Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

La misteriosa desaparició de Llorenç Villalonga: la beneitura de la consellera Dolça Mulet per fer-se veure

eliteratura | 03 Novembre, 2005 18:47

He seguit amb una certa incredulitat la polèmica encetada per la consellera executiva de Cultura del Consell de Mallorca, Dolça Mulet, sobre La misteriosa desaparició de Llorenç Villalonga. Val més, sens dubte, prendre’s-ho amb humor, talment Josep J. Roselló, que ho qualificava com una “espècie d’expedient ics”,  ja que aquesta dona no té el més mínim sentit del ridícul. Ni vergonya. 

Que enguany els alumnes de 2n de Batxiller de les Illes Balears no llegeixin res de Llorenç Villalonga –de manera obligatòria, s’entén–, no és motiu d’alegria, però tampoc no cal tallar-se les venes per aquest motiu. Simplement es tracta d’un fet objectiu del qual el director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística de la UIB, Joan Mas, ja n’ha explicat les causes.

Sens dubte, una visió reduccionista de la literatura catalana podria induir-nos a pensar que deixar de banda un autor tant nostrat com Llorenç Villalonga, en detriment d’escriptors principatins, és una injustícia flagant i amb connotacions polítiques. Però és aquí on hom comet un error que no té perdó de Déu: que aprenguin els polítics d’una punyetera vegada que les seves fílies i fòbies no tenen res a veure amb la cultura, sinó més aviat amb la seva incultura! Que és gràcies a ells, en part almenys, que la societat illenca es veu reclosa en el provincianisme, en la ignorància més ignominiosa que és el desconeixement i l’avorriment de la seva llengua, la catalana, la qual és vilipendiada, arronada, insultada cada dia, cada minut, cada segon, per la premsa colonial com ara El Dia del Mundo i també, per esmentar-ne un altre exemple, per les emissores de La Cope sense que certs polítics amb la pell tan prima se n’alcin una cella. Tanmateix, és amb aquests, els veritables enemics de la llengua catalana, que la consellera executiva Dolça Mulet hauria d’esbravar-se i esmolar les eines. Però els polítics, sovint, sobretot aquests que s’anomenen nacionalistes, confonen l’enemig amb l’adversari, mentre van de bracet amb el traïdor.

I no vull acabar amb aquesta agror, així que hi afegiré un bocí de la introducció de Mort de dama, just el començament, un fragment que sempre me porta bons records de l’època d’estudiant quan, molts horabaixes, m’espassava els nervis amb una passejadeta pel centre de Palma i el barri de la Seu, tot evocant èpoques passades.

El barri és venerable, noble i silenciós, amb carrers estrets i cases amples, que semblen deshabitades. Entre les volades dels casals, el cel fa vibrar el seu blau lluminós com una llançada. L’herba creix entre les juntes de les pedres, amples com lloses. Rompen el silenci, de tard en tard, remors de campanes”.

(...)

Els senyors, els canyonges i els gats viuen en perpètua sesta. Les campanes de la Catedral, lentes, clamoroses, regulen llurs existències. Cap al tard, les senyores van a la novena i resen pels avantpassats. Totes descendeixen de la Conquesta de Mallorca. El pes dels segles fatiga les espatlles i inhabilita per a l’acció. El més estàtic esdevé el més moral. Sobretot cap estridència, cap desordre. A les estanteries de les biblioteques ningú no toca els llibres relligats en pergamí. Ningú no mira, en els salons, els quadres negres, que no es veuen. Senyors, canonges i gats es lliuren a l’estupefaent moral, no pensat encara per la Direcció General de Sanitat, de la Peresa”.

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS