Una de les coses més sorprenents d'El somni d'una nit d'estiu és que l'acció no transcorre a l'estiu, sinó a la primavera, concretament a primeries del mes de maig. Això s'explica perquè, temps enrere, només es comptabilitzaven tres estacions: tardor, hivern i estiu, que comprenia la primavera actual.
L'acció, doncs, no transcorre durant el solstici d'estiu, la nit de Sant Joan, la més curta de l'any, quan, segons diuen, les bruixes tresquen a lloure i ningú no els fa els comptes. Teseu, duc d'Atenes, ho deixa ben clar en una de les rèpliques (acte IV, escena I: "segur que s'han llevat molt de matí / per observar les festes d'aquest mes de maig"). La celebració de què parla Teseu, segons indica Salvador Oliva,és el "May Day", una altra nit màgica en què, a diferència de la festivitat de Tots Sants, compareixen només esperits benignes i juganers com Puck, Oberon i Titània. La bruixeria, doncs, és present en aquesta obra, però té un caire burleta, més innocentot. És així com Oberon, rei de les fades, encisa la seva esposa Titània per tal que s'enamori de Cabdell (Bottom):
Que allò que vegis, despertant,
hagis de prendre per amant;
defalleix, doncs, pel seu semblant,
sigui què sigui, un gat o un ós,
o bé un senglar de pèl raspós;
quan el teu somni s'hagi fos,
el que l'ull vegi et semblarà
un bell amor per estimar.
Quan de la son se't trenqui el fil,
que se t'acosti un ésser vil!
(Acte II, escena II). The Quarrel of Oberon and Titania (1846) by Sir Joseph Noel Patton