Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Volàtic futur

eliteratura | 28 Juny, 2008 08:00


 
Tenia nou anys, màxim deu, quan ma mare em va cercar la primera feina d'estiu, just davant de casa. El propietari, "campana" de mal nom, sempre em va tractar amb condescendència, però sense parar gaire esment en mi. Hi vaig passar quatre o cinc estius, per dues-centes o tres-centes pessetes al mes. Els diners, ara ho entenc, no eren el més important, sinó que no vagàs tot l'estiu pel poble, d'aquí i d'allà, fent el bàmbol.
 
En aquell temps, la legislació era més laxa. Just en acabar l'EGB els al·lotells, amb tretze o catorze anys s'incorporaven al món laboral i, això és important, aprenien un ofici. La veritat, tanmateix, és que sentia enveja dels companys que es passaven les vacances escolars tot el dia pel carrer, jugant per Dalt el Munt de l'Àngel, per Dalt Sant Pere Nou. O ves a saber què feien. He reconèixer, però, que mai no m'hi vaig avorrir, a la fusteria. L'amo tenia aleshores tres homes -tots joves, vint anys acabats de complir, quasi adolescents- que treballaven per ell. I jo, el mosset, els acompanyava tot el dia. Anàvem per les cases a pintar persianes, empaperar, clavar frisos, arranjar portes; feinetes, en definitiva, de les quals em tocava la part més senzilla i, sovint, entretinguda.
 
Al taller la tasca més desagradable era escombrar: mantenir la fusteria neta era feina meva. Hi havia caramulls i caramulls de serradís i reganyols per tot arreu. Així que sempre anava ple de pols, una polsina que barrejada amb la suor produïa una olor genuïna, irrepetible.
 
Com que ca nostra era ben davant, hi anava a berenar, matí i capvespre. L'avia veia la "novel·la" al televisor. Record en especial El comte de Montecristo; me sabia molt de greu perdre-me-la. Mentre berenava, doncs, en veia un bocí, cada l'horabaixa. I en acabat, torna-m'hi a omplir sacs de serradís! Llavors la feina no era tan estressant. La gent feia aturadetes i es distreia més. Quan passava una estrangera pel carrer, els fusters i els electricistes veïns sortien a veure-la. Hi havia qualque xiulo, però la cosa no passava d'aquí.
 
Aquell estiu de feina va ser el primer de molts estius sense vacances. Després de la fusteria -tot i que la feina era entretinguda, mai no va acabar d'agradar-me: les màquines de serrar em feien una porada, era tan fàcil que volàs un dit!- va venir la botiga de souvenirs, el magatzem de la cooperativa, la paperia-impremta, el supermercat turístic, la fàbrica de gelats...
 
Tot i això, tenc la sensació que el futur dels joves, just fa vint o vint-i-cinc anys enrere, era més proper, tenia una cara més amable, com si la vida retés més. Un batxiller, en aquell temps, pareixia un ministre. Ara, un llicenciat és un no-ningú, un passerell que s'ha passat mitja vida estudiant sense treure res en net. Tal volta viuen més al vida perquè el futur és més incert. Aquest, segurament, és el secret: no deixar-se enganyar per promeses imprecises, dubtoses. Perquè el futur, com el petroli, és cru i volàtil.

Comentaris

  1.  
    Re: Volàtic futur

    En llegir el teu post m'ha vingut al cap, no sé per què, un llibre que vaig llegir fa uns tres anys:

    Joan Lluís Moreno, "Jack no va passar pel purgatori". Ed. Columna. (Premi Ciutat de Badalona 2003)

    novesflors | 28/06/2008, 12:57
  2.  
    estius

    llorenç: m'ha agradat aquest post teu. jo també els record amb un regustet folç les estius treballant. vaig començar després d'acabar l'EGB, l'estiu abans d'entrar a l'institut. vaig vendre souvenirs, postals, ulleres de nedar i "patos" a ca la malagueña, davall ses voltes. vaig aprendre a xapurrejar quatre llocs comuns en anglès. vaig haver de vigilar que els guiris no se n'anassin sense pagar... etc. hi anava de dilluns a dissabte, però no em sabia greu, m'agradava estar allí. crec que molts al·lots i al·lotes de la nostra generació, sobretot els dels municipis turístics, hem passat per aquesta experiència. ara la cosa és diferent: els treballs d'estiu són autèntics esclavatges, i em sembla, que no es gaudeixen de la mateixa manera que ho fèiem nosaltres.

    esperança | 28/06/2008, 10:27
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS