crani de cristall, una arma secreta per dominar el món. El russos també el volen. S'inicia d'aquesta manera una llarga persecució —una fuita cap envant que posa de manifest la pobresa de l'argument a partir d'aquí— enmig de la selva, molt ben filmada i amb el segell Spielberg, però que no aporta res nou a la sèrie, a banda de la frívola escena en què Mutt Williams imita Tarzan tot engronsant-se de liana en liana.
 
Els films d'Indiana Jones  s'han caracteritzat per les arriscades escenes d'acció i la proliferació d'elements paranormals. Això, fins ara,  no li havia restat versemblança. Estava integrat dins l'univers d'aquest heroi. Al meu entendre, però, en aquesta ocasió Spielberg ha volgut forçar massa. Posaré dos exemples:
a) Sobreviure a la caiguda de les tres cascades és impossible. A més, la topada amb l'arbre és més que casual: està fora de lloc, no té cap ni peus.
b) El desenvolupament final de la història dels extraterrestres és més pròpia d'Els encontres a la tercera fase o d'ET. En el fons, no és res que el fruit d'una obsessió mal acotada per part del director.
 
Del final, m'estim més no parlar-ne. Que cadascú el valori així com pugui. En definitiva, aquesta darrera entrega mereix, justet justet, un aprovat. No calien tants anys per això. És un fet que Indiana Jones morirà amb Harrison Ford. Sortosamenth hi ha temps, esperem que en tenguin ganes, d'esmenar-ho. El personatge i els seus seguidors s'ho mereixen.
 
Pàgina oficial
 
Nota 
1. Hi ha d'altres casos d'herois cinematogràfics envellits força interessants. El cas de Robin Hood a Robin i Marian, interpretada per Sean Connery i el mes recent de James Bond a Casino Royale, interpretada per Daniel Craig. Ambdós films molt ben resolts i amb millors resultats que Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall.








Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS