Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

El Quixot versus el Quijote o de la catalanitat de Cervantes

eliteratura | 02 Setembre, 2005 10:24

Enguany, IV centenari de la publicació de la primera edició del Quixot, ens hem cansat de veure el logo vermellós de la X (supòs que deu ser una pala de molí) a mil i un anuncis per Tv, amb empreses que participaven en no-sé-ben-bé-què però que mudava. Quan es tracta de patrocinar, l’esdeveniment és secundari: un centenari, unes olimpíades, un mundial de futbol... Tant és, la qüestió és figurar-hi.

Tanmateix, l’impacte mediàtic no és idèntic ni semblant. Vull dir que si el mundial és de futbol, ens fotem més partits que un àrbitre de tercera regional. En canvi, quan la qüestió és de caire cultural, la cosa canvia. La promoció és diferent, la durada sol ser més llarga i, en general, els resultats són magrets. Cero patatero, que deia aquell.

M’agradaria saber, doncs, quina serà l’avaluació de l’any famós del Quixot. Que se n’han venut més llibres, ja ho sabem, i també que hi ha unes rutes turístiques per passejar-se entre molins que deu ser la pera. Però s’ha llegit més enllà de la pura anècdota? No ho sé, i molt probablement no ho sabrem. Particularment, l’he llegit una vegada i mitja: mitja quan estudiava 3r de BUP i una fa sis o set anys. Va ser, curiosament, arran d’una lectura d’un autor que sí he rellegit més sovint. Es tracta de Vladimir Nabokov, més conegut per la seva novel·la Lolita. El cas és que Nabokov va dictar, a la universitat, un curs sobre el Quixot que després es va publicar, si no vaig molt errat, de manera pòstuma. En espanyol, Ediciones B el va editar precisament amb el títol Curso sobre el Quijote. Abans n’havia llegit el Curso de literatura europea, de la mateixa editorial però crec que exhaurit, que s’ha convertit per a mi en un llibre de capçalera. Total que Nabokov discutia certs aspectes de la novel·la de Cervantes, en especial quant al suposat humor i que ell troba més aviat cruel i humiliant. Aquest fet no ha estat ben rebut als cercles quixotescos, i he pogut llegir, per exemple, que Nabokov no va entendre res i que va llegir la novel·la com si fos un guiri.

Tanmateix, el joc sobre l’autoria de l’obra sí que el va trobar interessant, entre d’altres temes que analitza. Ja ho sabeu: que si es tractava d’una traducció de l’àrab, que per tant l’autor no era Cervantes sinó un morisc, etc. Aquesta mena de jocs i subtilitats agradaven a Nabokov.

En aquest any del IV Centenari que encara es commemora també hem pogut llegir diversos articles i comentaris sobre el Quixot. En record un altre d’especialment divertit en què l’entrevistat –de veritat que no aconsegueixo recordar-ne el nom, però sí que era del tot peculiar i, entre d’altres coses, es dedicava a editar a través d’Internet– afirmava que avui dia don Quixot seria una mena d’integrista perillós convençut de tenir la veritat absoluta, com ara George Bush o Ben Laden.

Ara bé, la palma se l’endú amb molta diferència Jordi Bilbeny, filòleg i escriptor del Maresme. Bilbeny, conegut per l’estudi sobre l’origen de Colom, defensa la possibilitat que –agafau-vos fort– Cervantes era membre de la família Servent i, per tant, català de soca-rel! Tot això, ben argumentat i documentat. Vaig fer la descoberta en una entrevista publicada al número 137 del setmanari Cent per Cent, de Manacor. Segons Bilbeny, el Quixot no va ser escrit en espanyol, sinó que, i cito textualment, “els originals sofreixen un procés de traducció. Segurament Cervantes va traduir l’obra per no buscar-se mal. Segurament hi hagué una primera edició en català i la segona ja fou en castellà. La gènesi del llibre, com s’explica en el Quixot, són uns papers en àrab que són traduïts. Ell ja ho diu, que és una traducció i que hi falten capítols, que hi ha errors...Per sucar-hi pa. No sé si la cosa pot quallar o no, però divertit sí que ho és. Podeu trobar la resta d’arguments a un article de Racó Català

i també escoltar l’entrevista que li feren a Radio 4 en format mp3.

Que tremoli l’enemic perquè aquest investigador de 41 anys té corda per estona i no s’arronsa per ningú: “A mi me sembla que no hi ha historiadors catalans, sinó gent que viu de la història. Espanya paga la universitat, com paga els militars, els polítics, etc. I jo, mentrestant, aporto desenes de desenes de proves i sóc un sonat. Vull fer córrer la informació i confiar en l’obertura mental de la ciutadania, perquè crec en l’evolució del coneixement”. I d’això es tracta, de fer córrer la informació, i fins i tot la imaginació. Que de més verdes en maduren.

Comentaris

  1.  
    servent

    el primer dia que escuche al loco este, "Bilbeny" me pensava que estava totalmente ido, lo he estudiado con detalle, y resulta que el "loco" no lo esta tanto como parece, POR MUCHO QUE CUESTE ASSUMIRLO.

    un saludo.

    david | 06/01/2011, 19:30
  2.  
    Cervantes

    Los castellanos honestos tenemos que empezar a pensar que hay cosas muy raras en nuestra historia y la censura es el pan de cada dia.Hemos de vivir del trabajo nuestro y no de la historia que nos hemos inventado.

    Martinez Leandro Ruzafa | 06/03/2010, 21:15
  3.  
    Palíndromo de "manxegüimató"

    Som un grup de 18 persones "y" hem posat en comú (la "y" demostra la nostra fusió cultural) una idea clara i senzilla..."Servent és molt més guay que Cervantes" és broma, de fet, creiem que com sempre haurem de llegir qualsevol estudi que s'hagi fet, però, tot i tenir clar que Colom ho era de català, això de Cervantes se'ns fa més dur de païr...hi ha estudis biogràfics de Cervantes? ja sigui "Joan Miquel" o "Miguel de"? Gràcies

    Un munt de gent | 10/08/2009, 22:27
  4.  
    LA PROVA CONCLOENT QUE EL QUIXOT NO ÉS CAP TRADUCCIÓ

    Mireu quina cosa més curiosa es llegeix al començament del capítol LIII de la segona part del Quixot:

    «Pensar que en esta vida las cosas della han de durar siempre en un estado es pensar en lo escusado; antes parece que ella anda todo en redondo, digo, a la redonda: la primavera sigue al verano, el verano al estío, el estío al otoño, y el otoño al invierno, y el invierno a la primavera, y así torna a andarse el tiempo con esta rueda continua.»

    Si el text només digués “verano”, no passaria res; si només digués “estío”, alguns ho adduirien com una altra “catalanada” que “provaria” que l’obra és una traducció. Però no: hi ha les dues paraules, l’una després de l’altra, i l’autor no les tracta pas com a termes sinònims.

    Com és que Cervantes esmenta aquí cinc estacions quan l’any només en té quatre? Doncs, segurament, perquè no es refereix al calendari astronòmic, sinó a un calendari agrícola vigent a Castella en el seu temps que dividia l’any d’una altra manera.

    En llatí els noms de la primavera i l’estiu eren “ver” i “aestas”, respectivament, que per adjectivació van donar “verarum tempus” i “aestivum tempus”. En una etapa posterior el començament del bon temps es va designar amb el sintatga “prima vera” (avui aglutinat en un sol mot), i el “veranum” va passar a significar un temps de transició entre les dues estacions antigues; hi havia, doncs, tres estacions curtes en un semestre: aquesta era la distribució que es mantenia al segle XVII, quan Cervantes va escriure les seves obres. En el castellà actual el “verano” s’ha desplaçat encara més fins a cobrir l’antiga “aestas”, les estacions tornen a coincidir amb l’any astronòmic i “estío” ha perdurat com un sinònim entre culte i dialectal de “verano”, que és el terme estàndard.

    Ara bé, el “veranum” no ha deixat cap rastre en el lèxic català, tot i que s’hi manté la primavera, i l’estació més càlida sempre se n’ha dit “estiu”. Per això, un text castellà que distingeixi entre el “verano” i l’”estío” de cap manera no pot ser una traducció d’un original català, i la conclusió és que el Quixot va ser escrit en castellà, com s’ha acceptat sempre.

    Jeipi | 27/10/2006, 17:33
  5.  
    Encara ho dubteu?

    En diverses ocasions en mostrat al públic que ens bé a veure, el famós mapa de Domingos Teixeira de 1573 on es mostra el mòn després del tractat de Tordesillas. Doncs per més ques'ho miren, curiosament mai s'adonen de que Amèrica és farcida d'escuts catalans i ni un sol de Castellà.

    Així mateix pasa amb en Miguel de cervantes a qui ja podem anomenar Joan Miquel Servent. Un llegeix la seva obra primigènia (una versióel mes anticpossible) i no s'adona ni dels errors de tarducció ni de s traduccions literals de frases fetes, ni de res de res. I que dir de la seva biografia?, on tot pasa en terres de la corona catalano-aragonesa.

    Recordeu-me que no porti mai els crios a una escola on estigui el professor del primer missatge.

    WebMestre Histocat | 23/09/2006, 19:40
  6.  
    Re: El Quixot versus el Quijote o de la catalanitat de Cervantes
    Sóc un filòleg català que ha tingut la paciència de llegir els articles de J. Bilbeny a histocat.com, i per això em crec capacitat per dir que la tesi que el Quixot ha estat escrit en català i traduït al castellà per la censura és, ras i curt, un disbarat. La llista de suposats catalanismes i errors de traducció que Bilbeny aporta com a prova l’únic que demostren és que aquest senyor no sap usar el diccionari. D’altra banda, al Quixot sovintegen els refranys y les frases fetes i hi ha intercalades moltes poesies d’una factura mètrica perfecta, cosa que en dificulta la traducció. Algú s’imagina un funcionari de la censura cercant equivalents paremiològics o rimant versos? I l’estudi de Bilbeny es limita al Quixot, pero, què passa amb la Galatea, la Numancia, el Trato de Argel, les comèdies i els entremesos, el Viaje al Parnaso, les novel·les exemplars, el Persiles...? Tot absolutament, proses i versos, és en castellà. Massa feina adjudica Bilbeny a la censura per ocultar la catalanitat de Cervantes.
    J.P.B. | 08/05/2006, 14:57
  7.  
    La restitució històrica
    No se si Cervantes va ser catala i va escriure en catala, cosa que no m'estranyaria. Però el senyor Bilbeny si que ha demostrat exhaustivament la catalanitat de Colom, de l'empresa descobridora d'America i del posterior robatori de tot plegat per part de Castella. La pregunta és: una vegada demostrat, no hauriem de recuperar els nostres drets històrics sobre la nostra terra? no hi hauria suficients recursos legals perquè ens retornessin el que és nostre? i com justificaria Castella o els seus succesors, és a dir el Govern espanyol, la pèrdua de les nostres possesions (Amèrica, Sardegna, Corsega, Regne de Nàpols, Rosselló...) per una nefasta administració? no ens hauria de retre comptes? quines compensacions caldrien en un tribunal internacional? no es podria investigar tot plegat?
    Ferran | 22/04/2006, 23:27
  8.  
    Drogas no
    Un claro ejemplo de la perniciosa influencia de los psicótropos en la mente humana.
    Luis | 03/03/2006, 07:51
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS