Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Patrícia Gabancho. El fil secret de la història. Catalunya: un país heterodox?

eliteratura | 27 Novembre, 2008 15:00

Acab de llegir, a empentes i rodolons -no per manca d'interès sinó de temps, que és pitjor-, El fil secret de la història , de Patrícia Gabancho, un llibre extraordinari, ambiciós i desmesurat, que tothom hauria de llegir i pair. Només, quasi res, per entendre'ns una mica, a nosaltres mateixos, com a poble. Per conèixer, tot plegat, el perquè dels nostres, permeteu-ne un pleonasme, dissortats fracassos.
La prosa de Patrícia Gabancho, i sospit que també ho deu ser la seva conversa, és hipnotitzant, aclaparadora, immensa, clarificadora; El fil secret de la històriacom et contàs una història vora la llar de foc, a cau d'orella.
El fil secret de la història comença, com havia de ser, als inicis: a l'època de formació, quan els ulls de Catalunya, nació incipient, estaven posats a Occitània, bressol de l'heretgia càtara, país passat a foc i sang pels francesos amb la benedicció papal del culpable Innocenci III.
Partírem malament, doncs. Llavors aquesta nació jove i petita però deixondida es girà cap a la Mediterrània. I es feu més gran i conquerí terres mar enllà i al sud de la península Ibèrica. Però ja havia rebut. I es veu que és cert allò de que a gat escaldat, aigua tèbia li basta.
D'aquesta manera, Gabancho va teixint el fil d'aquesta història heterodoxa o d'heterodoxos, que, pel que conta, n'hem tingut abastament. Acaba així la primera part -intitulada El país de les tres cultures: cristiana, jueva i àrab, tolerant amb les tres- amb la fi de la dinastia catalana i, doncs, deixa pas a la coneguda època decadent de la nostra història, almanco en comparació amb l'esplendorosa però no tant edat mitjana catalana.
Desfilen a la segona part, que du per títol La mala memòria, bruixes i bandolers, amb el famós Joan Serrallonga, recuperat a mitges per TV3, en una sèrie en què els bons parlen xava (!) i els dolents, un català genuí de perfecta dicció. Hi ha espai, també, per a l'espanyolíssima inquisició "primera institució comuna (...) de tots els regnes peninsulars".
La tercera part, i darrera -La cultura conscient, en diu Gabancho- abasta la Renaixença, el Modernisme i el Noucentisme; i acaba, doncs, amb una -n'hi ha i n'hi ha hagut tantes- creuada contra Catalunya: la Guerra Civil Espanyola. Hi fa desfilar, l'autora, la crem de la crem de la catalanitat de l'època, gent curiosa, interessant, poc convencional, diversa, que a tothom li sona, alguns dels quals tristament sense saber ben bé de què. Mossèn Cinto Verdaguer, Joan Maragall, Prudenci Bertrana, Salvador Dalí, Antoni Gaudí, Víctor Català, Ildefons Cerdà, Narcís Monturiol i d'altres catalans tocats per l'heterodòxia... els continuadors d'una nissaga (Fèlix de Tavèrnoles, l'abad Òliba, Ramon Llull, Anselm Turmeda, etc.) que començà la singladura fa més de mil anys i que encara avui dia té representants entre nosaltres. D'aquests, tal volta en farà un altre llibre. Així ho esper.

 

Entrevistes a Patrícia Gabancho

El bloc de la Sara: "És un retrat humà de personatges molt extravagants, molt bojos, molt rebels"

La pell de brau: "El PSC no ha apostat mai per la integració de la immigració espanyola ala cultura catalana"



Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS