Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

El cor de les tenebres: el camí cap a l'infern

eliteratura | 07 Setembre, 2009 14:00

L'esvalot d'enfurismats crits de guerra cessà instantàniament, i llavors, de les profunditats del bosc, sorgí un tremolós i perllongat gemec de por melanconiosa i d'absoluta desesperació, com seria el gemec que seguiria la desaparició de l'última esperança sobre la terra.
El cor de les tenebres
 
Comentava al mes de juliol que l'edició espanyola de la novel·la de Harry Thompson This Thing of Darkness havia optat per traduir el títol de la versió publicada als Estats Units (To The Edge Of The World) en lloc de l'original. Aquesta opció, equivocada al meu entendre, ocultava les ressonàncies d'una altra magnífica novel·la Heart Of Darkness  (El cor de les tenebres) que ben segur Thompson tenia presents quan va intitular la seva.
El cor de les tenebres és una obra peculiar publicada el 1902 per Joseph Conrad. Que ningú no hi cerqui la clàssica novel·la d'aventures, de ritme trepidant i plena de gestes heroiques. El cor de les tenebres sorgeix de l'experiència colonial del seu autor al Congo a darreries del segle XIX; una experiència terrible i colpidora que el novel·lista és capaç d'abstreure en un text magistral dotat d'una sensibilitat esfereïdora.
El cor de les tenebres és una gran metàfora del patiment humà.  Créixer, madurar que és recórrer el riu de la vida, vol dir anar cap enrere, tornar al món primigeni, a l'origen:
 
"Remuntar aquell riu era retrocedir als primers orígens del món, quan la vegetació s'anava atapeint damunt la terra i els grans arbres eren els reis. Un rierol sec, un gran silenci, un bosc impenetrable."
 
El silenci és la por. L'ànima obligada  a l'autoobservació perllongada. Al principi fou la por, font de tot coneixement i tota sospita ("La veritat interior està amagada, sortosament, sortosament"). Conrad, fins i tot abans de la I Guerra Mundial, és capaç d'intuir la inhumanitat del segle XX. Perquè sap -ho ha après in situ- que rere l'aparença del progrés s'hi amaga la salvatgia, la foscor de l'ànima, la bogeria fins i tot. La vida humana val tan poc!
Per a Marlow, el narrador, "La vida és ben rara, un arranjament misteriós de lògica despietada per una finalitat fútil". I així l'existència esdevé una mena un crit salvatge: "L'horror! L'horror!" Aquestes van ser les premonitòries últimes paraules de Kurtz, el fals messies que va descendir embogit a l'infern sota l'influx de la cobdícia acompanyat de milers d'europeus, per portar, deien, la civilització al món.
Però de l'infern, talment un laberint, difícilment se'n torna.
 
Llegiu també: L'aventura i El cor de les tenebres
 
 
 
The end, interpretada per The Doors

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS