Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

L'atzar i el Joc brut

eliteratura | 03 Agost, 2005 11:02

Llegia l'altra diassa el post del company David a llunÀtic  sobre la influència de l’atzar a la vida. Aleshores vaig recordar una novel·la, El hombre de los dados, de Luke Rhinehart, novel·la en què la teoria de l’atzar es desenvolupa fins a límits absolutament nihilistes, antisocials, destructors. L’atzar té dues cares.

Per a mi, és absolutament evident que, com a éssers individuals i com a espècie, som fruit de l'atzar en el millor dels sentits. Per comprovar-ho, només cal recórrer a l'arbre genealògic de cadascun de nosaltres i gratar-hi una mica... Les probabilitats que l'esdevenir fos diferent eren gairebé infinites; tanmateix, els déus ens foren propicis.

I aquí ens trobam. Ara, de Menorca estant i de vacances. I vet aquí que culejant dins un guardarobes de ma mare, me trob una novel·leta que vaig comprar, ni més ni manco, a l'abril de 1988. Joc brut, de Manuel de Pedrolo. No n'he pogut resistir la temptació, i l'he rellegida gairebé d'una tirada.

D'aquesta novel·la, editada per primer cop l'any 1965 -i encara me'n faig creus de com va aconseguir passar la censura-, hi ha fragments antològics, sobretot a l'inici:

"Si no hagués estat per les seves cames, no hauria passat res. O potser sí. Però hauria passat a algú altre. Jo ho hauria llegit al diari."

I encara més envant, en vull destacar un que ni fet a mida:

"No sé si encara confiava que l'atzar me la posés al davant. Ens havíem trobat per casualitat, l'encontre podia repetir-se si continuava vivint a la ciutat."

(Les negretes són meves).

Pedrolo s'endinsa en la novel·la negra i la cosa, com no podia ser d'altra manera, acaba malament.

Me sap greu no poder incloure la portada de la novel·la de Pedrolo, maquíssima. La inclouré en un altre post quan la pugui escanejar, ja que no l'he trobada a Internet.

Comentaris

  1.  
    Sobre l'atzar i Sánchez Pinyol
    Ei, mercès per la referència... Fa cosa d'un any que vaig llegir "El hombre de los dados"; em va agradar força, encara que de vegades resulta un pèl excessiva i en el seu excès s'acaba perdent... Però m'encanta el nihilisme suïcida del protagonista. Com diu en Vila-Matas, la literatura copia la realitat (o és al revés?). Ell també relata de tant en tant, com Paul Auster, anècdotes que posen els pèls de punta perquè l'atzar ens fa adonar que el món és més petit del que ens sembla... Sense anar més lluny, Auster explica que de jove va passar uns anys a París en una petita pensió. A la tornada, anys més tard, un conegut li va explicar que el seu pare, durant la Segona Guerra Mundial, s'havia refugiat a París en una pensió... precisament a la mateixa habitació on havia estat Auster anys dècades més tard! Per cert, al setembre Sánchez Pinyol presenta la seva nova novel·la, "Pandora al Congo". Veurem...
    David | 04/08/2005, 21:13
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS