eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

L'home que regalava diccionaris

eliteratura | 22 Desembre, 2009 15:00

A Facebook, el nom ja s'ho val, han creat un grup que es diu "Regala llibres per Nadal" (també podria fer-se extensiu a Reis, tradició més nostrada que la del Pare Noel). El cas és que està bé, això de regalar llibres per Nadal, i encara més regalar-ne tot l'any. I més encara llegir-ne, si pot ser, cada dia. Perquè si només els regalam, o ens el regalen, però molts pocs els llegeixen, queden satisfets els llibreters, que també està bé donar-los l'alegria de fer caixa enmig de tanta crisi, i no tant qui fa el regal, que pot acabar desesperat en demanar una vegada i una altra: t'ha agradat, el llibre? Arribarà el dia que ho deixarà fer, i mai més no tornarà a obsequiar ningú aquella novel·la tan bona que, tanmateix, cap de les seves amistats no ha llegit.
No obstant això, hem de tenir en compte que un llibre de regal difereix de la resta. Descartarem, d'entrada, els llibres de butxaca: no fa bo, posem per cas, enflocar a qualcú un-totxo-de-tantes-pàgines-de-lletra-petita-amb-paper-cutre-mal-enquadernat. Per Nadal, no queda bé. I punt. Haurem de centrar-nos, doncs, en el llibre normal (?) o, gran solució, en el llibre editat expressament per regalar, il·lustrat -sens dubte- o, millor encara, amb grans fotografies. A més és imprescindible que pesin un colló. El preu és directament proporcional al pes. Quedarem com a senyors.

Una alternativa no gaire freqüent és regalar diccionaris. M'hi he trobat dos cops. El darrer dissabte passat: un home, tot convençut si bé amb discreció, demanava al llibreter on tenia els diccionaris de català. Els va fullejar amb atenció i en va demanar el preu. Tot seguit en va triar un i li va fer embolicar. Gran regal, sens dubte, i més avui dia que hi ha una certa predisposició a menysprear aquesta mena d'obres que aporten concisió i exactitud al llenguatge.
Un diccionari és una gran eina. La protagonista de L'últim patriarca, la novel·la de Najat El Hachmi, en lloc de llegir contes es passava les nits llegint un diccionari, paraula rere paraula. D'aquesta manera va arribar a conèixer els conceptes més difícils i, sens dubte, a fer-se càrrec de la realitat, complicada, que li tocava viure.
Sí, de vegades és imprescindible un bon diccionari. Convé no oblidar-ho. És útil per entendre els discursos dels polítics, especialment hàbils a canviar el sentit de les paraules. Fins i tot l'admirat Obama, en rebre el Nobel, hi va jugar i va parlar de fer la guerra per mantenir la pau. Les paraules, doncs, tenen molts matisos. Al segle passat es va fer famós l'eslògan "Fer l'amor i no la guerra". No ens vindrà de nou si ara qualcú el reescriu i ens parla amb convenciment de "matar per amor" (que no és el mateix que "morir de pena"), la qual cosa ens remet directament a la novoparla de 1984.
Conclusió: que qualcú, amb urgència, creï un nou grup a Facebook: "Durant tot l'any regala diccionaris".
Bones festes i fins l'any que ve.