Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

La biblioteca com a obsessió

eliteratura | 16 Març, 2009 15:00

Se'ns ha revelat que el que busquem ens espera
als llibres muts d'una biblioteca secreta
Josep Lluís Aguiló

 
És possible tornar a començar una vida, però no una biblioteca
Goran Bregovic
 
 
Hi ha poques coses tan belles com un llibre ben editat. Per això els ebooks tindran difícil imposar-se al llibre tradicional. Ja n'he parlat moltes vegades i no vull repetir-me, així que només parlaré de la relació sentimental amb el llibre, que té a veure tant amb el text com amb l'objecte.
Si pens, per exemple, en Madam Bovary o en Hamlet, els relacion amb una edició concreta que tenc a la meva biblioteca, un volum del qual potser en record el moment precís en què vaig adquirir-lo, me'l van regalar o el vaig llegir per primera vegada. Hi ha, doncs, una relació personal i intransferible entre l'objecte, el text i el lector la qual difícilment pot reproduir-se quan el llibre, un objecte peculiar i determinat, no és a l'abast.
Tanmateix, per molt de vulguem, mai no aconseguirem la biblioteca ideal. I encara que ens hi aproximem, que ja és dir, és impossible que la llegim tota. Ni tan sols podem retenir-ne per complet la part llegida. Som limitats i una biblioteca personal plasma les nostres limitacions.
Una biblioteca és un somni de grandesa que pot acabar en malson. I convé ser-ne conscient; començar a marcar els nostres límits, els assolibles s'entén, abans que no ens els doni entenent la biologia. Bartomeu Fiol, que no fa gaire va anunciar la donació a la ciutat de Palma de la seva biblioteca particular, diu clar i llampant que no hem de caure "en l'error de considerar els llibres que un ha arreplegat com unes fites més o manco melancòliques de la nostra biografia, com un petit museu i íntim de la vida privada d'un ". Arriba, doncs, el dia, terrible tal volta, en què el llibre esdevé eina més que objecte sentimental. És el lector que comença a plegar veles i que estableix jerarquies o taxonomies que només l'edat pot ajudar a discernir. Allò que nosaltres hem recollit amb tanta cura ha de traspassar la frontera domèstica i ha d'interessar altres lectors. D'aquesta forma, la tria de llibres ha de respondre a criteris més objectius que pas sentimentals. El gust, per ser bo, ha d'anar acompanyat de qualitat.
Donar la biblioteca, encara que només sigui una part, és començar a encarar la mort; a pensar què som i què hem fet i quines són les nostres limitacions. Donar la biblioteca, per tal que es mantengui sencera, significa quelcom més que un acte d'altruisme: és un intent singular d'afirmació més enllà de la vida. En definitiva, que la nostra biblioteca no mori, vol dir que nosaltres també ens hi perpetuam, ja que la singular composició llibresca ens defineix i identifica.
Com diu la capçalera d'aquest bog, som, també, allò que llegim.
 
 
Librerías de la Cuesta Moyano
 
 
Articles de Bartomeu Fiol
La relació entre la lletra i els lletraferits granats
En defensa d'una continuïtat
Llibres i límits
 
A més a més
Àlex Volney : El complement e-book

Comentaris

  1.  
    Re: La biblioteca com a obsessió

    Em toca molt, la frase de Bregovic, que ja havia llegit a El País, perquè jo mateix em vaig vendre, una vegada, la meua biblioteca. Tanmateix, estic molt esperançat amb els ebooks: això de tindre a l'abast una biblioteca universal és el que més m'obsessiona. I per ara, la internet encara acaba de fer el paper. He tingut a les mans un d'aquests dispositius i m'ha impressionat molt favorablement.
    Salut, Llorenç.

    Amadeu | 16/03/2009, 21:59
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS